Habilidades terapéuticas

SOLUCIONS I COMENTARIS A LES
DIFICULTATS PER PART DEL TERAPEUTA
(QÜESTIONS RELACIONADES AMB LES HABILITATS TERAPÈUTIQUES)

A continuació trobaràs descrites diferents situacions que et podries trobar en teràpia i el detall d’algunes accions que podríes realitzar.

El terapeuta experimenta intenses reaccions emocionals (atracció, enuig, ansietat o abatiment) en resposta al seu interacció ambel client Aquestes reaccions són degudes a la interacció entre característiques del terapeuta i característiques o comportaments del client. Així, un terapeuta pot sentir-se a disgust amb clients narcisistes, histriònics, maltractadors, que es queixen constantment o que culpabilitzen sistemàticament als altres. Un altre terapeuta pot sentir-se enfadat perquè un pacient no compleix amb les tasquesacordades. És normal que un terapeuta experimenti emocions en la seva relació amb els clients; l'important és assumir que això és un fet normal -sempre que les emocions no siguin molt intenses i duradores-, saber detectar les emocions quan ocorren i aprendre a manejarles en benefici del client. Quan un terapeuta tendeix a experimentar reaccions emocionals excessives és aconsellable que: a)utilitzi l'autoobservació per ser conscient de les mateixes, b) analitzi críticament les causes que les provoquen, c) identifiqui i reestructuri els seus pensaments disfuncionals (p.ex., "el client hauria de complir les seves obligacions"), d) intenti comprendre el punt de vista del pacient, els motius que té per actuar com ho fa (per exemple, pot no completar els autoregistres perquè té por a fer latasca i no s'ha atrevit a plantejar les seves objeccions) i e) pensi en diverses alternatives de resposta i en les conseqüències de cadascuna d'elles i triï la que sigui més favorable a la consecució dels objectius terapèutics dels clients. D'aquesta manera, utilitza terapèuticament les seves reaccions emocionals en comptes de veure’s dominat per elles. En aquest procés pot buscar la supervisió oajuda d'un altre terapeuta si ho considera necessari (aquest fet és diferent al fet d’haver de passar per un procés de psicoteràpia tal com comentàvem aquest matí a classe). Durant les sessions, el terapeuta ha d’intensificar l'autoobservació per no passar per alt les seves reaccions emocionals. Per exemple, pot atendre a o fixar-se en les senyals que indiquen que s’està enfadant: tensió muscular,prémer els punys, respiració agitada, cor accelerat, sensació d'enuig, interpretar el comportament del client com injust, pensar que el pacient no compleix les seves obligacions, etc. Cas de sentir-se enfadat, convé que no respongui immediatament, sinó que faci una pausa per: a) reduir, en cas necessari, la seva activació somàtica (per exemple, mitjançant respiracions profundes i regularització de larespiració); b) intentar comprendre el punt de vista
1

Assignatura: Intervenció Psicológica – URV

Tema 5. Habilitats terapèutiques

del pacient (per exemple, les raons que pot tenir per no complir amb les tasques acordades); c) recordar les pautes d'actuació més eficaç prèviament pensades (per exemple, explorar juntament amb el pacient els motius de l'incompliment i buscar solucions).Tot això facilita el control de les emocions. Si malgrat tot això persisteix una intensa implicació emocional positiva o negativa amb el pacient, s'ha de derivar aquest a un altre terapeuta. La derivació es pot adoptar ja d'entrada quan el terapeuta tingui assumit que no desitja treballar amb determinat tipus de persones.

2

Assignatura: Intervenció Psicológica – URV

Tema 5. Habilitatsterapèutiques

El terapeuta presenta o ha presentat el mateix problema pel qual consulta el client (per exemple, conflicte marital, depressió, crisi de pànic) Quan un terapeuta presenta un problema similar al del client, és aconsellable que no el tracti per evitar probables efectes d'interferència. En aquests casos, convé enviar al client a un altre professional. El terapeuta també s'hauria de...