hdfij

CAFÉ DE LA MARINA
La llengua literària de Sagarra és una de les més riques i expressives de la literatura catalana del segle XX. Domina tots els registres i demostra un coneixement profund de la llengua. A voltes, amb un  barroquisme en el qual hi destaquen l’ús de la metàfora, el símil, la locució i la frase feta. 
Pel que fa a el Cafè de la Marina, hi destaca l’ús d’un llenguatge mariner(antena, arjau, artó, calar, encesa, calapits…), que ell coneixia molt bé, ja que era un enamorat de la Costa Brava i passava els estius al Port de la Selva. Cal remarcar, també, l’ús del parlar salat, propi dels pobles del Cap de Creus (Cadaqués, El Port de la Selva…). També és important, a través del personatge de Monsieur Bernat,  la presència del dialecte Rossellonès (era de Banyuls de la Marenda icom altres poblacions, va passar a l’Estat Francès després del tractat dels Pirineus), amb presència, a vegades, d’expressions de la llengua francesa. En l’intent de donar versemblança a l’obra, els protagonistes, a voltes, també usen castellanismes i construccions pròpies de la llengua oral, però que no són normatives (per’xò, per’vui, per’quest, si em‘gués…)
EL VERS
Aquest poema dramàtic estàescrit en versos blancs o estramps (que responen a una mètrica determinada, però no tenen rima).En aquest cas, els heptasíl·labs i els decasíl·labs (Sagarra els anomena endecasíl.labs).
LA GEOGRAFIA
L’acció transcorre al Port de la Selva, població situada al Cap de Creus i que en l’època en què succeeix la trama de l’obra, pràcticament només tenia comunicació per mar, ja que les carreteres erendolentes i els mitjans de transport escassos (tartanes i animals de peu rodó). Això conferia als seus habitants un aïllament respecte a la resta del món, que repercutia en les relacions personals entre ells i forjava un caràcter feréstec i a voltes fins i tot, una mica salvatge.

Acte I
• Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeixa la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)
• Doncs au, amolla (Vés.)
• Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)
• Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)
• Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)
• Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre.  (Et ferís.)
• Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà,que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)
• El grop també s’atura.  (La mala sort també s’acaba.)
• Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.
  (Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)
 (Rosencs: habitants de la vila de Roses.)
• Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)
• Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)
Acte II
• I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré elmateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)
• Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.
(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)
• Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl·lica o de fusta que es col·loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar  significa “canvieu detema”.) 
• Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.) 
Acte III
• ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el...