Història de la llengua catalana

Apunts de català

Història de la llengua

Les llengües romàniques provenen del llatí, el llatí prové de la llengua Indoeuropea del 2500 a.C

- Origen de les llengües romàniques i formació

Origen:
Al 218 a.C els romans van entrar a la Península Ibèrica i van portar tota la seva cultura fins el segle V, amb la seva caiguda, cada poble comença a crear la seva pròpia llengua amb laromanització que havien patit.








Formació:

Substrat: Llengües anterior a la romanització.

Superstrat: Llengües posteriors a la romanització

Adstrat: Influència per veïnatge

Romanització:

- Llatí diferent: En funció del moment en que romanitzen.
- Classe social: Varia segons la classe social
- Presència de pobles: La toponímia et diu si va ser molt o poc romanitzada.- Edat mitjana (XII, XIII, XIV)

Cal destacar que aquesta etapa és la millor època de la llengua catalana.

El català és la llengua més unificada però també més amplia, gràcies a les conquestes de Jaume I “El Conqueridor” en la Corona Catalanoaragonesa :

Primera impulsió: Illes Balears i València

Segona impulsió: Sicília, Sardenya, Atenes, Neopàtria i Nàpols.
És la llengua mésunificada gràcies a dos factors, un és l’influencia de Ramon Llul ( va traduir moltes obres llatines i de l’àrab al català) i l’altre és Cancelleria Reial ( centre de difusió de la prosa humanista italiana).

- Segle XV- XVIII

És una època de retrocés en la literatura culta catalana a causa de la castellanització de la noblesa. Amb la derrota de la “Guerra de successió” (1774), Felip V és el nourei i aquest mateix decreta “El decret de nova planta” (1776) on la llengua catalana es veu plenament afectada ja que es prohibeix i només s’utilitza en àmbit familiar, el castellà és la nova llengua oficial.

Cal destacar que al segle XVIII els anglesos colonitzen Menorca i fa que es mantingui el català juntament amb l’anglès llengües oficials.

- Segle XIX

Sorgeix la Renaixença, unpropòsit de fer reaparèixer la literatura culta catalana, els lingüistes per fer-la es van dividir en dos models:

Avançar amb el català acadèmic: Textos dels segles XIII, XIV i XV.
Avançar amb “català que ara es parla”: Llengua oral del poble amb castellanismes.

Cal dir que el final s’hi va fer una barreja d’aquests dos models per poder tornar a posar en marxa la literatura culta catalana.

-Segle XX

Al 1906 es celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’any 1907 fa ser fundat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i al 1914 fa ser creada la Mancomunitat de Catalunya per potenciar la cultura i la llengua catalana.

Pompeu Fabra va tenir l’encàrrec de normalitzar la llengua, al 1913 va establir les Normes Ortogràfiques, al 1918 les Normes Gramaticals i no va serfins el 1932 que es va crear El Diccionari General de la Llengua Catalana.
Es buscà que la llengua fos:

-Moderna: Dinàmica
-Nacional: A l’abast de tothom
- Avançar de manera igual en el català escrit i la llengua oral
- Multidisciplina (expressar tot tipus de pensament)

Cal destacar que Manuel Sanchis va fer el mateix a València, mentre que fou Borja Moll el que o fou a les Illes Balears.- Dictadura Franquista

La decadència començà amb la Guerra Civil (1936-1939), es va abolir tota la Institució Catalana, al 15 d’Octubre de 1940 es va executar al president de la Generalitat Lluís Companys.

Amb la dictadura, el català va quedar reduït per l’àmbit familiar, mentre que el castellà fou la única llengua amb la que funcionava el país.

- La situació actual

Amb la mort delDictador, la Generalitat de Catalunya (1977), la Generalitat de Valencia (1979) i el Consell Insular (1982) es van restablir. I el català va esdevenir llengua cooficial juntament amb el castellà.

- Els Registres

Són varietats estilístiques que fan servir els parlants de la llengua depenen del tema, de la formalitat i de la intencionalitat de la comunicació.

Formals:

El registre...