HISTÓRIA

LLIÇÓ
 1:
 LES
 SOCIETATS
 AGRÀRIES
 


 

 
1. POBLACIÓ
 I
 ALIMENTACIÓ
 

 
La
 preocupació
 bàsica
 de
 qualsevol
 grup
 humà
 és
 la
 seva
 alimentació.
 Durant
 la
 major
 
part
  de
  la
  seva
  història,
  l’home
  ha
  estat
  un
  depredador
  que
  s’ha
  alimentat
 de
  les
 
plantes
  i
  dels
  animals
  del
  seu
  entorn.
  Només
  fa
  10.000
  que
  algunes
  comunitats
 
humanes
  van
  començar
  a
  compaginar
  l’activitat
  depredadora
  amb
  la
  producció
 
d’aliments
 i
 la
 domesticació
 d’animals.
 
L’home
  es
  transforma
  en
 productor
  empès
  pel
  creixement
  de
  la
  població.
  Quan
  la
  fam
 
va
 començar
 a
 fer
 acte
 de
 presència,
 l’home
 va
 haver
 de
 confiar
 la
 seva
 subsistència
 en
 
el
  treball,
  especialment
  en
  el
  treball
  agrari,
  més
  o
  menys
  intens
  segons
  la
 pressió
 
demogràfica,
 en
 una
 seqüència
 que
 va
 de
 la
 ramaderia
 als
 conreus
 esporàdics
 (fer
 un
 
forat,
 enterrar
 la
 llavor
 i
 esperar
 la
 collita),
 canviant
 cada
 any
 la
 zona
 sembrada,
 i
 que
 
culmina
 en
 l’obtenció
 de
 diverses
 collites
 a
 l’any.
 Fins
 a
 mitjans
 s.
 XIX,
 l’agricultura
 va
 ser
 l’activitat
 econòmica
 bàsica
 en
 tots
 els
 països.
 
 

 
1.
 1.
 L’evolució
 de
 la
 població
 en
 les
 societats
 agràries
 

 
1.1.1.
 El
 model
 demogràfic
 antic
 
El
  model
  demogràfic
  antic
  correspon
  a
  les  societats
  depredadores
  i
  les
  societats
 
agràries
  fins
  arribar
  a
  les
  societats
  industrials.
  Les
  seves
  característiques
  són:
  unes
 
taxes
 de
 natalitat
 altes
 i
 unes
 taxes
 de
 mortalitat
 també
 elevades,
 i
 una
 esperança
 de
 
vida
 al
 néixer baixa.
 La
 mortalitat
 era
 en
 gran
 part
 mortalitat
 infantil.
 (epidèmies,
 fams,
 
guerres).
 
La
 població
 creixia
 a
 curt
 termini,
 però
 s’estancava
 o
 creixia
 molt
 lentament
 a
 
llarg
  termini,
  la
  població
  podia
  fins
  i
  tot
  experimentar
  un
  descens
  important:  és
  el
  que
 
va
  passar
  a
  Europa
  com
  a
  conseqüència
  de
  la
  Pesta
  Negra
  de
  1348;
  però
  en
  conjunt
  la
 
tendència
 general
 era
 creixent.
 
 

 
1.1.2.
 El
 sostre
 maltusià
 
R.
  Malthus.
  La
  seva
  idea
  bàsica
  és
  que
  qualsevol  població
  té
  un
  límit
  en
  la
  quantitat
 
d’aliments
 de
 què
 pot
 disposar:
 és
 l’anomenat
 sostre
 maltusià.
 Malthus
 afegia
 que
 la
 
població
  tendia
  a
  situar-­‐se
  sovint
  en
  aquest
  sostre
  perquè
  mentre
  la
  producció
 
d’aliments
  creix
  en
  proporció  aritmètica,
  el
  nombre
  de
  boques
  ho
  fa
  en
  proporció
 
geomètrica.
 
La
 tesi
 de
 Malthus
 té
 una
 segona
 part:
 les
 societats
 humanes
 tendeixen
 a
 un
 límit,
 però
 
quan
  s’hi
  acosten,
  comencen
  a
  funcionar
  una
  sèrie
  de
  controls
  o
 ...