Historfilosofia
Páginas: 13 (3237 palabras)
Publicado: 5 de noviembre de 2015
Història de la filosofia
Amb la història de la filosofia culmina el cicle d’educació filosòfica en el batxillerat, raó per la qual s’ha d’intentar que l’articulació d’aquesta matèria amb la filosofia i ciutadania de primer curs sigui rigorosa i coherent. Tant l’una com l’altra presenten –bé de manera sistemàtica, bé seguint el fil de la història- els grans temes de la filosofia de tots elstemps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. És funció d’ambdues crear el clima adient perquè l’alumnat s’exerciti en la reflexió sobre aquests temes i faci de la seva reflexió una experiència d’autonomia i creixement personal. Ara bé, és funció específica de la història de la filosofia afinar aquesta reflexió i ordenar-la per mitjà dels exemples i models que ofereix lahistòria del pensament.
En aquest sentit, la història de la filosofia ha d’aprofundir en els conceptes i la dimensió històrica dels problemes ja analitzats el curs anterior, proporcionar a l’alumnat informació bàsica que li permeti contextualitzar les propostes teòriques dels pensadors, i completar la seva formació humanística per mitjà de l’estudi i anàlisi d’alguns dels textos mésrepresentatius de la filosofia de cada època.
La funció informativa, però, no s’ha de confondre amb una mera historiografia, i molt menys amb un catàleg d’autors o autores, ordenats cronològicament i presentats com a creadors d’opinions més o menys controvertides. Ningú no nega la conveniència que l’alumnat adquireixi una visió de conjunt de cada època, però aquesta informació, en el batxillerat i en elcontext d’aquesta matèria, ha de funcionar com un marc general on situar les idees d’un o dos representants del pensament de cada moment històric i analitzar-les. Per tant, els autors o autores que es puguin treballar amb més detall al llarg del curs seran els que, en darrer terme, faran d’enllaç i donaran sentit al curs d’història de la filosofia.
La història de la filosofia, si bé no abasta latotalitat de les manifestacions de la vida espiritual dels humans, es manté oberta a la interpretació dels esdeveniments socials i culturals més significatius de cada època, atès que el pensament filosòfic forma part de la cultura i influeix en la construcció de les concepcions del món en els successius moments de la història. Cal que aquesta aproximació al passat sigui crítica i alhora sensiblepel fet cultural i porti implícit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerància i la defensa decidida de l’equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l’esdevenir històric i cultural, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la històriai contribuint, en conseqüència, a una redefinió d’aquests rols en el marc d’una relació entre iguals.
Els textos són la millor il·lustració de les diferents corrents de pensament i, per tant, convé apropar-s’hi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Però en aquest nivell educatiu no podem fer de l’erudició hermenèutica l’eix del programa de la matèria. És convenient, doncs, un apropamental pensament dels autors i les autores a través dels seus textos més accessibles i significatius, procurant mantenir viu l’interès dels alumnes per la matèria i atenent, en la mesura del possible, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat.
Sobre la base, doncs, d’una contextualització esquemàtica de caràcter històricocultural, la matèria d’històriade la filosofia abordarà l’anàlisi d’alguns problemes tractats el curs anterior, explicats en el context dels corrents de pensament més importants de cada època, i tot això mitjançant una antologia no massa extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests recursos es pot completar aquest cicle d’educació filosòfica, coneixent la història de la...
Amb la història de la filosofia culmina el cicle d’educació filosòfica en el batxillerat, raó per la qual s’ha d’intentar que l’articulació d’aquesta matèria amb la filosofia i ciutadania de primer curs sigui rigorosa i coherent. Tant l’una com l’altra presenten –bé de manera sistemàtica, bé seguint el fil de la història- els grans temes de la filosofia de tots elstemps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. És funció d’ambdues crear el clima adient perquè l’alumnat s’exerciti en la reflexió sobre aquests temes i faci de la seva reflexió una experiència d’autonomia i creixement personal. Ara bé, és funció específica de la història de la filosofia afinar aquesta reflexió i ordenar-la per mitjà dels exemples i models que ofereix lahistòria del pensament.
En aquest sentit, la història de la filosofia ha d’aprofundir en els conceptes i la dimensió històrica dels problemes ja analitzats el curs anterior, proporcionar a l’alumnat informació bàsica que li permeti contextualitzar les propostes teòriques dels pensadors, i completar la seva formació humanística per mitjà de l’estudi i anàlisi d’alguns dels textos mésrepresentatius de la filosofia de cada època.
La funció informativa, però, no s’ha de confondre amb una mera historiografia, i molt menys amb un catàleg d’autors o autores, ordenats cronològicament i presentats com a creadors d’opinions més o menys controvertides. Ningú no nega la conveniència que l’alumnat adquireixi una visió de conjunt de cada època, però aquesta informació, en el batxillerat i en elcontext d’aquesta matèria, ha de funcionar com un marc general on situar les idees d’un o dos representants del pensament de cada moment històric i analitzar-les. Per tant, els autors o autores que es puguin treballar amb més detall al llarg del curs seran els que, en darrer terme, faran d’enllaç i donaran sentit al curs d’història de la filosofia.
La història de la filosofia, si bé no abasta latotalitat de les manifestacions de la vida espiritual dels humans, es manté oberta a la interpretació dels esdeveniments socials i culturals més significatius de cada època, atès que el pensament filosòfic forma part de la cultura i influeix en la construcció de les concepcions del món en els successius moments de la història. Cal que aquesta aproximació al passat sigui crítica i alhora sensiblepel fet cultural i porti implícit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerància i la defensa decidida de l’equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l’esdevenir històric i cultural, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la històriai contribuint, en conseqüència, a una redefinió d’aquests rols en el marc d’una relació entre iguals.
Els textos són la millor il·lustració de les diferents corrents de pensament i, per tant, convé apropar-s’hi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Però en aquest nivell educatiu no podem fer de l’erudició hermenèutica l’eix del programa de la matèria. És convenient, doncs, un apropamental pensament dels autors i les autores a través dels seus textos més accessibles i significatius, procurant mantenir viu l’interès dels alumnes per la matèria i atenent, en la mesura del possible, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat.
Sobre la base, doncs, d’una contextualització esquemàtica de caràcter històricocultural, la matèria d’històriade la filosofia abordarà l’anàlisi d’alguns problemes tractats el curs anterior, explicats en el context dels corrents de pensament més importants de cada època, i tot això mitjançant una antologia no massa extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests recursos es pot completar aquest cicle d’educació filosòfica, coneixent la història de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.