Historia de la comunicació

HISTORIA DE LA COMUNICACIÓ: TEMA 1
1.1 Sobre comunicació i sobre comunicació de masses
 La comunicació social és el conjunt de formes, maneres i mitjans que han permès
històricament l’intercanvi de senyals, codis o signes entre les persones
 Les formes maneres i mitjans de la comunicació social, només es poden entendre en el seu
context històric
 La comunicació social, com la història,evoluciona, progressa de manera acumulativa per la
continuïtat, però amb alguns trencaments disruptius que ens permeten establir èpoques i
períodes amb característiques diferenciades
 La comunicació social no només canvia i evoluciona gràcies als recursos tecnològics de que
es disposa en cada època històrica, sinó i especialment per les estructures socials
existents, els conflictes iinteressos en joc
 Els determinants socials:
 Axioma bàsic, sense comunicació no existeix societat
 Comunicació designa el procés mitjançant el qual es transmeten significats entre
les persones
 La comunicació està vinculada no només al llenguatge, sinó a tot el sistema de
senyals
 L’estudi de la comunicació és l’estudi de la història de la humanitat
 L’evolució de la comunicació és inherenta la pròpia evolució social
 L’home aprèn a subsistir al mateix temps que a comunicar-se
 L’home és social per necessitat i per diferenciar-se
 La història de la societat és també la història de la comunicació
 La història de la comunicació, no és la història del periodisme
 Marshall McLuhan, va establir el desenvolupament històric de la humanitat en funció dels
“modus de comunicació”: Era prealfabètica o societat oral. Home tribal. Mites. Gest. Repetició. Circularitat
 Era alfabètica o edat de l’escriptura. Alfabet fonètic. Impremta. La vista com a òrgan
central
 Era electrònica. Del telègraf a la televisió. Fi del totalitarisme de la tipografia.
Recuperació dels sentits. Major emoció sensorial
 La historia del periodisme neix amb l’impremta. Els periòdics ambl’ascens de la burgesia
com a classe social que esdevé dominant

 S’entén per periòdic tota manifestació regular d’informació, portat a terme per la
burgesia o pels seus contraris social que agafaran la mateixa estratègia d’afirmació i de
difusió del pensament amb la finalitat de convèncer de la seva visió del món
 Informar és convèncer (o intentar-ho)
 La societat com a determinant de lacomunicació (Enric Marín/J.M.Tresserras):
o

La comunicació social com una dimensió, com un espai social de la realitat,
desenvolupat històricament de manera diversa i construït a partir de la totalitat e
l’activitat humana

o

La comunicació social no són un conjunt de pràctiques humanes segregades (la
comunicació com un àmbit específic), sinó l’expressió d’una funció social necessària
enel procés de producció de la vida social, especialment pel treball

o

La comunicació social és un producte social històric, lligat al conjunt de l’activitat
humana

o

La comunicació social contempla les relacions humanes com a relacions d’intercanvi
(producció, distribució i consum) comunicatiu i la producció íntegra de la cultura com
a producció de significació

 Etapes de lacomunicació social (M.Vázquez Montalbán):
o

o

Comunitat primitiva. Fase on hi ha escassa divisió del treball, no hi ha desigualtat
social, no hi a excedent ni qui se l’apropia.


Fase mnemònica. Ús d’objectes reals que fan la funció de dada, missatge o
recordatori



Fase pictòrica o de representacions icòniques. Pintures, representacions
d’objectes. Sentit comunicatiu. Egipte
Escriptura pictogràfica. Símbols



Pictografia sinòptica. Representació de la totalitat. Vinyetes de còmics



Pictograma analític. Escriptura amb imatges



Fase ideogràfica. Associació de símbols pictòrics amb objectes i idees



Fase fonètica. El signe representa un so. Origen de l’alfabet

Comunicació en el món esclavista. Grècia i Roma


Divisió del treball...