Historia Del Mon Contemporani Cinemat Rgraf
Páginas: 8 (1948 palabras)
Publicado: 27 de mayo de 2015
Història del món contemporani(Cinematògraf)
Els intents de reproducció gràfica del moviment es remunten a les ombres xineses (4000 anys aC) i a la llanterna màgica (1640) de l'alemany Athlanasius Kircher, però , els grans avenços científics i tècnics del s XIX que proporcionaren a la cinematografia el seu punt de partença . El 1824, el metge britànic P.M. Roger presentà una tesi sobre lapersistència de la retina, fenomen fins llavors no estudiat . La inèrcia de la retina, en la qual les imatges no s'esborren immediatament, permet de crear la il·lusió de moviment davant una projecció successiva i intermitent d'imatges immòbils. Fonamentant-se en aquest principi, el físic belga Joseph Plateau ideà un sistema en el qual unes figures dibuixades, en diverses fases successives d'una acció,sobre una tira de paper o un disc de cartó, produïen un efecte de moviment.
El perfeccionament de la fotografia possibilità el naixement de la cronofotografia o sèrie de fotografies successives que permeteren d'enregistrat el moviment dels planetes, dels animals i de l'home. Els aparells emprats eren molt semblants a les ares de foc que, disparant, obtenien les fotografies sobre un suport circularque girava, com el tambor d'un revòlver, davant un canó-objectiu. Amb la cronofotografia hom havia aconseguit l'anàlisi o descomposició del moviment; en mancava encara, tanmateix, la síntesi per a arribar a la cinematografia. Charles Emile Reuynaudl, precursor dels dibuixos animats, emprant un tambor amb miralls aconseguí de projectar, per reflexió , sobre una pantalla, unes imatges dibuixadesper ell mateix. .Al mateix temps, Thomas Alva Edison incorporà la pel·lícula de cel·luloide, suport de 35 mm d'amplada recobert d'una emulsió fotosensible, que reunia les propietats d'ésser transparent, flexible i resistent. Aquest format de pel·lícula fou utilitzat per Edison per a impressionar sèries cronofotogràfiques que eren reproduïdes en un Kinetoscope, aparell de visió individual patentatper ell el 1891. Després d'això el problema a resoldre era relativament simple: ell havia de combinar aquests invents amb un dispositiu d'avançament discontinu de la pel·lícula. Fou Loluis Lumière qui, el 1895, patentà un aparell, que denominà cinematògraf, que per mitjà d'una roda excèntrica permetia el moviment intermitent de la pel·lícula; amb aquest aparell efectuà les primeres projeccionspubliques amb èxit. El cinematògraf era el més senzill i perfecte dels construïts fins a l'època, servia indistintament de filmadora i de projector i funcionava accionant una manovella que feia avançar el film a 15 imatges per segon.
El cinematògraf
L'operació específica de la cinematografia és la filmació. La pel·lícula verge circula per l'interior de la cambra, davant l'objectiu ,moguda per undispositiu d'avanç intermitent que, combinat amb l'obturador, permet que la pel·lícula s'aturi una fracció de segon a fi d'ésser impressionada. Durant el cinema mut, la cadència de la filmació era de 16 imatges per segon i impressionava fotogrames de 18 X 24 mm amb quatre perforacions a cada costat. El problema de la regularitat de la cadència fou resolt amb la progressiva incorporació de motorelèctrics a les cambres. El ritme del progrés tècnic en la cinematografia fou molt ràpid. Entre el 1896 i el 1913, Méliès inventà gairebé tots els trucatges del cinema modern.
Els començaments(1895-1908)
La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du traint à La Ciotat de Louis Lumière (París, 28 de desembre de 1895). Era un breu reportatge documental, i tingué tant d'èxit,que mogué Lumière a enviar diversos agents dels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d'interès públic per exhibir-los després a París.
El cinema sonor
Ja abans del 1900 Edison i Pathé intentaren de sincronitzar el moviment del film amb el disc fonogràfic. Però el cinema sonor no fou una realitat fins a la invenció de la vàlvula tríode i la consecució d'un mètode...
Els intents de reproducció gràfica del moviment es remunten a les ombres xineses (4000 anys aC) i a la llanterna màgica (1640) de l'alemany Athlanasius Kircher, però , els grans avenços científics i tècnics del s XIX que proporcionaren a la cinematografia el seu punt de partença . El 1824, el metge britànic P.M. Roger presentà una tesi sobre lapersistència de la retina, fenomen fins llavors no estudiat . La inèrcia de la retina, en la qual les imatges no s'esborren immediatament, permet de crear la il·lusió de moviment davant una projecció successiva i intermitent d'imatges immòbils. Fonamentant-se en aquest principi, el físic belga Joseph Plateau ideà un sistema en el qual unes figures dibuixades, en diverses fases successives d'una acció,sobre una tira de paper o un disc de cartó, produïen un efecte de moviment.
El perfeccionament de la fotografia possibilità el naixement de la cronofotografia o sèrie de fotografies successives que permeteren d'enregistrat el moviment dels planetes, dels animals i de l'home. Els aparells emprats eren molt semblants a les ares de foc que, disparant, obtenien les fotografies sobre un suport circularque girava, com el tambor d'un revòlver, davant un canó-objectiu. Amb la cronofotografia hom havia aconseguit l'anàlisi o descomposició del moviment; en mancava encara, tanmateix, la síntesi per a arribar a la cinematografia. Charles Emile Reuynaudl, precursor dels dibuixos animats, emprant un tambor amb miralls aconseguí de projectar, per reflexió , sobre una pantalla, unes imatges dibuixadesper ell mateix. .Al mateix temps, Thomas Alva Edison incorporà la pel·lícula de cel·luloide, suport de 35 mm d'amplada recobert d'una emulsió fotosensible, que reunia les propietats d'ésser transparent, flexible i resistent. Aquest format de pel·lícula fou utilitzat per Edison per a impressionar sèries cronofotogràfiques que eren reproduïdes en un Kinetoscope, aparell de visió individual patentatper ell el 1891. Després d'això el problema a resoldre era relativament simple: ell havia de combinar aquests invents amb un dispositiu d'avançament discontinu de la pel·lícula. Fou Loluis Lumière qui, el 1895, patentà un aparell, que denominà cinematògraf, que per mitjà d'una roda excèntrica permetia el moviment intermitent de la pel·lícula; amb aquest aparell efectuà les primeres projeccionspubliques amb èxit. El cinematògraf era el més senzill i perfecte dels construïts fins a l'època, servia indistintament de filmadora i de projector i funcionava accionant una manovella que feia avançar el film a 15 imatges per segon.
El cinematògraf
L'operació específica de la cinematografia és la filmació. La pel·lícula verge circula per l'interior de la cambra, davant l'objectiu ,moguda per undispositiu d'avanç intermitent que, combinat amb l'obturador, permet que la pel·lícula s'aturi una fracció de segon a fi d'ésser impressionada. Durant el cinema mut, la cadència de la filmació era de 16 imatges per segon i impressionava fotogrames de 18 X 24 mm amb quatre perforacions a cada costat. El problema de la regularitat de la cadència fou resolt amb la progressiva incorporació de motorelèctrics a les cambres. El ritme del progrés tècnic en la cinematografia fou molt ràpid. Entre el 1896 i el 1913, Méliès inventà gairebé tots els trucatges del cinema modern.
Els començaments(1895-1908)
La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du traint à La Ciotat de Louis Lumière (París, 28 de desembre de 1895). Era un breu reportatge documental, i tingué tant d'èxit,que mogué Lumière a enviar diversos agents dels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d'interès públic per exhibir-los després a París.
El cinema sonor
Ja abans del 1900 Edison i Pathé intentaren de sincronitzar el moviment del film amb el disc fonogràfic. Però el cinema sonor no fou una realitat fins a la invenció de la vàlvula tríode i la consecució d'un mètode...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.