Historia economica mundial

TEMA 8: EL SORGIMENT DE L'ECONOMIA MUNDIAL

1. L'integració dels mercats de productes i factors de producció:

La Revolució Industrial, complementada amb la revolució dels transports, va implicar canvis importants en la disponibilitat de productes i de factors de producció, fins al punt de revolucionar el conjunt de l'economia. La superació del coll d'ampolla que significava la falta deltransport va fer possible un augment dels intercanvis molt superior al augment de la producció. Al llarg del segle XIX, mentres el PIB mundial va crèixer a una taxa aproximada del 2,5% anual, el comerç internacional ho va fer al voltant del 4%. E l comerç exterior per càpita es va muntiplicar per 25 al llarg del segle. L'integració dels mercats de factors de producció es va produïr exportant factorsdels llocs d'on eren relativament abundants cap als llocs on eren escassos. Posat que és evident que la terra no es pot moure, el treball i el capital es varen traslladar allà on la terra era abundant.

La gran emigració europea representa el major moviment de població de tota la història de l'humanitat; la quantitat de capital que els països industrialitzats varen invertir en l'exterior tambérepresentava una magnitud sense precedents. En conjunt, l'integració dels mercats implica l'extensió del capitalisme a nivell mundial i el domini del món per part dels països capitalistes.

1.1E l creixement del comerç

L'expansió del comerç va ser una característica constant al llarg del segle XIX. En el sentit de que els països dependien cada cop més dels intercanvis amb l'exterior.L'increment del comerç és també un factor de desenvolupament perquè l'increment dels intercanvis permet una millor assignació dels recursos econòmics i una major eficiència, aconseguida a través de l'especialització i la difusió de la tecnologia industrial. Per tot això, el comerç es converteix també en un mitjà de transmissió del creixement econòmic desde els països desenvolupats a la resta del món.S'ha de tenir en compte que el comerç es basa en la carència d'un bé o en la possiblitat d'obtenir-lo a preus inferiors dels resultants de produïr-lo personalment o d'obtenir-lo en el mercat local.

Els intercanvis no depenen només d'una dotació diferent de factors, sinó sobretot de l'avantatge tècnica i de les economies d'escala.

1.2Característiques del comerç internacional

1. uncreixement molt major, tant en termes absoluts com en termes per càpita. El creixement del comerç va ser molt superior tant al augment de la població com al creixement de la producció. 2. Un creixement molt desigual en la participació en el comerç internacional tant dels diferents països com dels diferents productes. 3. Un clar predomini d'Europa sobre el comerç mundial, tant per el volum comercialitzatcom per els beneficis obtinguts del comerç. 4. Una major separació entre les àrees que ofereixen productes primaris i les que ofereixen productes industrials i, per tant, una major divisió internacional del treball.

Els primers productes que varen canviar les estructures comercials mundials varen ser els relacionats amb l'industrialització. Així, en una primera etapa varen ser el cotó, elcarbó, la maquinària i els minerals. Posteriorment, es van sumar els aliments i altres productes industrials com els cereals, la carn, el sucre, el cafè, olis... Posat que la producció pe rla venda i la divisio internacional del treball varen començar en les economies europees. A mitjans del segle XIX, Europa representava una cuarta part de la població mundial, però el seu comerç arribava al 70%. Elcas més extrem era el de Gran Bretanya, que amb el 2% de població acaparaba un 20% del comerç mundial. A finals del segle XIX, dues terceres parts de les relacions comercials d'Àmerica Llatina es feia amb Europa i el percentatge encara era més elevat per Àsia i Àfrica. El predomini britànic, molt clar fins a 1870, va ser decaient a partir d'aquest moment degut a l'aparició de tres importants...