historia economica

BLOC 3: EL DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME INDUSTRIAL

7. L’era de la industrialització: el desenvolupament del concepte de revolució industrial
7.1. L’aparició del concepte
Segons Feliu i Sudrià, la revolució industrial és sobretot una revolució tecnològica; en canvi, A. Jové sosté que es tracta d’una fase més de la transició cap al capitalisme, la qual es dóna a Europa aproximadament entre1750 i 1850. En qualsevol cas, no és una revolució: aquest nom ve d’una assimilació amb el que estava passant en aquell moment al continent –un període de revolucions polítiques. Els historiadors romàntics francesos, com ara A. Blanqui, diuen que mentre França fa una revolució política els anglesos creen un canvi comercial i social amb una de la indústria.
Les màquines de vapor i de filarencapçalaran aquesta revolució tecnològica, produïda perquè:
a) K. Marx: la revolució industrial és una etapa de desenvolupament del capitalisme, pel fet que dóna més importància al paper de K en el procés productiu. El capital social –les relacions de què un disposa– cada vegada té més rellevància en el nou sistema, i els empresaris sempre volen afegir més maquinària per així treure poder alstreballadors.
b) D. S. Landes (The Unbound Prometheus): a partir del s. XVI havíem desencadenat Prometeu a Europa, perquè la lluita per la primacia del poder entre el Papa i els governs renaixentistes absoluts la guanyen aquests darrers, la qual cosa situa l’home al centre de l’univers. Això implica la llibertat de coneixement, la revolució científica (s. XVII), el racionalisme i l’individualisme.
Larevolució industrial es produeix en determinats sectors com el cotó, la metal·lúrgia i els transports a causa de la teoria formulada per A. Gerschenkron, que crea la idea del retardament econòmic a partir de la història Alícia al país de les meravelles: la nació que no avança més que la resta acaba anant endarrere, atès que els països són pobres o rics de forma relativa i en funció dels que elsenvolten. Elabora la teoria del catch-up i dels avantatges competitius: un estat més desenvolupat que un altre té més salaris, més impostos, un govern més fort i menys recursos per explotar; així doncs, les empreses sempre voldran establir-se al país subdesenvolupat pels seus avantatges competitius i causaran un catch-up o convergència econòmica que el farà créixer quasi fins als nivells dels estatsrics. Gerschenkron també aplica la seva teoria als sectors: els tradicionals (llana, lli, cuir) tenien grans beneficis en front dels que disposaven de menys capital invertit (cotó, ferro, química), i es produeix un canvi en aquests segons, on es concentra la revolució tecnològica.
Aquesta transformació consisteix en 1) la substitució de treball per capital, 2) el pas d’un ús intensiu dels recursosnaturals i les matèries primeres a un d’extensiu (l’únic cas dins la transició al capitalisme on es passa d’intensiu a extensiu, ja que el factor N s’ha abaratit molt respecte a L i K), i 3) el canvi d’una economia orgànica –on totes les fonts d’energia provenen directament o indirectament del sol (v. esquema) i no és possible maximitzar els recursos– a una d’inorgànica –on la major part del’energia prové del sòl (minerals, carbó, i més tard petroli i energia atòmica) i sí es poden maximitzar els factors de producció, la qual cosa provoca que a tot Europa es concentri la indústria a les zones carboníferes, excepte a Catalunya (per l’energia hidroelèctrica), País Basc i Milà. Es passa de produir per als mercats locals a competir, mitjançant l’especialització, per al continent, mentre quemoltes zones es desindustrialitzen; apareix, doncs, una distinció entre l’Europa industrial i urbana i la rural i pagesa, i es formen uns grans districtes factorials.
Per als contemporanis, per exemple Blanqui, la conseqüència de la revolució industrial era un fet positiu, perquè permet accedir a la producció en massa i que tothom tingui més manufactures. Els burgesos, però, veuen com, en...