Historia Moderna - Reseña "La Revolución norteamericana"

La Revolución Norteamericana
· Autor: WOOD, Gordon S.
· Editorial: Mondadori.
· Edició: Barcelona (2003). Traducció d’Isabel Merino.


La Revolució de les colònies americanes al segle XVIII sempre ha estat pels historiadors un pol d’atracció. Són nombroses les obres d’especialistes en l’època denominada “moderna” que procuren analitzar els motius d’una revolta contra el poder monàrquic queva portar a la creació no només d’un nou Estat, sinó també d’un nou model de vida i de relació entre el ciutadà i la seva república. Més enllà de les raons i motivacions d’aquest aixecament, Gordon Wood explica a La Revolución Norteamericana els efectes transformadors d’una nova societat post-colonial que sacseja les jerarquies i concepcions tradicionals i crea una nova figura: la del ciutadà quetraballa per la res publica.
Gordon S. Wood va néixer l’any 1933 a Concord (Massachussets, Estats Units) i és un dels majors experts en la Revolució Nord-americana del segle XVIII. Es va llicenciar en Història a la Tufts University i es va doctorar a la Universitat de Harvard. Des de l’any 1969 exerceix com a docent d’història a la Universitat de Brown. El seu llibre The Creation of theAmerican Republic 1776-1787 va ser nominat al premi National Book Award. L’any 1993 va guanyar el prestigiós premi Pulitzer per la seva gran obra The Radicalism of the American Revolution on ja centra el seu estudi en els grans canvis ideològics de la revolució. Massachussets, estat on va néixer Wood, va ser un dels bressols de la revolució, juntament amb Virgina, com a escenari de la coneguda comMatança de Boston (1770) i els Motins del Té de la mateixa ciutat (1773). Seria, no obstant, molt atrevit afirmar que un historiador tan reconegut com Wood pequi de xovinisme a l’obra en qüestió, però és simplement un fet a tenir en compte al llegir el llibre.
L’anàlisi de la revolta de les colònies nord-americanes arrossega una discussió historiogràfica. Gran part de les obres d’historiadorsnord-americans que tracten la Revolució ho fan ressaltant la suposada excepcionalitat d’aquest procés des de la base de les motivacions ideològiques de grups i comunitats contra un sistema ja antiquat i opressor. Sembla aquesta una lectura molt idealista tal i com ho percep l’altra branca d’anàlisi, que tendeix a englobar aquest fenomen dins el cúmul de processos revolucionaris que es donen entre lasegona meitat del segle XVIII i principis del segle XIX a Europa i Amèrica, com ara la Revolució dels Països Baixos (1781) i la destacable Revolució Francesa (1789). Clarament, Wood es posiciona a favor d’una concepció de radicalitat, aquella que defensa la singularitat de la Revolució Nord-americana com el lloc que recull les idees de llibertat i nova democràcia inicialment sorgida de laintelectualitat europea il·lustrada però alhora opressora, que és recollida i posada en pràctica per la nova nació americana.
La postura de Wood va rebre als anys 90 una resposta contundent d’historiadors com Joyce Appleby o Michel Zucherman, que criticaven a la influent revista William and Mary Quarterly el fet de que Wood hagués obviat les diferències econòmiques i socials entre les diferents colònies al’hora d’elaborar el seu radical anàlisi. Per mirar d’enfocar una nova forma de raonament, la història comparada defensada pels historiadors Ian Tyrell i Thomas Bender procura precisament destacar certa peculiaritat de la Revolució Nord-americana, però sense oblidar el fet de que aquesta s’engloba en un procés revolucionari i de canvi internacional. Avui en dia el debat sembla encara obert, ja queen aquest llibre Wood no cedeix en la consideració d’excepcionalitat del procés revolucionari de les colònies. Les historiadores Maria Pilar Pérez Cantó i Teresa García Giraldez1 no coincideixen amb aquesta tesi i relacionen aquest procés amb la incorporació de les colònies nord-americanes a la política europea.
Vull iniciar el resum de l’obra fent referència a la concepció tan plenament...