Historia

2.2 ELS PROBELEMS DEL CAMP ESPANYOL
La situació del camp espanyol al primer terç del segle XX continuava marcada per l’enorme desigualtat de l’estructura de la propietat de la terra. L’existència d’extenses zones de latifundis i també zones de fort predomini dels minifundis repercutia de manera notable en rendiments baixos i dificultava la implantació de tècniques i mètode de conreus nous.D’una banda, a les zones latifundistes d’Extremadura i d’Andalusia la immensa majoria de la població posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència. Aquesta situació va provocar una conflictivitat social darrere la qual hi havia l’exigència d’una reforma agrària que permetés l’accés dels pagesos a la propietat de la terra i poses en coreu efectiu moltes terres treballadesinsuficientment com a conseqüència de l’absentisme dels propietaris. De l’altra, l’existència de minifundis a Galícia, combinada amb la mala qualitat de la terra a la Submeseta Nord, només va permetre augmentar la productivitat en terres suficients per garantir la subsistència, però va impedir generar beneficis i modernitzar les explotacions. Tot això va provocar que molts petits pagesos emigressin.
Permillorar la producció es va fomentar l’augment de regadiu i l’any 1902 es va aprovar un pla d’obres públiques que estimulava la implantació de regadius en zones tradicionalment de secà. El pla es va ampliar amb la creació de les confederacions hidrogràfiques.
Però a l’inici del segle XX, el problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra.
3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
Sensegrans commocions ni ruptures, al primer terç del segle XX es va produir una transformació important de l’estrucutra econòmica espanyola: el pes de la industria va augmentar considerablement i alhora minvà la importància del mon rural.
3.1 CANVI ENERGÈTIC I AVENÇOS TECNOLÒGICS
Entre les causes que van provocar el creixement de l’economia espanyola el primer terç del segle XX destaca la utilitzacióde noves fonts d’energia, amb la difusió de l’ús de l’electricitat i del petroli. Aquesta revolució tecnològica va permetre vèncer un dels principals obstacles a la industrialització d’Espanya del segle XIX: la manca de fonts d’energia competitives a causa de l’escassa quantitat del carbó autòcton.
El progrés d’electrificació va permetre mecanitzar progressivament la quasi totalitat de laproducció industrial, amb la disminució consegüent dels costos de fabricació. A Espanya hi va haver dues etapes, entre l’any 1880 i 1914 l’ús d’electricitat a l’enllumenat públic de les grans ciutats i al transport urbà i el 1914 i el 1930 se’n va generalitzar l’ús industrial. A Catalunya l’electrificació va comportar la disminució de la dependència del carbó gràcies a la producció d’hidroelectricitat.I al primer terç del segle XX, hi va haver una nova revolució del transport: l’automòbil.
També es va avançar en la millora de la transmissió d’informació, es va produir l’expansió del telègraf, i a la dècada del 1920 del telèfon i les emissions de radio.
3.2 EL CREIXEMENT INDUSTRIAL
A les tres primeres dècades del segle XX el producte industrial espanyol per càpita va augmentar un 60% ,Catalunya va mantenir la posició central en la industria fabril espanyola atès que el seu nivell d’industrialització al començament del segle XX, era tres vegades i mitja de la resta d’Espanya.
Els sectors tradicionals i les noves indústries
Les indústries tradicionals, com l’alimentació i la tèxtil, van continuar l’expansió també ho va fer la indústria química.
Entre les noves indústriessobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica. També va experimentar un creixement notable la indústria metal·lúrgica espanyola, que va tenir en l’automòbil i en els electrodomèstics dos sectors en expansió. El sector de la construcció també va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria del ciment.
La diversificació de la indústria catalana
A Catalunya la...