Historia

UNITAT 5: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
5.1 Les transformacions de l’agricultura
5.2 L’evolució demogràfica
5.3 La industrialització de Catalunya
5.4 L’estructura industrial d’Espanya
5.5 El ferrocarril i el mercat
5.6 Hisenda, banca i diners

5- Transformacions agràries i expansió industrialen el segle XIX

L'economia d'alguns països d'Europa es vatransformar profundament durant el segle XIX. D'una banda, la indústria va desplaçar l'agricultura com a principal activitat econòmica, alhora que la producció i l'intercanvi de béns creixien en unes proporcions fins aleshores desconegudes.I de l'altra, la mecanització i l'ús d'energia inanimada va canviar radicalment les formes de producció mentre es consolidava la propietat privada. Tot això vatransformar radicalmentl'estructura econòmica i l'organització de la societat, i va inaugurar l'era del capitalisme.Espanya va conèixer transformacions importants en la seua economia, però no es va industrialitzar  plenament. Cap a la darreria del segle XIX, l'economia agrària hi era encara predominant. Així i tot,la societat espanyola presentava els trets característics d'una societat capitalista.

1-Les transformacions de l'agricultura
La transformació de l'agricultura espanyola al llarg del segle XIX va ser lenta i insuficient, fet queexplica en gran manera la marginació d'Espanya del procés d'industrialització europeu. L'escàsdesenvolupament del sector agrari va estar causat, d'una banda, per la mala qualitat de les terres i,d'altra, pel fet que la reforma agrària liberal va excloure dela propietat de la terra aquells queestaven més interessats en cultivar.

1.1 La consolidació de la propietat privada de la terra
Els governs liberals del segle XIX, especialment els progressistes, van emprendre una reformaagrària liberal l'objectiu principal de la qual era alliberar la terra de les traves que posava l'AnticRègim al desenvolupament de la propietat privada i de l'economia demercat. Les mesures principals van ser l'abolició del senyorius i els drets jurisdiccionals, la desvinculació de la propietat privada i la desamortització de les terres a mans de l'Església i els ajuntaments. Després de lesreformes, la terra va passar a ser una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement. Amés, aquesta reforma agrària va pal·liar els problemes de la Hisenda pública.

1.2Els efectes de la reforma agrària
L'abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals no va significar la pèrdua dels drets de la terradels antics senyors, la majoria dels quals van poder transformar els sues antics senyorius en propietat privada. Els llauradors es van convertir llavors en arrendataris assalariats d'un propietari privat, cosa que no va millorar la seua situació.La desvinculacióde la terra i les desamortitzacions van permetre que milers de propietaris eixiren almercat i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial. Però l'esperança delliberalisme progressista que mitjançant la desamortització la majoria dels agricultors esdevingueren propietaris no es va aconseguir perquè van comprar terres els qui ja les tenien i els qui tenienrecursos per aadquirir-les. Així, els nous propietaris no estaven interessats en invertir en la terra.D'aquesta manera, els historiadors consideren que va ser una oportunitat perduda per abordar unareforma de l'estructura de la propietat de la terra.
1.3 Els límits del creixement agrari
La major expansió de cultius es va produir en els cereals. El segon gran protagonista va ser la vinya,que es va convertir en unproducte d'exportació. També es va estendre el cultiu de la dacsa i,sobretot, el de la creïlla. En canvi, la ramaderia ovina va patir un retrocés notable com aconseqüència del descens de les exportacions de llana, de la supressió dels privilegis de la Mesta ide les noves rompudes. En canvi, va augmentar la cabanya porcina.Ara bé, l'augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un...