Hobbes i la modernitat

HOBBES I LA MODERNITAT
0. Índex.
1. Introducció. La modernitat...............................................1
2. Una concepció de l’home. L’oposició..............................2
3. La submissió i la llibertat.................................................4
4.Bibliografia........................................................................5

1. Introducció. La modernitat.
Per entendre el canvi de l’home medieval cap a l’home modern s’han de tenir en compte els processos històrics que el posen en moviment cap aquesta direcció. L’home de la modernitat cerca nous mons, a diferència de l’home medieval que l’únic món que esperava descobrir era el celestial, i els cerca per justificar i legitimar la seva nova relació amb lapropietat.
L’església s’està dividint i està debilitant força el seu poder enfront l’estat. Pels petits propietaris la fonamentació teològica de l’ordre social no és suficient. L’estructura econòmica ha canviat, es va acumulant capital en més mans i comencen a créixer les ciutats.
La ciència es desenvolupa fruit d’aquesta recerca. Es descobreix el cogito cartesià (la subjectivitat), l’Amèricade Cristóbal Colom ( amb el conseqüent desenvolupament del comerç exterior i colonial), la pluralitat de mons i sistemes solars de Giordano, l’heliocentrisme Copernicà, la llei del moviment i el mètode científic de Galileu, etc. Ens trobem, llavors, davant un home que és conscient de la seva subjectivitat i vol ser amo i senyor de la seva individualitat a través d’aquesta nova apropiació delmón.
El filòsof, el teòric, ha d’establir un nou sistema món, que requereix el protagonisme de l’home modern. Un home que és el punt de partida epistemològic de la realitat, ja que a partir de ell es coneix el món mitjançant el mètode científic. La realitat externa existeix, el seu punt de partida es l’home, i la vol copsar mitjançant la ciència, el mercat, l’estat. Com hem dit, ja no serveixen lesjustificacions feudals ni la seva dispersa organització social. Els estats s’unifiquen, annexionen territoris i es centralitzen.
Per a molts d’autors són Maquiavel i el maquiavelisme els responsables d’acabar amb la imatge clàssica i cristiana de la política. Ens diuen que es va substituir el model d’harmonia dels clàssics pel model d’estratègia, càlcul i poder. Però només ho varen ferteòricament, ja que en la pràctica no manquen exemples i antecedents, tant en el món antic com en l’edat mitjana, de com s’exercia el poder des de d’alt.
El que sí diferencia als autors moderns dels seus precedents són els tres eixos en que es sosté la seva teoria política, que són en realitat, tres reduccions: 1- L’aïllament de l’individu (la seva independència); 2- la reducció de la política a lalluita de forces en oposició (l’antagonisme entre els homes), tenint en compta la convulsió política internacional i, sobretot, nacional, i; 3- la reducció del poder a les estratègies de consecució d’obediència o, el que es el mateix, la recerca de la pau dins l’estat civil (la submissió a l’autoritat comuna).
En quan a l’aïllament de l’individu, l’home modern és un subjecte sense amo. Un homeabandonat a ell mateix i empès a la lluita amb altres individus tant aïllats com ell, Maquiavel és el seu primer teòric.
Amb la descripció del seu antagonisme, es pressuposa aquesta oposició de l’altre, que es converteix amb enemic i igual, ja que comparteix objectius individuals amb la resta d’homes i hi està en competència. La premissa és; ens hem de defensar dels altres homes, vivint lallibertat negativa. Si per la filosofia anterior, basada en Aristòtil, l’home és un animal polític o social, que tendeix a la sociabilitat, pels moderns aquesta, la societat, no és més que un acord artificial, una convenció, fruit de l’egocentrisme i l’interès que persegueix com a finalitat la pròpia seguretat i neix del temor als altres.
El paper de la política canvia en aquest punt. A partir...