holi

 El Cafè de la Granota ( 1985 ) de Jesús Moncada


Van ser redactats entre 1980 i 1985. Encara que no tenien una planificació prèvia, són homogenis:
Per l’escenari geogràfic: la vila de Mequinensa i el seu entorn. El riu Ebre.
Pel temps en què transcorre la narració: la dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat ( XX).
Per dos elements que apareixen agairebé tots els contes: l’humor i la ironia.
Per alguns temes que són recurrents: la mort i els rituals funeraris, el futbol...
Per la crítica social a les classe altes i la comprensió i la tendresa cap als desfavorits.
Per l’estil concís i ràpid.
Per l’estructura: hi ha dos grans grups: els soliloquis ( monòlegs ) i les cròniques.
Pel llenguatge: ús del català occidental i de l’oralitat (col·loquial ).
Pels personatges que els protagonitzen: gent del poble, que és tractada amb molta tendresa. Només en algun conte hi domina un personatge pertanyen a les classes altes: és presentat negativament.
Hi ha dos contes que s’escapen d’algunes d’aquestes característiques: “Preludi de traspàs” i “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades”.

“Un barril de sabó moll” ( crònica)
Narrador: -1a persona. Explica el que li va contar el vell Cristòfol.
1a persona: el vell Cristòfol.
Lloc: - La història és explicada al Cafè de la Granota de Mequinensa.
La història transcorre a Mequinensa: al moll de l’Ebre i als carrers del poble.
Temps: - El temps en què el Cristòfol li explica.
El temps en què transcorre.
Personatges: - Principals: el Florenci ( peó del llaüt el Llampec ).Després d’aquesta aventura l’anomenen el Sísif de la Ribera. I el seu antagonista, el Pere Camps
( el patró ).
Secundaris: la Clenxa, l’Adelaida , altres veïns del poble.
Argument: el Pere Camps, patró dèspota, fa pujar al Florenci un barril de sabó moll fins al capdamunt d’un carrer costerut de Mequinensa. Sempre l’ha humiliat. Ara, mentre puja el barril, tothom se’n riu. Tot d’una el barrilrellisca de les mans de Florenci i va carrer avall fins a esclafar-se al cafè de l’Alexandre. És casualitat que justament en aquell moment Pere Camps pugés pel carreró camí de casa seva i s’hagués hagut de ficar de cap a la barberia de la Clenxa.
“La Plaga de la Ribera” ( soliloqui )
Té la forma d’una carta, escrita per Jeroni Salses i Santapiga, i adreçada al director de la presó de Lleida.
Lloc:Mequinensa, Ajuntament, carrers de la vila.
Personatges:
Principals: Jeroni Salses i Santapiga, agutzil ( fa els pregons ) de Mequinensa. És
qui escriu la carta.
Valerià, àlies la Plaga de la Rivera, presoner de la vila, per lladre.
Secundaris: Elisenda, esposa de Jeroni. Bona dona, tossuda i vergonyosa a qui, de vegades el seu marit pega.
Personatges del poble.
Directorde la presó de Lleida.
Argument: Amb motiu de l’enderrocament de la Casa de la Vila per construir-la nova, es van fer lots de tot el que contenia i es van sortejar entre els regidors i els funcionaris. Al Jeroni li toquen el retrat del rei, l’arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que era a la garjola de Ca la Vila, que es deia Valerià, àlies la Plaga de la Rivera.Feia quinze dies que l’havien agafat quan el tractor que havia robat se li havia calat, enmig de la plaça de l’Església, davant del Cafè de la Granota. El Jeroni i la seva dona Elisenda van agafant confiança al lladre, que cuina, pinta la casa, ajuda en el que pot. Està molt trist perquè té la vocació de delinqüent, però no sap ser-ne. Només li surten bé les feines honrades. El Jeroni i la sevadona se’n compadeixen i per això escriu la carta: demana al director de la presó que aculli el Valerià i els presos li ensenyin l’ofici de delinqüent.
Llengua: encara que hauria de ser una carta formal, té les característiques de la llengua parlada.

“Absoltes i sepeli de Nicolau Viaplana” ( crònica )
Narrador:
1a persona. Explica el que li va explicar el vell Cristòfol al Cafè de la...