Homer I L'Odissea

HOMER : Biografia d'Homer i definició de la qüestió homèrica.
Vida i llegendes
Encara que "Homer" és un nom grec, propi de zones de parla eòlica, res de definitiu se sap sobre ell tot i així, es varen generar unes riques tradicions que s'han conservat i que donen detalls del seu lloc de naixement i altres dades. Moltes d'elles són històries fantàstiques: el satíric Llucià, en la sevafabulosa Història veritable, creu que és un babiloni anomenat Tigranes, que només va adoptar el nom d'Homer quan va ser pres com a ostatge pels grecs. Quan la l'emperador Adrià preguntà l'oracle de Delfos qui era realment Homer, la Pítia va proclamar que era d'Ítaca, fill de Iocasta i Telèmac, els personatges de L'odissea.Aquestes històries proliferaren i es van incorporar a la Vida d'Homer, compiladesdes del període alexandrí en endavant.
La versió més estesa considera que Homer va néixer a la regió jònica de l'Àsia Menor, a Esmirna, o a l'illa de Quios, i va morir a l'illa d'Ios, a les Cíclades.Una connexió amb Esmirna s'esmenta en una llegenda on el seu nom original era el de Melesigenes i de la nimfa Kretheis. Proves internes dels poemes donen un cert suport a aquesta teoria, com és lafamiliaritat amb la topografia d'aquesta zona del litoral de l'Àsia Menor recollida en diversos noms, o els detalls i les descripcions dels paisatges que s'observa en la prada d'aus a la desembocadura del Caystros , en una tempesta en el mar Icària , el vent llegendari o que les dones tant de Maeonia com de Caria decoraven amb ivori i escarlata L'associació amb Quios es remunta, al menys, aSemònides d'Amorgós, que va citar una famosa frase de la Ilíada amb la referència a "l'home de Quios". Algun tipus d'epònim dels gremi dels bards, conegut com els homeridae (fills d'Homer), o Homeristae,sembla que van existir en aquella zona, i s'han localitzat diversos descendents d'un avantpassat imaginari d'aquest nom, o remarcant la funció concreta com a un tipus de rapsode, especialitzats en larecitació de poemes homèric. El nom del poeta es homòfon amb homêros, que significa, en general, sempre entès com "el que acompanya, el que es veu obligat a seguir" o, en alguns dialectes, "cec".Aquesta assonància ha generat moltes opinions que creuen que existeix una relació amb un personatge que va ser un ostatge o era cec. Pel que fa a aquesta darrera opció, que fos un home cec, se sustenta en elsignificat de la paraula tant en el dialecte jònic, on la forma verbal hómêreuô té el significat específic de "guia dels cecs",i en el grec eòlic de Cime, homêros era sinònim de la paraula del grec estàndard tuphlós, que significa «cec».
La caracterització d'Homer com a un bard cec es remunta a uns versos en l'Himne a Apol·lo de Delos, el tercer dels Himnes homèrics,, versos citats més endavant perTucídides per a donar suport a aquesta idea. L'historiador Èfor de Cumes comparteix la mateixa opinió, i la idea que es va consolidar amb força al llarg de l'antiguitat a partir d'una falsa etimologia; així, derivaven el seu nom de ho mê horôn . Els crítics tenen present un llarg passatge de L'odissea on apareix Démodoc, un bard cec de la cort del rei feaci, que narra les històries de Troia alsnàufrags de l'Odisseu; es considera aquest passatge com una autoreferència. Molts especialistes consideren que el nom del poeta té una funció genèrica. Gregory Nagy ho interpreta en el sentit del "que fa encaixar (la cançó)".[26] Hómêréô, un altre verb relacionat, a més del significat de "trobar", pot significar "(cantar) un acord o una melodia".Alguns estudiosos sostenen que "Homer" podriasignificar "el que posa la veu en sintonia" dansant. Marcello Durante relaciona "Homer" a un epítet de Zeus, "déu de les assemblees", i sosté que darrere del nom es troba el ressò d'una paraula arcaica per al terme "reunió", similar al terme posterior de panegiris, que venia a ser una reunió formal de trobadors que competien. Es descriu Homer com un joglar errant, semblant a Tàmiris o Hesíode,poeta que...