II

II. 3. Plató (Aristocles) (-427/-347)
3. Plató (pags 38-49)
3.1 Biografia, condicionants vitals i intel·lectuals,
etapes i bibliografia
3.2 La Metafísica. La teoria de les idees
3.3 La teoria cosmològica
3.4 La teoria del coneixement
3.5 La teoria de l’ànima: psicologia i antropologia
3.6 Ètica, Política i Estètica
Vídeo 17’: la filosofia de Plató

3.1 Biografia 1

(21’20)

(pag 38-39)
-Defamília aristocràtica (descendent de Soló, -640/- 560,

estadista, legislador i poeta grec. La seva tasca legislativa va
permetre desenvolupar en època de Clístenes la democràcia
d’Atenes del segle –V). Plató és fill d’Aristó i germà d’Adimant i
Glaucó.
Nasqué i residí a Atenes.
-409 pren part a la guerra del Peloponès,
-Govern dels 30 tirans.
-408 coneix a Sòcrates.
-399 és testimoni de la condemna iexecució de Sòcrates. Fuig
d'Atenes es refugià a Mègara, amb Euclides. Escriu els seus
primers diàlegs.

3.1 Biografia 2
-390 viatja a la Magna Grècia, Egipte i Cirene (Líbia)? Entrà
en contacte amb l’escola pitagòrica.
-387 1r. Viatge a Siracusa (Sicília), reclamat per Dió, cunyat
de Dionisi I com a assessor polític, apressat i venut com a
esclau (recatat per un comerciant atenès). Torna aAtenes.
Funda l'Acadèmia. (santuari a Akademos(=Academ), heroi
mitològic)
–367 2n viatge a Siracusa a la mort de Dionisi I, regna Dionisi
II; i malgrat els esforços de Dió, després de cinc anys
d’estada a l’illa (365-361 aC), nou fracàs del seu projecte
polític (Carta VII)
-360 Torna a Atenes. Escriu i ensenya
-347 Mor a Atenes

3.1.1 Condicionants vitals i intel·lectuals
• L’amargura per la situaciópolítica. La política i
l’escriptura són les seves grans passions.
• Desconfiança respecte els pensadors de la seva
època. Decadència política i sofisma eren la mateixa
cosa
• Començar des de "zero“ en la proposta d’una nova
organització política
• Admiració pels espartans malgrat haver-los conquerit
(educació i tarannà aristocràtic).
• L’admiració per Sòcrates com a exemple d’integritat
moral i elseu optimisme racional (raó-veritat)

3.1.2 etapes i característiques obra I
Joventut (-393/-389): Obres molt àgils, el diàleg és molt viu, sovint
poc ordenat, es passa d'un tema a l’altre i el final queda com
inconclús. La figura de Sòcrates hi és molt present, força ben
documentat. Recull tal com era la conversa en l’època de Sòcrates.
OBRA: Apologia de Sòcrates; Ió; Critó; Protàgores o elssofistes;
Laques; Trasímac; Lisis; Càrmides; Eutifró.
Transició-Maduresa (-388/-370): Diàlegs d’abans del primer viatge a
Siracusa. Generalment es toquen qüestions de tipus polític. El
Sòcrates històric comença a desaparèixer. Temes clarament
platònics molt conservadors. OBRA: Menó (tria. del coneixement reminiscència - virtut); Gòrgies; Eutidem; Hípies Menor; Cràtil;
Hípies Major; Menexen. També ElBanquet o de l’amor; República
(la «metàfora de la línia», i la important al·legoria de la caverna»);
Fedre (tria. de l’ànima – reminiscència); Fedó (mort de Sòcrates reminiscència)

3.1.2 etapes i característiques obra 2
Maduresa (cont): Obres més perfectes. Tenen l'estructura de la tragèdia
grega. Sòcrates és el protagonista únic. En aquests diàlegs es veu molt clar el
procés de dialècticaascendent: pas de l'opinió al saber (ciència). Aquests
diàlegs estan escrits en els moments fundacionals de l'Acadèmia.
Vellesa (-369/-347): Va de la mort de Dió a la mort de Plató. Diàlegs de tipus
pessimista, apareixen molts mites, referències a la divinitat. Tendeixen a ser
monòlegs (frases més llargues, pesades). Hi ha una autocrítica de la "Teoria de
les idees" i al final a la última obra fins itot arriba a desaparèixer la figura de
Sòcrates ("Les Lleis"). OBRA: Teetet; Parmènides; Sofista; Polític; Filebo; Timeu
(Cosmologia); Crities; Les Lleis; Epínomis.
Personatges en els diàlegs:
Glaucó i Adimant: germans de Plató Sócrates, de R. Rosellini (1971). Defensa de Sòcrates davant del tribunal:
Trasímac: sofista, contemporani de Gòrgies
Menó : aristòcrata, noble de Tessàlia, deixeble...