Imperi Nou a Egipte
Páginas: 6 (1271 palabras)
Publicado: 19 de mayo de 2014
Imperi nou
La civilització egipcia té els seus orígens al riu Nil: El canvi del clima i la desertització varen assecar les terres de caça i pastura de l'Àfrica septentrional, on va esdevenir el desert del Sàhara. Aquesta situació va provocar la migració dels seus habitants, els quals es varen assentar al costat del riu.
Gràcies a les seves sistemàtiques crescudes, es formava el llim,fertilitzant la terra per a l'agricultura, convertint el territori en una zona privilegiada on desenvoluparen una economia agrícola i una societat centralitzada.
Per les característiques del seu territori, la civilització egípcia va romandre aïllada durant mil·lennis i protegida d'influències exteriors. Aquesta, fou governada per un sobirà, el faraó, considerat rei entre els homes, fill de Ra, déu delsol.
El seu poder abastava des de la sobirania de tot l'estat incloent els àmbits religiosos i militars. Aquest, posseïa totes les terres del regne, que eren administrades per numerosos funcionaris a les seves ordres.
Manethó, un sacerdot i historiador egipci del segle III a.C. va establir una divisió cronològica de totes les dinasties que varen abastar tot l'Antic Egipte, sistema encaraemprat avui dia.
Període arcaic (3000 a.C. - 2686 a.C.) Dinasties I i II.
Imperi antic (2686 a.C. - 2160 a.C.) Dinasties III – VIII.
Primer període intermedi (2160 a.C. - 2055 a.C.) Dinasties IX i X.
Imperi mitjà (2055 a.C. - 1650 a.C.). Dinasties XI i XII
Segon període intermedi (1650 a.C. - 1550 a.C.) Dinasties XIII – XVI.
Imperi nou (1550 a.C. - 1069 a.C.) Dinasties XVIII – XX.
Tercerperíode intermedi (1069 a.C. - 664 a.C.) Dinasties XXI – XXV.
Període tardiu (664 a.C. - 332 a.C.) Dinastia XXVI – XXXI.
Període hel·lenístic (332 a.C. - 30 a.C.) Dinastia macedònica – Ptolemaica.
Període romà (30 a.C. - 395 d.C.)
L'Imperi nou, en el qual ens centrarem, comprès entre els anys 1550 a.C. - 1069 a.C., abasta les dinasties XVIII – XX i fou una de les èpoques en les qualsEgipte, va arribar a la seva màxima esplendor, poder i riquesa, estenent-se pel sud fins al Sudan i pel nord fins al sud de Síria i Llívia.
Els faraons més importants del període foren Tutmosis III, Amenhotep IV, qui va canviar el seu nom a Akenatón en honor al déu Atón, Ramsés II o la reina-faraó Hatshepsut.
Nefertiti.
Reina de la dinastia XVIII, esposa del faraó Akenatón. Juntament amb el seuespòs, varen impulsar canvis religiosos. A diferència d'altres reines d'Egipte, Nefertiti participava activament al govern del seu poble i practicava oficis religiosos, activitat reservada únicament als homes.
Una dada curiosa fou que, a les representacions en què apareix amb el seu espòs, surt gairebé amb la mateixa grandària que ell, cosa inusual, ja que el faraó havia de ser més gran quequalsevol altre a les representacions per a mostrar la seva importància i el seu poder. Altres representacions de Nefertiti trobades a les ruïnes d'Amarna, la mostren amb tocats, colpejant als seus enemics o conduint el seu propi carro, competint amb el faraó i realitzant accions pròpies d'aquest.
El déu Atón. La reforma religiosa.
Akenatón, faraó de la dinastia XVIII, va professar un nou culte queadorava al sol, Atón. Aquest canvi religiós fou sorprenent, ja que els egipcis eren politeistes, Akenatón proposava un sistema monoteista.
Per assegurar l'èxit de la reforma, Akenatón es va recolzar en les classes baixes amb l'objectiu d'incloure al poble en la pràctica de la religió, que fins llavors era un privilegi cortesà.
Totes aquestes reformes mai van arribar a tenir acolliment en lapoblació egípcia, i no només pel poder dels sacerdots sinó per les mateixes deficiències que representava les idees d'Akenató ja que, si es concebia a Atón com únic deu, no n'hi hauria cap que se'n fes càrrec dels difunts a l'altre vida.
El llibre dels morts.
Els egipcis varen desenvolupar una gran i variada literatura funerària.
La versió tebana, escrita en jeroglífics sobre papirs, fou...
La civilització egipcia té els seus orígens al riu Nil: El canvi del clima i la desertització varen assecar les terres de caça i pastura de l'Àfrica septentrional, on va esdevenir el desert del Sàhara. Aquesta situació va provocar la migració dels seus habitants, els quals es varen assentar al costat del riu.
Gràcies a les seves sistemàtiques crescudes, es formava el llim,fertilitzant la terra per a l'agricultura, convertint el territori en una zona privilegiada on desenvoluparen una economia agrícola i una societat centralitzada.
Per les característiques del seu territori, la civilització egípcia va romandre aïllada durant mil·lennis i protegida d'influències exteriors. Aquesta, fou governada per un sobirà, el faraó, considerat rei entre els homes, fill de Ra, déu delsol.
El seu poder abastava des de la sobirania de tot l'estat incloent els àmbits religiosos i militars. Aquest, posseïa totes les terres del regne, que eren administrades per numerosos funcionaris a les seves ordres.
Manethó, un sacerdot i historiador egipci del segle III a.C. va establir una divisió cronològica de totes les dinasties que varen abastar tot l'Antic Egipte, sistema encaraemprat avui dia.
Període arcaic (3000 a.C. - 2686 a.C.) Dinasties I i II.
Imperi antic (2686 a.C. - 2160 a.C.) Dinasties III – VIII.
Primer període intermedi (2160 a.C. - 2055 a.C.) Dinasties IX i X.
Imperi mitjà (2055 a.C. - 1650 a.C.). Dinasties XI i XII
Segon període intermedi (1650 a.C. - 1550 a.C.) Dinasties XIII – XVI.
Imperi nou (1550 a.C. - 1069 a.C.) Dinasties XVIII – XX.
Tercerperíode intermedi (1069 a.C. - 664 a.C.) Dinasties XXI – XXV.
Període tardiu (664 a.C. - 332 a.C.) Dinastia XXVI – XXXI.
Període hel·lenístic (332 a.C. - 30 a.C.) Dinastia macedònica – Ptolemaica.
Període romà (30 a.C. - 395 d.C.)
L'Imperi nou, en el qual ens centrarem, comprès entre els anys 1550 a.C. - 1069 a.C., abasta les dinasties XVIII – XX i fou una de les èpoques en les qualsEgipte, va arribar a la seva màxima esplendor, poder i riquesa, estenent-se pel sud fins al Sudan i pel nord fins al sud de Síria i Llívia.
Els faraons més importants del període foren Tutmosis III, Amenhotep IV, qui va canviar el seu nom a Akenatón en honor al déu Atón, Ramsés II o la reina-faraó Hatshepsut.
Nefertiti.
Reina de la dinastia XVIII, esposa del faraó Akenatón. Juntament amb el seuespòs, varen impulsar canvis religiosos. A diferència d'altres reines d'Egipte, Nefertiti participava activament al govern del seu poble i practicava oficis religiosos, activitat reservada únicament als homes.
Una dada curiosa fou que, a les representacions en què apareix amb el seu espòs, surt gairebé amb la mateixa grandària que ell, cosa inusual, ja que el faraó havia de ser més gran quequalsevol altre a les representacions per a mostrar la seva importància i el seu poder. Altres representacions de Nefertiti trobades a les ruïnes d'Amarna, la mostren amb tocats, colpejant als seus enemics o conduint el seu propi carro, competint amb el faraó i realitzant accions pròpies d'aquest.
El déu Atón. La reforma religiosa.
Akenatón, faraó de la dinastia XVIII, va professar un nou culte queadorava al sol, Atón. Aquest canvi religiós fou sorprenent, ja que els egipcis eren politeistes, Akenatón proposava un sistema monoteista.
Per assegurar l'èxit de la reforma, Akenatón es va recolzar en les classes baixes amb l'objectiu d'incloure al poble en la pràctica de la religió, que fins llavors era un privilegi cortesà.
Totes aquestes reformes mai van arribar a tenir acolliment en lapoblació egípcia, i no només pel poder dels sacerdots sinó per les mateixes deficiències que representava les idees d'Akenató ja que, si es concebia a Atón com únic deu, no n'hi hauria cap que se'n fes càrrec dels difunts a l'altre vida.
El llibre dels morts.
Els egipcis varen desenvolupar una gran i variada literatura funerària.
La versió tebana, escrita en jeroglífics sobre papirs, fou...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.