ingeniero

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1.-L’Europa del segle XVIII
−
Inicis del segle XVIII → Antic Règim: període históric de les societats
europees sota un model d’economia senyorial, societat estamental i absolutisme
monàrquic.
1.1.- Una agricultura senyorial
−
Económicament → agricultura de subsistència com a activitat principal
i basat amb un sistema de conreurotacional triennal amb guaret.
−
Aquest sistema tenia rendiments molt baixos i s’utilitzava per a
l’autoconsum. Únicament hi ha via intercanvi als mercats locals o regionals, amb
mancança d’especialització.
−
Marcava el ritme de l’economia que es veia colpejada per les crisis de
subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de pujades de preus.
−
Aquestes crisis generaven fam i misèria →origen de les revoltes
populars.
−
Propietaris de la terra → noblesa i clero que posseïen grans propietats
que eren transmeses de generació en generació.
−
La majoria de la població eren pagesos sostmesos al règim senyorial on
treballaven el terra dels senyors a canvi del pagament d’impostos.
1.2.- L’expansió econòmica
−
El segle XVIII → període d’una relativa pau internacional després delsconflictes del segle XVII (Guerra dels Trenta Anys).
−
La firma del Tractat d’Utrech (1713) va donar un equilibri
internacional durant el qual es va tractar de solucionar els conflictes mitjançant
l’activitat diplomàtica.
−
En aquesta situació, es produeix un creixement demogràfic entre 16501800 gràcies a l’absència de grans epidèmies, la introducció de nous conreus i ,a millora
de lasituació econòmica.
−
L’augment de la població → augmentar la producció pel creixement de
la demanda de tota mena de productes, provocant l’alça de preus e incrementant els
guanys dels propietaris.
−
Amb aquest ambient, les monarquies potenciaren el creixement
econòmic mitjançant reformes de l’agricultura → finançament de la instal·lació de
manufactures (objectes de luxe) → protecció de lescompanyies comercials a la
recerca de mercats. Conseqüència: el comerç s’incrementa.
−
Relacionat amb l’anterior, fou essencial la millora del transport i les
comunicacions per a la mobilitat dels productes. En aquest sentit, el comerç colonial va
tenir un creixement espectacular.
2.- Societat estamental i monarquia absoluta
−
La societat de l’Antic Règim comportava com a característicafonamental
la desigualtat civil → la divisió en dos grups ben diferenciats: privilegiats (noblesa i
clero) i no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).
Emilio José Peiró Gálvez

1
 

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
−
Era una societat tancada en la que pertanyies a un estament en funció del
teu naixement, i era imposible l’ascens social.
2.1.- Els privilegiats−
La noblesa i el clero → estaments privilegiats. Posseïen la major part de
les terres les quals eren explotades en règim senyorial, monopolitzen càrrecs i exempts
d’impostos.
o
Noblesa → vivia de rendes de les terres i acumulava riqueses.
Gaudia de concessions honorífiques, económiques i fiscals.
o
Clero → vivia de les rendes derivades de l’explotació del seu
patrimoni i del delme. No ésun grup homogeni: l’alt clero gaudeix dels
privilegis dels nobles mentre que el baix clero portava una vida modesta.
2.2.- Els no privilegiats
−
L’estat popular constituïa la inmensa majoria de la població (entre 9095%) agrupant a persones molt diferents social i econòmicament: burgesos, artesans,
pagesos...
−
L’única característica comuna: oposició al manteniment dels privilegis
del règimsenyorial i la reivindicació de la igualtat civil.
o
Burgesia → grup social actiu econòmicament gràcies al
creixement econòmic del segle XVIII. Característiques: a) marginada
dels cercles de poder, b) aspira a gaudir de prestigi social i polític i c)
incloïa els grans artesans, comerciants i banquers.
o
Classes populars → s’inclouen el treballadors manuals de les
ciutats (petits...