Introducció a l'optimitat

INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DE L'OPTIMITAT

1.LA TEORIA DE L'OPTIMITAT
Dins el marc generativista, la teoria de l'optimitat suposa un canvi substancial respecte als models derivacionals (encara que potser no tan decisiu com es presenta), en proposar un abandonament total de les regles que permetien passar de la representació fonètica subjacent (/RFS/) a la forma fonètica ([FF]) dels enunciats.{Cal dir, no obstant, que els últims models autosegmentals ja prescindien de gran part de les regles i les substituïen per un conjunt fort de restriccions sobre les representacions, potser no tant allunyat del que proposa la TO.} Encara que en les primeres versions de la teoria (Smolensky & Prince, 1993) no es contemplava la possibilitat de més d'un nivell de representació, actualment s'accepten dosnivells, RFS i FF, però s'exclou la qualsevol altra representació intermèdia: les restriccions proposades han d'actuar, totes alhora, sobre l'output final1.

2.COMPONENTS DEL MODEL.
El model de fonologia proposat per la TO consta de diversos components:

0.1.CON
En primer lloc, ens trobem amb un conjunt bàsic de restriccions, que impedeixen l'aparició de determinats segments i dedeterminades estructures prosòdiques i melòdiques. Anomenem, convencionalment, aquest conjunt, CON (de constraints).

(1) CON --> {R1, R2, R3 ...RN}
Aquestes restriccions pertanyen a la gramàtica universal (GU) i, per tant, són les mateixes per a totes les llengües. És a dir, tenim el mateix CON per a qualsevol gramàtica particular (GP) d'una llengua L. A més, no hi ha restriccions fora de CON. Aixídoncs, el que diferenciarà les diferents gramàtiques de les diferents llengües serà l'ordre jeràrquic en què estan disposades aquestes restriccions, en el ben entès que l'ordre comporta dominació (això és: que si una restricció, R7, està situada abans que una altra, R2, voldrà dir que R7 és més forta, per a la llengua en qüestió, que no R2, per la qual cosa aquesta serà més fàcilment violable).

(2)GP1 : R7 >> R3 >> R2 >> R5 >> ... GP2 : R4 >> R2 >> R7 >> R1 >> ...

1Això implica situar tot el component fonològic de la gramàtica al final de la derivació, tal i com postula des d'un bon principi la GGT, que fa aparèixer la F. fonològica després de la sintaxi. Aquesta idea resulta, però, antiintuïtiva en el sentit que sembla evident que ha d'haver-hi fonològia al lèxic. Per als problemes delmodel en Y característic de GB es pot veure Jackendoff (1997): The Architectture of Language Faculty, que basa tot el seu raonament, precisament, en la dificulat que suposa haver d'arrossegar la sintaxi al llarg de tota la derivació.

Aquestes restriccions han d'acomplir quatre requisits:
UNIVERSALITAT.

Com ja ha estat dit, les restriccions són les mateixes per a totes les llengües, encaraque algunes puguin no arribar a manifestar-se en una llengua determinada, si ocupen un lloc tan endarrerit en la jerarquia que l'acció de les anteriors és ja suficient per a donar compte de totes les realitzacions. TRANSGREDIBILITAT. Totes les restriccions poden ser transgredides. JERARQUITZACIÓ I DOMINACIÓ ESTRICTA. Les restriccions estan jerarquitzades, de manera que unes dominen sobre lesaltres. Qualsevol nombre de transgressions d'una restricció dominada és més acceptable que una sola transgressió d'una restricció dominant. PARAL·LELISME. El candidat òptim s'escull entre tots els candidats. No hi ha processos que n'eliminin primer uns i després uns altres (mitjançant jerarquitzacions diferents): no pot ser, per exemple, que a nivell lèxic es doni R1 >> R2 i a nivell postlèxic R2 >>R1.2
L'ordenació de les restriccions de GP1 ha de ser tal que permeti derivar totes les FF de L1 a partir de les seves RFS. Quins són els mecanismes formals que permeten aquesta derivació? Aquí trobem els dos components restants de la fonologia en el model de la TO: l'avaluador (AVAL) i el generador (GEN).

0.2.GEN
La funció de GEN és, a partir d'una RFS donada, presentar tots els candidats...