INVISIBLES

1. Índex
Pàgina
Introducció 1
Desenvolupament 3
Conclusió 10
Fonts consultades 12















2. Introducció
Des de l’any 1990, el drama de la immigració a la illa de Lampedusa ha portat a la mort de més de 8.000 persones, una xifra que cada dia s’eleva més amb l’arribada de centenars d’embarcacions provinents de països en situacions de guerra i pobresa que busquenen els països europeus una oportunitat per començar una nova vida.
Aquesta trucada d’auxili provinent dels països més desfavorits, no ha sigut tractada tant pel govern italià com per la resta dels països del mediterrani fins que, el dijous 3 d’octubre d’aquest 2013, es va produir el naufragi on van morir 359 persones de les 518 que viatjaven en direcció a la illa de Lampedusa.
Un dels aspectesde la tragèdia a Lampedusa que més s’està comentant en els darrers mesos, tant a les xarxes socials com a la premsa en paper i digital, és l’apatia general de la població davant de la notícia essent tractada per aquests com un tema secundari i de poca rellevància. Tal i com criticava el periodista Bernard-Henri Lévy en un article publicat al diari El País el dia 3 de Novembre, “Lo más sorprendentey, en cierto modo, terrible de la interminable tragedia que simboliza hoy Lampedusa es la indiferencia con la que nosotros, ciudadanos de la Europa opulenta, la estamos tratando”1.
En contraposició a això, existeixen altres punts de vista que tot i que opinen que la societat s’ha mostrat majoritàriament indiferent davant d’aquesta desgràcia, creuen que després de casi deu anys havent nombrososnaufragis amb centenars de morts a la illa de Lampedusa, aquest ha estat el que ha tingut més impacte en la població bàsicament degut a dos factors: El nombre de víctimes i la condemna del Papa Francisco afirmant “Això és una vergonya”. Com a conseqüència, a les xarxes socials com Twitter s’ha parlat bastant del tema originant debats sobre les mesures que s’estan prenent per tal d’evitar més mortsen aquelles condicions. És com si després de molts anys veient per les notícies la mort de milers d’immigrants en naufragis ara, després d’aquesta desgràcia, tothom s’hagi tornat sensible al tema quan sempre s’ha ignorat completament.
Així, crec que tot i que en un primer moment sí que va haver un impacte en la població espanyola pels motius comentats anteriorment, unes setmanes o fins i tot unsdies més tard, sembla que només van ser uns pocs els qui recordaven la tragèdia.
Trobo que aquest tema és molt interessant per tractar ja que aquesta poca rellevància i repercussió que ha adquirit la tragèdia de Lampedusa m’ha portat, d’una banda, a plantejar-me si realment els mitjans de comunicació ens estan informant degudament a la població i, d’altra banda, a reflexionar sobre quins han estatels motius pels quals la notícia ha tingut poc ressò.
Per tal de comentar quina ha estat aquesta influència dels mitjans en la societat, en primer lloc, utilitzaré les bases teòriques dels autors Paul Felix Lazarsfeld i de Robert King Merton que apareixen en el seu llibre “Comunicación de masas, gustos populares y acción social organizada” on analitzen quin és el paper dels massmedia així comel impacte que aquests han tingut en la població. I finalment, per a crear i constituir la meva opinió respecte al tema, observaré la manera com ha aparegut la notícia en els diaris El Periódico i La Vanguardia.








3. Desenvolupament
Al dia següent del naufragi a Lampedusa, els dos diaris més importants de la nostra ciutat, El Periódico i La Vanguardia, van presentar dues portadestotalment diferents al que personalment m’esperava després d’una desgràcia d’aquestes característiques (vegeu imatge 1 i 2).
Com es pot veure en les imatges 1 i 2, la notícia de Lampedusa no apareix ni al títol ni a la imatge central de la portada, sinó que més aviat ocupa un segon pla. Per als dos diaris és més important que “Rajoy cortegi als empresaris catalans” o que “S’hagi despertat una...