Invitació a la sociologia de berger

PETER L. BERGER
INVITACIÓ A LA SOCIOLOGIA
Una perspectiva humanística
1 | La sociologia com a distracció personal
Les feines que si poden trobar en aquest context van des de les relacions de personal i les relacions humanes a l’empresa fins a les relacions públiques i la publicitat. El què hi ha implícitament comú són les ganes de <<fer alguna cosa per als altres>>,<<ajudar als altres>>, <<ésser útil a la col·lectivitat>>. El sociòleg és percebut com un individu professionalitzat en la realització d’activitats edificants en pro dels altres i de la col·lectivitat.
a) Hi ha qui des de l’escoltisme ha esdevingut sociòleg, un interès benèvol pels altres pot ser un punt de partença biogràfic per a uns estudis de sociologia. Però una perspectivamalèvola i misantròpica pot fer el fet exactament igual. La penetració i la coneixença sociològiques són valuoses per a tothom qui s’interessi per l’acció social.

b) La imatge del sociòleg com una mena de teòric del treball social. Té molt poca cosa a veure amb la sociologia, es caracteritza per una miopia enfront de la realitat social. Si molta gent tendeix a identificar sociologia i treballsocial, és per un d’aquells clàssics fenòmens de <<desfasament cultural>>.
La imatge del sociòleg com a assessor teòric de l’assistent social seria igualment enganyosa. El treball social és sempre una determinada pràctica social. Mentre la sociologia és un intent de comprensió. Aquesta comprensió pot ésser utilitzada a la pràctica. La comprensió sociològica pot ser recomanable per atotes aquelles activitats entre els objectius de les quals s’hi inclogui la manipulació de persones, amb qualsevulga finalitat i independentment de quina en sigui la justificació moral.
Per Max Weber, la sociologia és <<lliure de valors>>, o <<valorativament neutra>>. El sociòleg tindrà els seus propis valors: com a ciutadà, com a particular, com a membre d’un grupreligiós o de qualsevol altra mena d’associació. Però dins l’àmbit de la seva actuació com a sociòleg ha de prevaler un únic valor essencial: el de la integritat científica. Haurà de comptar amb les seves pròpies conviccions, els seus sentiments i els seus prejudicis.
La seva feina consisteix a informar amb tota la cura possible d’un terreny social determinat. No significa que el sociòleg notingui la responsabilitat de preguntar-se pels objectius de qui el paga, o per l’ús que aquest podrà fer de la seva feina. Senzillament, cal adonar-se que aquestes preguntes no són preguntes sociològiques. Són exactament les mateixes preguntes que tothom s’ha de fer sobre la pròpia actuació.

c) Una tercera imatge del sociòleg, és la del reformador social. El filòsof francès del segle XIX,Auguste Comte, la <<sociologia>> concebia com a doctrina del progrés, el sociòleg juga el paper d’àrbitre de totes les branques del coneixement, per al benestar i la prosperitat dels homes.

d) Una d’aquestes noves imatges és la del sociòleg com a recopilador d’estadístiques sobre el comportament humà. És l’individu que es passeja pel món amb un qüestionari d’enquesta, que es passa leshores entrevistant gent triada a l’atzar , i que en tornar cap a casa passa totes les dades a un munt de fitxes , que posteriorment són introduïdes a la maquineta. Per a fer tot això disposa, òbviament , de personal abundant, i d’un pressupost més abundós encara.
Aquesta imatge del sociòleg s’ha vist públicament reforçada per les activitats de múltiples organismes que bé podríem anomenarparasociològics, i que primordialment s’ocupen de fer enquestes d’opinió pública i estudis de mercat.
El criteri de productivitat: díficil de valorar la productivitat d’un científic, amb l’especialitat del qual un hom està potser massa poc familiaritzat. En el cas dels sociòlegs, això es tradueix concretament en petits estudis empírics sobre temes molt delimitats. Exigiran l’aplicació de tècniques...