joan fuster

 

         

TREBALL DEL LLIBRE: ANTOLOGÍA DE JOAN
FUSTER. 
 
 
 
 1. El blau de la senyera, 1977 ­ Pàgines 37­49  
L’autor d’aquest text es Joan Fuster i Ortells. Va nàixer el 1922 a Sueca, on va morir 
el 1992. Durant la seua vida, va fer la carrera de Dret, va exercir uns anys com 
advocat, va codirigir una revista i va fer­se articulista al diari Levante. Tras tot això, als seixanta anys  aproximadament, Fuster ja era considerat un intel∙lectual, reconegut i 
amb capacitat d’incidir sobre la societat. Les seues obres son quasi totes assaigs, 
obres generalment de debat ideològic, que es centren, especialment, en el País 
Valencià i les seues peculiaritats socials, polítiques i culturals.  
 El text que es tractarà a continuació està extret de l’ “Antologia de Joan Fuster”, a 
càrrec de Vicent Terol. En aquest llibre, es troba una recopilació de assaigs redactats 
per Fuster i sel∙leccionats per Terol per a trair a un públic més jove. Aquests textos 
daten des de els anys cinquanta del segle XX i el 1991, poc abans de morir Fuster. 
Concretament aquest text data de 1977. 
  
Aquest text desenvolupa el tema de la senyera. Explica la distinció entre la quatribarrada (formada pel roig i el groc) amb el blau i sense aquest relacionant­ lo 
amb el centralisme. Fuster s’afirma a la idea de que la bandera de les quatre barres 
amb la franja blava és la de València i no més València, argumentant que altres 
poblacions del País Valencià també en han tingut una pròpia. A més, diu que la quatribarrada sense blau representa a tot el poble valencià, no només a la ciutat.  
No estic molt d’acord amb el que diu Fuster sobre les senyeres que hi apareixen 
dibuixades al palau de la Generalitat a València. Fuster manifesta que no apareix cap 
senyera amb el blau, i ell pensa que deuria estar allà la bandera amb el blau. Diu que 
està representada la senyera de València. Açò, i reconec que vaig a dir­ho sense tindre un profund coneixement sobre el tema, no es cert segons els meus 
coneixements. La bandera del regne d’Aragó, Valéncia, Mallorca, i de segur que algun 
regne més era la quatribarrada a l’època que es va construir el palau de la 
Generalitat, així que no considero que siga un element del Regne, sinó que es tracta 
de la bander del Rei.  Fuster afirma que la senyera valenciana sense el blau es exactament la mateixa que 
la senyera catalana perquè, a més, tenim la mateixa llengua y els mateixos 
enfrontaments polítics. Joan Fuster es considera a sí mateix catalanista, defensa que 
el valencians i els catalans pertanyem a un mateix poble i no tenim cap diferència, 
però que algú vol enfrontar­nos als catalans i valencians i, sobre tot,als valencians amb nosaltres mateixos. Argumenta això dient­hi que molts valencians ni tan sols es 

consideren valencians. Alguns s’han oposat a incorporar a València un “Museu 
Sorolla” per a no divulgar la cultura valenciana com el que és, valenciana, i fer­ho com 
a espanyola en compte de defensar la seua pròpia cultura i arrels del seu poble.  
Açò no em pareix res bé. Pot ser jo, personalment, no em considere valenciana abans que espanyola, però no perquè defuji dels meus arrels, sinó perquè he nascut a una 
família amb avantpassats en diferents llocs de tota Espanya i encara que jo visc ací 
des de sempre. Però altra cosa que em resulta inacceptable es tractar de frenar 
l’avanç de la cultura pròpia d’un lloc. Perque el que no podem negar es que els 
valencians, com tots els territoris, tenen també la seua propia história que difondre als 
seus descendents.  
 
 

2.Dimarts, 26 agost. Sueca – Pàgines 59­66  
 
L’autor d’aquest text es Joan Fuster i Ortells. Va nàixer el 1922 a Sueca, on va morir 
el 1992. Durant la seua vida, va fer la carrera de Dret, va exercir uns anys com 
advocat, va codirigir una revista i va fer­se articulista al diari Levante. Tras tot això, als ...