joanot





LITERATURA CATALANA

Mar i cel, d' Àngel Guimerà


El significat dramàtic i ideològic de Joanot

Una bona obra és aquella que capta l'atenció de l'espectador des de la primera  escena i manté expectant fins que baixa el teló per darrera vegada. És aquella que ens presenta un heroi que es troba immers en un conflicte i la lluita contra aquest conflicte fa que canviï la seva vidai el seu entorn. És la història d'un canvi, d'una transformació. És, per tant, una qüestió d'acció dramàtica. Això vol dir que els fets que es mostren no són gratuïts, sinó que tenen la missió de fer-la evolucionar, de convertir-la en material dramàtic.

En primer lloc cal dir que Joanot és una persona que actua com a renegat, ja que ha renunciat als principis cristians. Quan vivia a Espanya, vaassassinar la seva dona perquè aquesta li va ser infidel. A causa d’això va fugir a Alger per por del càstig i el sentiment de culpa. Va ser llavors quan es va ajuntar amb els pirates, tot formant part de la tripulació de corsaris i adoptant la fe musulmana.
“Més sóc lo renegat; sóc altre Judas”

Tot i haver comès l’assassinat de la seva dona, el seu problema de consciència que l’obsessionamés al llarg de l’obra és el conflicte religiós que viu, per haver traït la fe cristiana. 

Aquests dos aspectes són els trets més importants del personatge, i al llarg de tota la història aniran apareixent. 


“Joanot: Si jo finàs, mon cos en aquesta hora
Com a un fill e Mahoma el tirarien
També en eix mar; i fóra la meva ànima
A l’infern entre els Judas que reneguen
De son mestre i sonDéu! Jo sóc un monstre.
Jo de mi em tinc horror! I ai, que ma vida
Té d’acabar entre esta gent! Si a Espanya
Tornés...lo Sant Ofici...Oh! no! ”

A les primeres línies d'aquest fragment ens mostra que a hores d’ara és al bàndol dels fills de Mahoma, islamistes. Que el seu cos és ara mateix musulmà, encara que la seva ànima no ho és, se sent com un Judas, un traïdor de la fe cristiana. 

A lesdarreres línies mostra un descontentament amb ell mateix, i un malestar que anirà arrossegant al llarg de l'obra. Es veu com un ocell empresonat ja que no pot tornar a Espanya, perquè ha comès un crim, veu que molt probablement morirà en mans musulmanes. 


“Joanot: Tremolo de mirar-los, qui ho diria!
I el cor se me n’hi va. Pobres! Mes penes
D’ençà que aquí els tenim prou són doblades. 
Lorecord del passat més me tortura,
i amb tot sento una força que m’inclina
a estimar-los. Oh, tant que m’avorreixen
i jo, si estés en mi, els deslliuraria!
Mes sóc lo renegat, sóc altre Judas:
Sols que ell se va penjar i jo no goso!”










La identitat i l'amor en Saïd:


El tema universal de la literatura és l'amor. Des dels seus orígens, es va repetint amb gran insistència.És el tema que millor permet entendre la condició humana amb tot el conjunt d'emocions i de dolor.

El recorregut del procés d'enamorament comença amb uns indicis, uns somnis, uns fets i uns atzars sempre sorprenents. L'amor es presenta de cop i volta, s'imposa i mai no se sap com.Després apareixen els dubtes. L'amor és revolució, modifica tots els esquemes coneguts, fa veure la realitat d'unaaltra manera i a vegades la seva força fa por.

Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís. En el cas de Saïd, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana. Van matar al seu pare i la seva mare en temps de l'expulsió dels moriscos de 1609, per això vol venjança combé diu la seva mare just abans de morir: Venja'ns.
Quan Saïd li demana a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.

Blanca després d'adonar-se que el seu sentiment d'amor- compassió vers...