John stuart mill

JOHN STUART MILL (1806-1873)
Obres: “Sobre la llibertat”(1859), “Utilitarisme”(1861)

El pensament de Mill arrenca de l’empirisme i el liberalisme anglesos. D’aquest últim en realitza una reformulació, modificant l’utilitarisme de Jeremy Bentham (1748-1832) i de James Mill (1773-1836). L’utilitarisme remunta la seva base filosòfica a Epicur i s’oposa a les concepcions ascètiques delpuritanisme anglés. En el cas de Mill, especialment, és incompatible amb l’acceptació resignada i pessimista de les dures condicions socials en que vivia el proletariat durant la Revolució industrial. Així, l’utilitarisme es pot caracteritzar com una concepció politicomoral i com un intent de reformisme economicosocial.
L’utilitarisme és la teoria que defensa la felicitat com a criteri moral i lafelicitat per al major nombre de persones com a criteri polític. L’utilitarisme de Mill no serà però el clàssic perquè ell introdueix una determinada concepció de la llibertat i de la individualitat.
L’utilitarisme equipara el plaer, l’absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò útil i proposa que la societat i l’Estat s’han de regir pel principi de la màxima felicitat per al màximnombre de gent. Es tracta d’orientar l’acció cap a l’assoliment de “la major felicitat per al major nombre”. I per felicitat s’entén el plaer i l’absència de dolor, mentre que la infelicitat és el dolor i la privació del plaer. D’una manera simplificadora podríem dir que l’utilitarisme identifica allò bo amb el que és útil, entenent per útil allò que promou la màxima felicitat, el plaer, i evita eldolor, el mal i la dissort. Aquesta afirmació de l’utilitarisme es concreta en l’anomenat “principi d’utilitat” o “principi de màxima felicitat” de Bentham. Aquest principi proporciona una norma del que és just/injust, correcte/incorrecte: aprova o desaprova qualsevol acció d’acord amb la tendència que sembla tenir a augmentar o disminuir la felicitat d’aquell l’interès del qual està enqüestió. Aquest principi afirma que hem de promoure el plaer, el bé o la felicitat –que són la mateixa cosa- i evitar el dolor, el mal i la dissort.
El principi d’utilitat o de màxima felicitat defensat per l’utilitarisme és el punt de partida de Mill. Aquest es pregunta: “què és la felicitat”? i respon que és “el plaer i l’absència de dolor”. Però per a Mill la felicitat, tot i que és unafinalitat (l’única cosa intrínsecament valuosa és la felicitat), no consisteix en la recerca i consecució de “qualsevol plaer” sinó que per a ell hi ha una jerarquia de plaers: “és del tot compatible amb el principi d’utilitat reconèixer el fet que alguns tipus de plaers són més desitjables i valuosos que d’altres”. Aquí està en qüestió la felicitat humana i està clar que l’home té un tipus d’existènciasuperior a la d’altres éssers i que per tant, mai acceptarà rebaixar-se a altres tipus de vida que suposin prescindir de les seves facultats més elevades. Així ho vol mostrar Mill quan afirma “és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet. Perquè, ser feliç no és el mateix que estar satisfet o content”. L’ésser humà nodesitjarà mai baixar a graus d’existència inferiors, un especial sentit de la dignitat (“self respect”), relacionat amb les facultats més elevades li ho impedeix. Per a ell no és el mateix ser feliç que estar satisfet o content. No és el mateix la felicitat que la satisfacció (com defensaven els primers utilitaristes). D’aquesta manera, Mill modifica la noció de felicitat. Per a que hi hagi felicitatcal dignitat i aquesta implica dues coses: autodesenvolupament i individualitat que són dos elements que formen la dignitat humana, imprescindible per assolir la felicitat. L’autodesenvolupament cal entendre’l com la capacitat de créixer tot modificant les nostres opinions quan sigui necessari. La individualitat significa el desenrotllament de cada ésser humà a partir de les pròpies...