jovenes

I.- En pròleg , Tit Livi descriu l'objectiu de l'obra i el seu abast ; les dificultats amb què s'ha trobat i el criteri que ha seguit per seleccionar els fetes. Per últim , posa de manifest una visiò molt particular de la història de Roma. Et sembla que es tracta d'una visió optimista o pesimista ¿ Raona la teva resposta tenint present que l'obra va ser escrita en el canvi d'era ; és a dir , acavall entre la República i l' Imperi.

A mi personalment penso que Tit Livi en el llibre “ Ab vrbe condita “ tè una visiò pesimista , ja que en l'época que està vivint ès una época de transiciò entre la República i l'Imperi i això fa que n'hi hagi conflictes com guerres ...

II.- En l'obra de Tit Livi s'incorporen nombrosos esdeveniments fabulosos procedents de la tradició miticollegendària deRoma. El mateix Tit Livi ho justifica de la següent manera :

“ A l'antiguitat , se li concedeix aquesta llicència de fer mès sublim el naixement de les ciutats barrejant les coses humanes amb les divines. I si a algun poble és lícit divinitzar els seus orígens i fer-ne responsables els déus , el poble romà ha obtingut tanta glòria amb les armes que , quan diu que Mart és el seu pare i el seufundador , els altres pobles de la terra ho han de tolerar amb tanta equanimitat com suporten el seu domini “

Comenta aquestes paraules

Aquestes paraules de Tit Livi ens diu que la llicència de les ciutats es dona sempre a la mitologia,els déus, no pas a la gent que ha lluitat amb la seva força i suor a les guerres. Que facin el que facin aquesta gent per aconseguir una ciutat , li donaren lesgràcies als déus no pas a les persones que han lluitat a la guerra i han mort.

III.- El mètode històric de l'obra de Titi Livi es manifesta sovint en el fet que l'autor ens transmet diferents versions d'un mateix succés. Busca'n un exemple i exposa les dues o més tradicions recollides.

El primer exemple que trobem de Tit Livi explicant dues versions sobre un mateix fet el podem trobar en lapàgina 34 , cap a la linia 30 fins la 38 , on diu :

“... A partir d'aquí hi ha dues versions: uns diuen que Llatí, vençut en el combat, va fer la pau amb Eneas i després hi va contreure parentiu; altres conten que quan els dos exèrcits ja estaven formats, abans de donar el senyal, Llatí havia avançat entre els ciutadans més importants i havia fet venir el cabdill dels estrangers a parlamentar.Li havia preguntat quina mena de gent era, d'on venien, per quina raó se n'havien anat de la seva pàtria i què buscaven al territori laurentí...”

Altre exemple que trobem és en la pàgina 40 , en les líneas 166 fins a la 180 :

“...diu la tradició que l'escàs cabal d'aigua havia dipositat en lloc eixut el bresol flotant on havien estat exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixarde les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que Larència era anomenada llobaentre els pastors, perquè havia prostituït el seu cos: d'aquí prové l'origen d'aquesta tradició i d'aquest prodigi...”

Parlant del mateix tema trobem altre cas , en les pàgines 43 i 44 , entre les línies 263 fins a la 280 :

“...Diuen que el primer que va rebre l'auguri fou Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l'auguri, com que se'n va presentar a Ròmul un nombre doble, els partidaris d'un ide l'altre havien saludat cadascú com a rei: uns deien que havien guanyat el regne perquè ho havien fet en el temps preceptuat, els altres deien que l'havien guanyat pel nombre d'ocells. Aleshores excitats per la discussió, van acabar embolicats en una lluita, portats pel xoc de les seves ires: hi mort Rem, ferit al mig de

l'avalot. La tradició més divulgada és que Rem va saltar els nous murs...