Karl Raimund Popper

VIDA
Karl Raimund Popper va ser un filòsof i teòric nascut a Viena el 1902 i mort a Londres l’any 1994.
Fill de Simón Popper y Jenny Schiff, ambdós protestants ja que provenien de religió jueva i pertanyents a famílies adinerades, descendents de personatges significatius del llarg del segle XIX i XX a més d’ocupar posicions destacades en la política i l’economia de Viena. El seu pare exerciad’advocat i era una persona molt culta i liberal. La seva mare era una pianista experta, fet que va fer que la seva casa fos una llar plena de música.
La seva passió per la lectura despertà durant la seva infància a la gran biblioteca que posseïa el seu avi patern, la seva posició de família benestant li va permetre créixer en un ambient culte
A la dècada dels anys 20, al començament dels seusestudis universitaris, va ser integrant de les joventuts socialistes ja que estava interessat per la pedagogia política. També va ser militant del partit comunista, però durant poc temps degut a enfrontaments entre el partit i les autoritats.
Va mantenir relació amb els membre del naixent Cercle de Viena, tot i que mai en va formar part. Va criticar de forma molt dura alguns dels seus pensaments iposicions més significatius, fet que va dificultar la seva relació amb els integrants.
Tot i així, Popper va ser de gran influència per aquest grup, sobretot amb la seva obra La lògica de la investigació científica, que tot i fer una crítica moderada al positivisme, va ser rebuda com un recull de les discussions dels cercle.
Entre 1937 i 1945 va ser professor a la Universitat de Canterbury i també ala London School of Economics entre 1949 i 1969.
Va seguir publicant obres fins al mateix any de la seva mort, la última data del 17 de setembre de 1994.

FILOSOFIA
Crítiques a altres autors i obres
Sociologia i política: Va esdevenir un gran teòric del liberalisme i defensor de la societat oberta enfront els sistemes que resultaven totalitaris, com el comunisme i el nacionalsocialisme. Arremetcontra Marx, Hegel i Plató a la seva obra La societat oberta i els seus enemics, on els acusa de ser profetes de societats tancades on manca la llibertat i s’imposa la pervivència de l’statu quo. Aquesta crítica fou la seva manera de lluitar contra els totalitarismesm, en especial el nazi que va ser el responsable de l’extermini jueu.
Epistemologia, La lógica de la investigació científica
Durant elsprimers anys del segle XX sorgí a Europa un movement filosòfic conegut com neopositivisme, que es caracteritzava pel cientificisme, l’admiració i el positivisme amb que es rebien els nous èxits i descobriments científics.
Considera que la ciencia és el màxim exponent de la racionalitat humana ja que cap altra disciplina és capaç d’aportar un coneixement tan fiable i segur. No és una branca mésdel saber, sinó el prototip únic.
Es creà el criteri de demarcació, per tal de poder distingir els enunciats que eren científics i els que no d’una manera més precisa i així separar la ciencia de la pseudociència.
Aquest criteri va ser la verificació, és a dir, la possibilitat de mostrar la veritat tant per recurs a la lógica (proposicions analítiques) com per recurs a l’experiència (proposicionssintètiques).
Popper rebutjà el verificacionisme ja que argumentava que tots els enunciats científics són universals i que aquest mètode estava fonamentat sobre dos errors: el primer, els enunciats singulars no són verificables ja que contenen conceptes universals que van més enllà de l’experiència. El segon, si volem que un enunciat passi de ser singular a general, s’ha de fonamentar en lainducció que és lògicament inconsistent.
Per a ell, no tenia base lógica i era un fracàs ja que no aconseguia distingir la ciencia de les altres disciplines.
Aquesta crítica va anar acompanyada d’una nova proposta, el falsacionisme. Argumentava que els enunciats científics no poden ser verificats, però sí que poden ser falsats: criticats i rebutjats, ja que això els distingeix d’altres tipus de...