La Corona D' Aragó

TREBALL SOBRE LA CORONA D’ARAGO


1. La Corona d’Aragó es va formar inicialment pel Regne d’Aragó i el Comtat de Barcelona, i al llarg del temps es van incorporar més territoris.
Es va originar com fruit de lúnió dinàstica entre el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i la reïna Peronella d’Aragó que es va pactar a l’any 1137; aquesta unió va donar com a herència, els seus territoris alseu fill Alfons II d’Aragó “el Cast” que va ser el primer rei d’Aragó i Comte de Barcelona al 1164, degut a la mort de Ramon Berenguer IV al 1962 i l’abdicació de Petronella d’Aragó, per el que la Corona d’Aragó va ser el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció de Alfons el Cast des del 1164 i fins el 1715.
A l’any 1164 també va ser l’any en que Alfons el Cast va formar, amb elsdos comtats catalans sota la seva jurisdicció, el Principat de Catalunya o Catalunya. Catalunya va ser definida inicialment com “la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida”, però la seva definitiva configuració territorial no es va completar fins el 1491.

Al segle XIV amb Jaume el Just apareix la denominació de Corona d’Aragó, quan va transformar l’unió dinàstica en una federaciód’estats al formar l’unió d’Aragó, Catalunya i València a l’any 1319. A l’any 1344, Pere el Cerimoniós va incloure el Regne de Mallorques al Jurament de l’unió de la Corona d’Aragó que van fer Aragó, València i Catalunya, i per tant reannexionà aquest territori a la Corona d’Aragó.
L’estructuració política de la Corona d’Aragó va estar basada en una federació d’estats medievals respectant lessingularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política similar i equivalent entre si: Corts, Generalitats i Constitucions; cordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del Casal d’Aragó (casa reial del Regne d’Aragó).

L'adveniment dels comtes de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que el llinatge dels comtesde Barcelona adoptà el cognom Aragó com a propi, de manera que el títol reial d'Aragó i el cognom familiar Aragó esdevingueren el mateix; segons l’historiador Ferran Soldevila, el llinatge dels comtes de Barcelona “fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó”, pel fet d'empeltar-se amb els reis aragonesos de la Dinastia Ximena, de manera que el Casal d’Aragó va tenir unadoble ascendència: aragonesa d'una banda, i catalana de l'altre.
El rei Alfons II d'Aragó “el Cast” es va trobar amb dos conjunts territorial diferents entre sí, tant en la seva estructuració política, com econòmia i social, com per la seva tradició legislativa i la seva herència cultural i lingüística. De manera que la prioritat d’Alfons el Cast fou la de cohesionar internament els dos blocs,així com la d'articular els dos components sota la seva Corona en la unitat de la monarquia. De fet, només el rei i els seus consell reial eren comuns a Aragó i Catalunya, que per la resta, mantingueren la seva pròpia estructura de poder. Aquest canvi es veié reflexat en la intitulació del rei, que abandonà els tradicionals títols de rei dels i comte Barceloní, per passar a intitular-se rei d'Aragói comte de Barcelona.

Alfons el Cast va ocupar Casp, va repoblar Terol el 1170 i va aconseguir el 1177 alliberar el regne de Saragossa de tota aspiració territorial dels reis de Castella, de manera que el conjunt format per l'antic regne dels Aragonesos, el comtat de Ribagorça, el comtat de Sobrarbe i el regne de Saragossa, fou unificat sota el la denominació de regne d'Aragó, articulat icohesionat amb un estructura d'estat medieval.

El 1172 el comtat de Rosselló, i el 1192 el comtat de Pallars Jussà, van recaure sota la sobirania d'Alfons el Cast, que ja exercia el seu poder sobre els comtats heretats de Ramon Berenguer IV: el comtat de Barcelona, el comtat de Girona, el comtat d'Osona, el comtat de Manresa, el comtat de Besalú, el comtat de Cerdanya, el comtat de Berga i el...