La filosofia 3-18 a l’aula d’infantil i primària; una eina socialitzadora.

LA FILOSOFIA 3-18 A L’AULA D’INFANTIL I PRIMÀRIA; UNA EINA SOCIALITZADORA.

La intenció d’aquest treball és la de demostrar que amb una eina educativa tant antiga com és la filosofia, que ja la feien servir en el seu afany per educar els Grecs i els Romans, podem ajudar als infants a entendre i a conviure en una societat tant complexa i diversa com la que tenim actualment .
Fa més d’unadècada a Catalunya va sorgir un moviment pedagògic, la intenció del qual era transmetre als infants els valors i els coneixements mitjançant la filosofia, aquest nou projecte es va anomenar “Filosofia 6-18”, ja que inicialment incloïa les edats des dels 6 fins als 18 anys. Posteriorment, en veure els bons resultats que aconseguia, es va pensar d’incloure també l’educació infantil, passant a anomenar-se“Filosofia 3-18”.
Aquesta eina actualment es fa servir en poques escoles de infantil i primària, i en algunes més de secundària. Tot i que s’ha demostrat que la seva aplicació dona molts bons resultats, la por al canvi dins el sistema educatiu fa difícil la seva inclusió en el nou currículum.
Amb aquest treball vull demostrar com la filosofia aplicada en aquestes edats pot ser una de lesmillors eines perquè els infants aprenguin valors, a raonar i entenguin millor aquest món. I ho faré mitjançant l’aportació de diferents propostes didàctiques fetes al parvulari.
Amb aquest treball vull demostrar que tots els temes relacionats amb la societat i la família dins la educació es poden desenvolupar a l’aula mitjançant la Filosofia 3-18. Per fer-ho he inclòs uns programes que s’han fetrealment en diferents aules de Primària arreu de Catalunya en els que s’han tractat obertament aquests temes amb els infants, donant bons resultats.
 
PERQUÈ FILOSOFAR A L’EDUCACIÓ INFANTIL?

Filosofar i infantesa, lluny de ser dos universos contraposats, són dos conceptes que es fan companyia i que prometen un resultats educatius interessants. Tant els nens com els filòsofs miren la realitat ambulls nets, sense prejudicis, buscant causes i fent-se preguntes. Qui pot superar les ganes de saber que tenen els nens i nenes amb la insistent pregunta: per què?. Hem d’intentar ajudar a l’infant a alimentar aquesta curiositat tot donant-los les eines necessàries per comprendre millor el món en el que viu.
Segons J. Gaarder, en El món de Sofia: Per als infants, el món, i tot el que hi ha adins seu- és nou, és sorprenent. La major part dels adults veu el món com una cosa absolutament normal. Els filòsofs són,.en aquest sentit, una notable excepció. Un filòsof mai no s’acaba d’acostumar al món. Per a ell, o ella, el món continua sent una mica absurd, fins i tot una mica desconcertant i enigmàtic. D’aquesta manera, els nens i els filòsofs comparteixen una facultat bàsica. El filòsof téuna sensibilitat igual que la d’un nen, que li dura tota la vida.
És convenient filosofar amb infants?
Sobre la conveniència o no de filosofar amb infants i joves hi ha hagut grans discrepàncies. Tant filòsofs i pedagogs com psicòlegs han dit la seva. Sense voler que sigui massa exhaustiu, indicaré alguna d’aquestes opinions il•lustres:
Meneceu d’Epicur: “Que ningú, mentre sigui jove, novacil•li a filosofar, ni essent ja vell de filosofar no es cansi”
Michel de Montaigne:” És un gran error presentar com a inaccessibles les veritats de la filosofia al infants, perquè es consideren difícils o obtuses”. “Atès que la filosofia ens instrueix en la pràctica de la vida i la infantesa és tant apta com les altres edats per rebre les seves lliçons, quina raó hi ha perquè deixem desubministrar-la?” (Montaigne, 2007)
Jasper, a la seva Introducció a la Filosofia argumenta: “ “Un signe meravellós que l’home com a tal originàriament filosofa són les preguntes dels infants” “ Els infants posseeixen sovint una genialitat que es perd quan l’home es fa gran” (Jasper,1993)
G. Matthews, a El niño y la filosofía, afirma que “ El pensament filosòfic és tant natural com tocar música o jugar i,...