LA FRANQUICIA

‘’LA FRANQUICIA’’
INTRODUCCIÓ

1. Definició de franquicia
1 Diferència entre franquiciat i franquiciador etc..

2. Diferents tipus de franquicies
-DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL
Comparar-les, fer un DAFO i mirar debilitats, fortaleces, amenaces, etc…3. Dades neceasries per formar un negoci
Pros i contres / aventatges e inconvenients
4. Dades necessaries per formar una franquicia4.1 Pros i contres / aventatges e inconvenients
5. Fer un estudi de franquicias a Terrassa
5.1 Franquicies exitosses i més rentables
5.2 Franquicies no exitotes i no rentables
6. Centrar-nos en una franquícia
6.1 Buscar dades per formar una franquicia ( inversió inicial, tipus de franquicia, local adequat, si ha de ser gran o petit, manera de treballar,etc..
6.2Ferun estudi de la zona; (enquesta, gràfics..) per treure una conclusió sobre si sería exitossa o pel contrari un fracàs.

- CONCLUSIÓNS
1. Treure conclusións sobre si es bó obrir una franquicia i perquè i el nostre punt de vista.







Quan parlem d'una franquícia ens referim a un tipus de contracte en el que es determina la relació entre franquiciat i franquiciador. Aquesta relació esplasma amb dues visions: L'autorització del franquiciat al franquiciador, que li permet ser representat i vendre els seus productes o serveis amb un sistema de treball concret i prèviament experimentat a canvi d'una remuneració determinada. I com a segona visió en tenim: L'obligació del franquiciador de seguir les normes, sistemes i procediments del franquiciat.

Aquest contracte pel qual unaempresa per mitjà del franquiciador (és tota aquella persona física o jurídica que crea un concepte de negoci i ho expandeix per una xarxa pròpia a través de tercers independents), cedeix a una altra ja sigui el que s'anomena com franquiciat (tota persona física o jurídica que per mitjà d'un contracte i a canvi d'una contraprestació econòmica, s'obliga a la comercialització dels productes o serveisdel franquiciador, per compte propi, de manera independent i sempre sota les directrius establertes en el contracte de la franquícia).

A canvi d'una contraprestació coneguda com el cànon (els classifiquem en tres tipus: ''cànon d'entrada'': És el pagament que el franquiciat realitza pel franquiciador quan comença la relació, no necessàriament deu precisar una contraprestació material, i esjustifica en dos aspectes: El dret a utilització d'una marca de prestigi, i la compensació a les inversions inicials que fa el franquiciador.


L'altre tipus és el conegut com ''Royalty o cànon de manteniment'', que és la quantitat que el franquiciat ha d'abonar al franquiciador de manera periòdica pel suport i suport continuat rebut d'aquest. Aquest pagament és la principal font d'ingressos delfranquiciador. En les franquícies de distribució de producte sol desaparèixer aquesta figura, ja que els ingressos del franquiciador provenen del proveïment a les tendes franquiciades. I per últim, coneguem el ''cànon de publicitat'' (Fons de Màrqueting): Que constitueix la creació de fons comuns per a la realització de campanyes promocionals o publicitàries globals, de manera que petites porcionsde cadascun dels franquiciats permetin realitzar campanyes de gran envergadura.

El cànon de publicitat no ha de constituir un ingrés pel franquiciador), el dret a l'explotació d'un conjunt de drets de propietat industrial o intel·lectual, marques, noms comercials, rètols, models, drets d'autor, etc, per a la revenda de productes o la prestació de serveis.
A més implica la prestació continuadapel franquiciador d'assistència comercial o tècnica durant la vigència del contracte, així com unes facultats de control d'est cap a l'activitat del franquiciat, regint-se normalment per pacte d'exclusivitat.


La finalitat d'aquest contracte és crear una extensa xarxa de distribuïdors que faciliti la major difusió al mercat dels béns o serveis d'una empresa. I per això és una forma o model de...