la gènesi de la societat de masses a catalunya

La premsa, la iniciadora de la transformació social catalana


Autor: Francesc Espinet i Burunat i Joan Manuel Tresserras i GajuTítol: La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1888-1939
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions
Ciutat d’edició: Bellaterra, Cerdanyola del Vallés (Barcelona)
Any d’edició: 1999
Número de pàgines: 112

La intenció deFrancesc Espinet i de Joan Manuel Tressarras en escriure aquest llibre és demostrar, com molt bé indica el títol, que els canvis econòmics, polítics i socials que va sofrir Catalunya en el període compres entre el 1888 i el 1939 impulsaren el canvi d’una societat caracteritzada pel predomini de formes tradicionals de comunicació a una caracteritzada pel progressiu predomini de les formes decomunicació de masses. S’explica els esdeveniments, situacions i tecnologies que van “agitar” el Principat aquets anys, però també fent referència al País Valencià, les Illes i inclús utilitzant dades de la resta d’Espanya o del món, per tal de comparar-les.
El llibre està clarament dividit en quatre parts. A les tres primeres es centren en el l’inestable context, mentre que la restant es focalitzarà enl’evolució de la premsa i l’impremta tot donant nombrosos exemples i dades empíriques.
El primer aspecte que aborden els historiadors és l’economia, on ens expliquen les causes i les conseqüències de la revolució industrial que durien a canvis estructurals i de formes de vida de la societat catalana. Ho fan mitjançant les mostres d’ocupació de la població activa, la distribució d’aquesta persectors, així com la localització o especialització d’aquests. Per tant se’ns parla de les nombroses novetats presents en el moment (transports, mitjans de comunicació i energia) tot ajudant-se de cites de periodistes o escriptors de l’època reflexionant sobre els elements que major canvi van comportar a la societat. També trobem exemples estadístics de com la revolució industrial es la iniciadorade l’estructuració urbanitzada de la població a entorn el sector secundari, cosa que acabà comportant un gran increment del consum.
El segon apartat, Política, cultura i societat, tracta sobre les formes d’organització política i social així com els constants canvis de govern, ja fos de monàrquic a republicà, de democràtic a dictatorial o de dretes a esquerres. També té especial importància ladescripció del panorama polític català, ja que es el que ens permetrà entendre, juntament amb la proliferació de la cultura de masses i el culte al temps lliure, el sorgiment d’aquesta nova cultura popular-nacional industrial.
A Projecte noucentista i societat de masses els autors parlen de la ja configurada societat de masses, la qual combinava la lluita de casses amb la lluita nacionalarrelada als partits catalanistes, tan de dretes com d’esquerres, que després d’anys de lluita, fructificats en la Mancomunitat i la posterior Generalitat, va ser destruïda pel feixisme.
Pel que fa a la quarta part de la publicació, trobem molt ben explicada l’evolució i la transformació de la premsa així com la introducció de nous elements con per exemple la fotografia. També és en aquesta part delllibre on se’ns parla de la premsa local, les revistes, publicacions periòdiques no diàries o l’evolució dels diaris de Barcelona. Un altre aspecte rellevant és la part on els historiadors expliquen els nous elements formals, tècnics i productius que canviaren la mentalitat dels lectors o les censures impartides per partits o règims totalitaris.
Així doncs, podem observar com la milloradaimpremta, les noves tecnologies, la major facilitat de desplaçament gràcies a millors transports, l’ús de noves energies, però essencialment la premsa, transformada pel total dels elements citats, van ser els acceleradors del canvi de la societat catalana de finals del s. XIX a una societat de masses típica del s. XX.
El llibre és estilísticament molt senzill, de color groc amb les lletres negres i...