la kinesica

KINESICA

Albert Mehrabian, afirma que en una conversa cara a cara, el component verbal és aproximadament un 45 % mentre que el no verbal és més del 55% . És per això que des de fa més de tres dècades s’estudia en psicologia social i popular la kinesica. Aquesta és present en totes les converses molt més del que es pensa, encara que molts ni tan sols coneixen el significat d’aquest mot. Lakinesica estudia el significat expressiu, apel·latiu o comunicatiu dels moviments corporals i dels gestos no orals, de percepció visual, auditiva o tàctil, sols o en relació amb l'estructura lingüística i amb la situació comunicativa.
La kinesica estudia 4 aspectes principals: els gestos, l’expressió facial, la mirada i el somriure.
Els gestos
Un gest és una forma de comunicació no verbalexecutada amb alguna part del cos, i produïda pel moviment de les articulacions i músculs de braços, mans i cap. El llenguatge dels gestos permet expressar una varietat de sensacions i pensaments, des de menyspreu i hostilitat fins aprovació i afecte. Pràcticament totes les persones utilitzen els gestos en addició de paraules quan parlen. Existeixen grups ètnics que utilitzen molts més gestos que lamitjana.
Es distingeixen cinc categories de gestos: Primerament es troben els gestos emblemàtics que són senyals emesos intencionadament i que tothom coneix el seu significat. Un exemple és el polze aixecat que simbolitza aprovació. Per altre banda hi ha els gestos il·lustratius, són gestos que acompanyen la comunicació verbal per matisar o recalcar el què es diu o bé per suplantar una paraulaen una situació difícil. S'utilitzen intencionadament. Aquest tipus de gestos són molt útils en els discursos i quan es parla en públic. Seguidament es troben els gestos reguladors de la interacció que s'utilitzen per prendre el relleu en la conversa, per iniciar i finalitzar la interacció, per cedir el torn de la paraula etc. Un exemple és quan es dona la mà per fer una presentació i així iniciaruna conversa. També existeixen els gestos que expressen estats emotius o mostres d’afecte, aquest tipus reflecteixen l'estat emotiu de la persona i és el resultat emocional del moment. Com per exemple ganyotes de dolor, triomf, alegria, etc.

Per últim s’estudien els gestos d'adaptació que s'utilitzen per gestionar emocions que no es volen expressar, per així ajudar a que una persona esrelaxi o es tranquil·litzi. Aquí es poden distingir els signes dirigits a un mateix, com per exemple una pessigada o dirigits cap als objectes (bolígraf, llapis, cigar, etc.). Els adaptadors també poden ser inconscients, uns exemples molt clars són el de mossegar una ungla, tocar-se els cabells, mossegar un bolígraf o xumar el dit.

L’expressió facial
L’expressió facial s’utilitza bàsicament perexpressar l'estat d'ànim, indicar atenció, mostrar disgust, fer broma, retreure i reforçar la comunicació verbal. Paul Ekman va elaborar un mètode per desxifrar les expressions facials. És una espècie d'atles de la cara que rep el nom de FAST (Facial Affect Scoring Technique). El FAST classifica les imatges utilitzant fotografies i dividint el rostre en tres zones: el front i les celles, elsulls i la resta de la cara, és a dir, el nas, les galtes, la boca i la barbeta.
Per exemple si s’observa la cara d’una persona i aquesta aixeca les celles, se li arruga el front, se li obren els ulls i la mandíbula sobre sense cap tipus de tensió, significa que esta en estat de sorpresa.

La mirada
Tot i que la mirada forma part de l’expressió facial s’estudia separadament per la importànciaque comporta. La mirada compleix varies funcions com la regulació de l’acte comunicatiu, expressió d’emocions o comunicar la naturalesa de la relació interpersonal. L'estudi de la mirada contempla diferents aspectes: la dilatació de les pupil·les que indica interès i atractiu, el contacte ocular, és a dir, la freqüència amb que es mira una persona als ulls, l'acte de parpellejar que expressa...