La poesia medieval

LA POESIA MEDIEVAL. LA DECADÈNCIA.

Feudalisme: s.XI,XII,XIII.
Poesia medieval. La poesia trobadoresca.
Els trobadors:
La lírica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del s.XII. Va ser la primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica, l’occità, i va constituir la base de la lírica europea. Va gaudir d’un prestigi molt gran i la seva poètica es vaestendre i es va imposar per tota la Romània.
No és estrany, doncs, que els primers poetes catalans adoptessin la llengua i la tradició trobadoresques. Diversos factors van afavorir aquest fet: la proximitat geogràfica, l’afinitat lingüística i els lligams polítics que es van establir entre les corts occitanes i catalanes.
La poesia catalana es va iniciar amb la producció dels trobadors catalans, queescrivien en llengua occitana. Aquesta circumstància es va prolongar fins al s.XV amb Ausiàs March, que s’expressava en català i que va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca.
La prosa s’escrivia en llengua catalana, la poesia de caràcter culte utilitzava l’occità.
La lírica trobadoresca:
El compositor i l’intèrpret:
Els trobadors eren els compositors de les composicions escritesen occità. Escrivien poemes perquè fossin cantats, havien de disposar d’una formació sòlida literària i musical. Els trobadors tenien un prestigi molt gran i eren ben considerats en la societat feudal, molt estratificada. N’hi havia que ho feien per guanyar-se la vida i altres que ho feien per plaer. La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides i les razós.
Elstrobadors componien la lletra i la música de les seves cançons, mentre que els joglars les interpretaven davant un auditori amb l’acompanyament d’un instrument musical. No hem de confondre les funcions dels uns i dels altres, ja que pertanyien a grups diferents, pel que fa a la consideració social com a la formació i la cultura. Els joglars eres persones que es dedicaven a entretenir i a divertir totamena de gent. Alguns trobadors tenien al seu servei un o més joglars encarregats de divulgar les seves composicions.
Els principals representants:
En total hi ha documentats vint-i-quatre trobadors catalans. Els més rellevants, contemporanis dels trobadors occitans, van ser Guillem de Berguedà i el rei Alfons de Cast. Els altres que ja pertanyien al s.XIII, són Guillem de Cabestany, Huguet dePataplana, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona i Jofre de Foixà, entre d’altres.

Els gèneres poètics:
La cançó: Va ser el gènere per excel•lència de la poesia trobadoresca i el vehicle més important de la poesia amorosa. Disposava d’una melodia pròpia i tenia de cinc a set cobles més una tornada (estrofa més curta que tancava el poema i on hi apareixia el senyal amorós). El senyal era el nomsecret mitjançant el qual el trobador feia referència a la dama.
El sirventès: Era el vehicle d’atac, la ira, la polèmica literària o política. Es cantava aprofitada la melodia d’una cançó ja existent i coneguda, cosa que en permetia una difusió més gran i ràpida. Segons el tema es classificava com a sirventès moral, personal, polític o literari.
El plany: Era el gènere per mitjà del qual untrobador es lamentava per la mort d’un personatge important, generalment el seu senyor.
L’alba: Era un poema amorós que expressava l’enuig de dos amants que havien de separar-se després de passar la nit junts. També hi intervenia en aquesta composició el guaita, fidel i lleial company del cavaller, que vigilava que els amants no fossin sorpresos pel gilós (el marit de la dama) o pels lauzengiers (elsmurmuradors que espiaven la dama i n’informen al marit), i els avisava de matinada quan s’havien de separar.
La pastorel•la: Era una composició amorosa que descrivia la trobada i el diàleg entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la.
La tençó o joc partit i el tornejament: Eren gèneres que expressaven debats entre trobadors.
L’amor cortès o fin’amors:
Els poemes amorosos dels...