La poesia valenciana del s.xix

Europa en obres. El segle XIX
El segle XIX representa el pas del model sociopolític al de la democràcia burgesa. La burgesia es converteix en la classe dirigent i el capitalisme, nou sistema econòmic. L’objectiu del capitalisme és produir al mínim cost i vendre tan car com siga possible i és per això que el proletariat treballa al preu mes baix i viuen en la misèria.
El romanticisme és elmoviment estètic i ideològic que acompanya aquests canvis. A Europa trobem dos corrents: el conservador i el liberal. El que arriba primer es el conservador d’una societat amb arrels i centrada en la pròpia cultura. En una segona etapa arribarà la tendència liberal, caracteritzada per unes preocupacions més socials. El Romanticisme és la base ideològica dels nacionalismes.
En l’idealismeromàntic predomina la imaginació i llibertat en oposició al Neoclassicisme. Tenen l’objectiu de construir un estat burgés i una cultura que identifique l’estat, s’incrementen es entrebancs legals. La legislació prohibeix l’ús del català en l’escola, en la notaria, en el teatre, en el registre civil, en els tribunals de justícia i en les converses telefòniques. Estan preocupats per la difusió de lesidees publicades en les revistes culturals. Des de Barcelona s’editen la revista El Europeo i El vapor, i des de València, El Mole.
2- Literatura i Renaixença
la Renaixença consisteix en prendre l’ús literari culte de la llengua i consciència de formar part d’una cultura diferenciada. Tothom destaca dos fets simbòlics en aquesta etapa però el més important és la publicació del poema La Pàtriade Bonaventura Carles Aribau, publicada en la revista El vapor el 1833. també es va fer la fundació a Barcelona de la important revista cultural L’Avenç.
El prestigi de Teodor Llorente va provocar que ací l’estètica renaixentista fóra predominant fins que va morir el 1911.
La burgesia com que estava interessada en la cultura pròpia va decidir restablir els Jocs Florals en català aBarcelona el 1859 i a València el 1879. aquest fet va significar l’accés de la llengua a un acte de prestigi social. La renaixença va marcar el punt que es va començar a demanar l’oficialitat de la llengua.
Quan es va començar a utilitzar la llengua en els circuits de creació culta es va tindre la necessitat de fer una normativa aleshores van aparèixer dos models: un de cultista inspirada en la varietatmedievals, i un altre de popular que partia de la varietat diacrònica del moment. La revista L’Avenç va posar en marxa una campanya per a demanar la fixació normativa de la llengua.
Es distingeixen tres etapes en l’evolució externa del moviment poètic. S’inicia amb dues dècades de tempteigs que coincideixen amb la publicació de les primeres novel·les en espanyol. Segueix l’etapa de plenitud,inaugurada pels Jocs Florals i el reconeixement a València de Teodor Llorente. Finalment, la segona meitat dels 70 significa l’evolució de l’art cap a un altre cànon estètic, el modernisme.
2.1. La poesia, presa d’una antiga enyorança:
la poesia del s.XIX expressa la satisfacció moral que l’individu sent davant de les manifestacions de la natura i l’enyorança que li provoca la realitat social enquè viu. Predominen la tristesa i l’afany de llibertat. En els Jocs Florals participaven autors de tot l’àmbit lingüístic català. El seu lema era el resum dels temes predilectes: pàtria, fe, amor.
Els autors amb més transcendència intel·lectual van ser Manuel Milà i Fontanals, que recollí i classificà el corpus del romancer popular i edità els clàssics, i Maria Aguiló. La seua importància ésdonada pel seu treball com a filòlegs i historiadors de la cultura.
Jacint Verdaguer(1845-1902), era capellà i es va dedicar a viatjar. Es el poeta de la Renaixença. Coneixedor dels clàssics i estudiós de la llengua i la poesia populars, la traducció culta i la popular es conjuminen perfectament en la seua obra. Tant el vers com la prosa, de viatges, es caracteritzen pel domini musical i per l’ús...