La Por

Memòria: la por.

La por és el sentiment per excel·lència que mou la conducta humana. La podem entendre com un element organitzacional fonamental del comportament humà. Podem dir que al voltant d’aquesta emoció s’activa i s’organitza la conducta humana. L’activació de la por condueix a l’ésser humà, des dels temps més primitius, a realitzar dues accions: lluitar o fugir. Dues reaccionsinstintives, enfrontar-se al perill o escapar d’ell. La por va ajudar als nostres avantpassats a sobreviure, ajudant-los a saber quan es tenien que posar en funcionament els mecanisme adequats per enfrontar-se o per a fugir d’una situació de perill. Al llarg dels anys l’avaluació de la por ha canviat en els éssers humans i és diferent de la que realitzaven durant els temps més primitius i la que encarautilitzen els animals. Ara l’home està dividit, però el mamífer continua determinat únicament per l’instint ja que no existeix el vincle social creat per la cultura i pel llenguatge que ha fet que l’home acabi abandonant l’instint. L’ésser humà es veu dividit i entra en conflicte, a causa del llenguatge, entre el que un desitja i el que un pot ser. És una lluita contra l’instint, una contradiccióentre el que ens diu l’institn, per una part, i el llenguatge per un altra. El fet de mantenir com una frustració permanent aquest estat de divisió és el que s’acabat anomenant neurosis.
La por es pot definir com la reacció física i psicològica davant la consciència d’un perill real o imaginat. És l’anticipació davant d’una amenaça o perill que produeix ansietat, inseguretat i incertesa. Serveixper posar en alerta a l’organisme davant d’un risc per a la supervivència de la persona. Es tracta d’una emoció defensiva i de fugida que ens condueix a la protecció.
Quan sorgeix la reacció de por davant d’un estímul real és sa ja que degut a aquesta reacció es desencadenen un seguit de mecanismes que ajudaran a la persona a sobreviure en situacions de perill que puguin amenaçar la sevasupervivència. En canvi, es ben diferent quan el perill és infundat perquè s’activaran uns mecanismes de defensa sense cap necessitat real. Continuant amb aquesta diferenciació d’una por amb un estímul desencadenant real o imaginari, podem parlar també de por normal i patològica. La por normal succeeix únicament davant d’una situació perillosa real i verdadera, i desapareix de forma progressiva a ladesaparició de la situació que ha provocat la reacció de por. És una por defensiva que indueix a la fugida o a l’atac. Continuant amb els dos tipus de por, a part de la por normal trobem la por patològica que es dóna quan hi ha una activació de resposta de la por no justificada davant d’un amenaça no real. També es pot donar quan, tot i desaparèixer l’estímul que provoca la por, aquesta continua en eltemps sense arribar a desaparèixer. Quan es té por patològica es pot arribar a perdre la sensació de control en algunes situacions deixant-nos endur per uns sentiments irrefrenables que no ens permeten veure més enllà dels sentiments generats per la sensació de por.
El trastorns psicològics més relacionats amb la por són les fòbies, es caracteritzen per una por intensa, desproporcionada i irracionaldavant de situacions o objectes concrets. A través de la pròpia interpretació que fa la persona davant de la situació es prepara el cos per a fugir.
Però trobem que darrere de molts altres trastorns psicològics està la por, és el cas del paranoic que davant la por que li provoca que el puguin atacar decideix anticipar-se i atacar ell. El paranoic s’avança a la amenaça infundada fruit dels seusdeliris i ataca per a protegir-se d’un possible atac. En el cas de l’obsessiu les seves conductes venen donades perquè té por a provocar algun mal entre la gent del seu voltant, és per això que al darrere de tots els seus rituals i manies s’amaga l’emoció de la por. L’obsessiu no manifesta verbalment que té por sinó que desplaça el discurs cap a un altra cosa que no té res a veure, com és el...