la postguerra

2. Va patir molta fam. Anant a Llaurí en el cruze anant a Sueca va vore a dos dones que les van matar i les van llevar les ungles i que quan estaves sopant i senties la “pava” que es deia que eren quan mataven ala gent i s’amagaven en un barranc.
3. Va afectar a muntó i si en la guerra passaves fam després encara més.
4. Treballaven en el camp, al seu home el tragueren de la escolaper a regar el camp per el dia i per la nit anava a l’escola.
5. Clar que es passava mal, no hi havia menjar i quant es va acabar la guerra heu racionaven tot , farina de dacsa, farina groga, moltes coses.
6. Estraperlo era en canvi. En la guerra no es trobava el pebre roig i son pare feia estraperlo per a quant mataren els cerdos, per a fer embotit...Ja que els seus pares tenien bous, gallines...7. La pobresa es veia no s’amagava. Els diners no valien quan s’acaba la guerra. Ella va tindre sort perquè quant els seus pares es casaren feren una casa a Llaurí ,van deixar els diners al banc i com no van traure els diners els va poder servir.
8. No, la gent pobra era la pobra i la rica, la rica. El amo de les terres que tenien era ric i el van tancar i van tindre que dur-li menjar per aajudar-lo.
9. Creïlles, el seu abuelo plantava tomaques, mataven gallines, pollastres, tenien ous. I els dies especials menjaven el mateix .Ella no va conèixer als reixos. Avans es menjaven les rates de les marjals i hi havia un home que preferia les rates que la carn.
10.No compraven les coses, no hi havien diners, la seua mare li cosia la roba i a vegades tenien que deixar la roba al foc per aque estiguera seca al dia següent.
11.Anar a treballar, a cuidar la casa a collir taronges, dacsa, tomaques...De tot. Lo primer que feien era anar al llavador.
12.Estaven en casa, quant s’arreplegava l’arròs es picava l’arròs a casa.
13.Jugaven i buscaven nius.
14.Vora al foc, feien borles. La seua abuela havia fet un cabàs de palma i el seu abuelo ficava en una corbella un cartó i espigóper a que no saltaren. Això el dia que fea mal temps, el s dies que fea bon temps anaven a collir.
15.Si no feies el que dia el professor et castigava .
16.Agenollat en les mans estirades i en llibres a les mans i en una paleta obries la mà i tenia un professor que li deien Alejandro que els feia picar l’arròs.
17.Castellà, valencià no.
18.No
19.Claro,jugaven tots junts.
21.Hi havia que si oque no, al seu home no li va sentar molt be.
22.A peu, amb bicicleta i amb carro. Les persones que hi venien de Valencia als camps anaven en tartanes.
23.Hi havia de tot, algunes vegades be, i altres no tant bé quan estava el amo vell tot anava molt be, però quan es posa el nou amo van acabar al carrer.
24.No antes no es podia reclamar, ella va anar a treballar a una casa a netejar i li pagavenun duro al dia i almorzar i dinar, netejar la casa del sogre i del seu fill amb dos fills. A vegades li donaven pa i la mescla i quan arribava a casa la seua abuela es menjava la molla,el germà la corfeta i ella la mescla. Ella va tindre sort amb els amos, l’han apreciat on ha estat.
25.Dacsa,nabs,xeribies,de tot plantaven i el que podia i tenia camp i a ella l’ensenyaren a tallar mel.
27.Claro.28.Per les cases, per les terres, per els diners que tenien... Els que tenien les seues terres tenien 3 o 4 cases per Albalat i tres terres.
29.A la guerra tenia molt de poder però després van començar a cremar moltes esglésies.
30.Quan hi havien tres o quatre persones juntes els preguntaven que feien i si era en una casa encara pitjor.
31.No res, anar a la marja d’ells sense saber-ho ningú.32.Fea molta por. Ella com tots els dies anava a per la ració i un guàrdia sempre li demanava i els seus abuelos van tindre que anar al cuartel i el van desplaçar.
33.No,hi havien cases que tenien pous però altres no, ella tenia pou i en el seu poble, Benicull, hi havien pous per a poder agafar i moltes voltes anaven a la seva casa a agafar.
34.No hi havien dutxes, però ella agafava una...