La república

Introducció
Per començar aquest treball cal fer una petita introducció on explicaré què hi ha a l’interior del treball i, per tant, com està estructurat aquest treball i també de que tracta.
El treball tracta una obra del filòsof Plató, possiblement la seva millor obra, o almenys la més influent, anomenada La República. Aquest filòsof tan important nascut al 427 abans de crist, pertanyia a unafamília aristocràtica i influent. Durant la seva joventut va lluitar com a soldat en les guerres del Peloponés de les quals Atenes va sortir derrotada, i el poder i l’ economia que tenia la ciutat sobre el món grec va caure en mans dels espartans. Plató va ser fundador de l’acadèmia d’Atenes, on va estudiar Aristòtil. Va Participar a l’hora d’ensenyar a l’acadèmia i, a més, vaescriure sobre diversos temes filosòfics, especialment els que es tractaven de política, ètica, metafísica o epistemologia, que és la doctrina dels fonaments i mètodes del coneixement científic. Les obres més importants de Plató van ser els seus 28 diàlegs, els quals tenen molta vitalitat i freqüentment mostren un caràcter humorístic i irònic. En aquests diàlegs, en uns 22, se solia utilitzar aSòcrates com interlocutor, ja que Plató va ser influït profundament pel que Sòcrates li va ensenyar. De fet, les seves primeres idees i assajos llueixen com adaptacions de les deSòcrates. Plató tenia un tiet que era d’un govern de l’aristocràcia anomenat el govern del trenta tirants, elqual no acceptava la política actual, que li ofereixen participar. Però Plató no comença a opinar en política fins que hi ha un cop d’estat en contra del 30 tirans i es torna a la democràcia. Llavors Plató començarà a informar-se i a rebre les diferents influències que configuraran el seu pensament polític, i també filosòfic, ja que per a ell són dos coses que estan una mica relacionades.
Siatenem a la seva obra més important, La República, podem observar que va ser escrita entre els anys 385 i 370 a.C, època en que Plató va escriure els seus diàlegs de maduresa. La República, per tant, està escrita en forma de diàlegs entre el filòsof Sòcrates i altres personatges que són parents o deixebles del propi Sòcrates. Els personatges que apareixen són els següents:
* Sòcrates: Va ser unfilòsof grec considerat un dels més grans, tant en la filosofia occidental com a l’universal. Va ser el mestre de Plató, qui va tenir a Aristòtil com a deixeble. Sòcrates és el personatge protagonista de l’obra i, així, serà ell qui haurà de convèncer a la resta dels seus pensaments sobre la justícia i el problema que hi ha a la Polis, que són els temes principals de l’obra. És Sòcrates i no unaltre perquè Plató coincideix en la preocupació per l’ètica i la política amb ell, així com en la cerca de les essències i la cura de l’ànima.
* Glaucó: És un germà de Plató, i també filòsof. Per a ell, la justícia no és vista com un bé en ella mateixa, i creu que el que és bo i just segons el nomos (concepte que explicaré després), és dolent i injust segons les lleis de la natura; i només elsforts, són capaços de transgredir les normes i les lleis socials. Per tant, estarà en contra de Sòcrates, q només vol que tots entenguin les essències per a poder solucionar el problema de la justícia, i amb això per tant, el problema de la Polis que té a veure amb el relativisme dels sofistes.
* Polemarc: Era un magistrat de l’antiga Grècia. A La República, Polemarc assegura que la justícia ésel benefici cap als amics i el perjudici als enemics, però Sòcrates el fa callar ràpid amb un contraexemple.
* Adimant: Va ser el germà gran de Plató. A l’obra, Adimant diu que és preferible la injustícia que la justícia, perquè si els injustos són rics ho poden reparar tot. Però Sòcrates li explica que la justícia s’ha de basar en la igualtat, i que el primer és la Polis. D’aquesta manera...