La Seu Episcopal d'Egara

La seu episcopal d’Ègara

El conjunt monumental de la seu d’Ègara es troba inserit dins la trama urbana de la ciutat de Tarrassa. El conjunt episcopal s’aixeca sobre l’extrem sud de la terrassa d’un istme creat per la confluència de dos (antics) torrents. Fa poc es va realitzar la moderna construcció d’un pont que uneix la seu amb l’altra banda de l’istme, afavorint així a la musealitzaciódel conjunt.
El conjunt de la seu episcopal d’Ègara està format per diversos edificis de caràcter religiós distribuïts en un recinte tancat d’època moderna. Al nord trobem l’església parroquial de Sant Pere; al sud, l’església de Santa Maria i l’edifici de la rectoria; i entre ambdós esglésies, l’edifici funerari de Sant Miquel.
El conujunt monumental que veiem avui en dia es un espai complex,amb moltes fases construcitves, que van des del segle s.V en època íbera, a l’actualitat. El conjunt de la seu és el resultat de l’evolució dels seus edificis i espais, que s’han anat adaptant i modificant segons les noves necessitats requerides per cada espai.
La primer constatació de presència estable a l’istme consisteixen en restes d’un possible poblat ibèric. Aquestes evidenciesconsisteixen en un seguit de sitges, fogars i forns de combustió i alguns murs. El recinte també conserva restes de la posterior fase d’ocupació romana, que consisteixen essencialment en les restes d’una casa romana. Des segle IV es documenta un conjunt religiós consistent en un baptisteri, una església i cambres funeràries. De mitjans del segles IV també s’ha trobat el que serien les primeres restes d’unaprimera església i les d’un baptisteri, exempt darrere l’àbsis, a més d’enterraments. Aquesta fase suposa una importants transformació i la construcció d’espais ja clarament definits en extensió i en ús, com el baptisteri, l’església, cambres funeràries i el reaprofitament de les estructures romanes. A continuació sorgeixen divereses fases de contrucció i modificacions d’espais preepiscopals.Així, poc després es construirà un nou baptisteri als peus de la amb una piscina baptismal construïda dins un massissat quadrangular d’obra, als peus de la basílica, a l’oest. Aquest baptisteri ocuparia una dependència a l’est de l’edifici que considerem església, concretament darrere l’àbsis.
Més endavant, al segle V, la creació de la seu episcopal comporta la transformació de la zona peradequar-la a les noves funcions, de manera que s’hi començaran a construir els edificis de les esglésies avui en dia més o menys conservades així com altres edificis de caràcter residencial i administratiu lligats a la vida episcopal. L’església es transformaria en una catedral de 3 naus amb capçalera tripartida. Al nord de la catedral es construiria l’edifici eclesial de caràcter martirial o funeraride Sant Miquel. Encara més al nord es construïa l’església parroquial de Sant Pere, també de 3 naus però... Al sud d’aquesta edificació parroquial es situaria l’espai de la necròpoli i pati centralitzat on es distribuirien els tres accessos principals a les esglésies. El conjunt estava concebut a partir de la disposició de les 3 esglésies dins un pati central on es delimitaria una zona decementiri al costat de l’eslgèsia parroquial, i una altra de pati amb pou.
La catedral: la nau central és més ample que les naus laterals amb una paret de dos vessants. Als peus el baptisteri anterior, adaptat a la caixa central de la catedral.
Edifici funerari, martiria actual església de Sant Miquel: és lúnic edifici del conjunt episcopal que conserva la planta i gran part del seu alçat original. Ésun edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb creu grega inscrita a l’interior. Vuit columnes al centre de l’edifici sostenen una cúpula central de quatre costats. Al costat est presenta una absis sobreaixecat de planta ultrapassada interior i heptagonal a l’exterior. Sota de l’àbsis es conserva una cripta amb accés pel costat nor-est mitjançant una escala que dóna a un corredor o...