La sociedad contra el Estado

1. Pierre Clastres i la seva posició

Pierre Clastres s’alça com un dels escassos precursors de l’antropologia anarquista. Influenciat per les idees filosòfiques d’Étienne de La Boétie (recordem el seu cèlebre Discurso sobre la servidumbre voluntaria o el Contra uno (1576), on analitza i revisa les relacions de servitud i dominació), les seves teories han estat també relacionades amb MarshallSahlins o Jacques Lizot.
Durant més de deu anys (1963-1974) realitzà treballs de camp entre diversos pobles de sud-amèrica (guaranís, yanomamis), entre els quals destaca la seva experiència amb la tribu d’inidis guayaquís, caçadors nòmades del Paraguay. Poc després de les esmentades expedicions, publicà dues de les seves obres de major reconeixement: La sociedad contra el Estado (1974) i Lapalabra luminosa: mitos y cantos sagrados de los guaraníes (1974).
La seva línia d’anàlisi s’enfoca cap a la descripció de les societats salvatges sense Estat, reflexionant vers els mecanismes culturals que empren per tal d’impossibilitar la jerarquia política. Amb l’objectiu de dur a terme una revalorització d’aquestes, Clastres presenta una defensa aferrissada del deslliurament del’etnocentrisme occidental que concep la col•lectivitat irremediablement sotmesa a la pressió estatal.
És a dir, busca allunyar-se de l’educació occidental moderna que entén l’Estat com la forma política necessària i perfecta per a la societat, elevant-lo a categoria ontològica. El control social immediat, que substitueix a l’autoritat i el comandament, no pot tenir lloc sense la mediació: sense poder políticcoaccionador. Aquesta perspectiva s’assenta ja en les arrels gregues del pensament polític europeu, les quals conceben l’Estat com una unitat exterior a la societat que estableix la jerarquia de la polis.
Val a dir, però, que la caracterització de la societat primitiva com a societat sense Estat no és un prisma iniciat per Clastres, sinó que altres antropòlegs i sociòlegs positivistes ja varenindagar en aquest camp anteriorment als seus estudis. Ara bé, hi ha un punt d’innovació als preceptes de l’antropòleg francès, per bé que es desvincula de la visió evolucionista que concep la formació estatal com el pas indispensable per a la progressió social.
L’esmentada visió es gestà durant el període de la Il•lustració francesa i escocesa, al segle XVIII. La seva teoria s’assenta en laconcepció d’evolució única de les societats, és a dir: a mesura que aquestes progressen van avançant d’un estadi inferior a un de superior. Evidentment, aquest primsa implica que les societats civilitzades modernes són superiors a les primitives. Així doncs, Adam Smith, un dels exponents referents de l’evolucionisme, veu el col•lectiu primitiu com una societat “miserablement pobra”. No aprova, peruna banda, la negativa a l’acumulació i l’augment del benefici i, de l’altra, la necessitat de treball de tots els integrants de la col•lectivitat, ja que a les civilitzacions pròsperes modernes només un sector de la població és qui genera els béns comuns.
Igualment, Clastres es distancia de Morgan i Tylor, figures clau de l’evolucionisme unilinear (establiment acadèmic de l’anteriormentesmentada corrent que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX). L’antropòleg francès divergeix de les etapes i estadis fixos que, segons Morgan (n’estableix set) i Tylor (en presenta tres), marquen el pas evolutiu de tota societat: salvatgisme – civilització – barbàrie. D’aquesta manera, els primitius són considerats com objectes d’estudi científic, útils per a presentar els costums i lescreences civilitzades de forma més racional. Quedarà palès al llarg de la present ressenya que Clastres s’encamina just en la direcció contrària: a partir de la valoració de la societat primitiva aspirarà a fer trontollar les bases amb les quals es construeixen les societats modernes i, suposadament, civilitzades.

Pel que fa a la perspectiva teòrica que empra Clastres a l’hora de visualitzar els...