Latín




1. HARPASTUM
L’ harpastum es va tornar popular en els anys 700-800 i era jugat amb boles relativament petites i dures. Era jugat per 5-12 jugadors en un camp rectangular marcat amb límits i separat per una línia central. Cada equip havia de mantenir la pilota en la seva meitat, mentre el seu oponent tractava de treure-se-la i portar-la al seu propi camp. Una regla important de l’harpastum diu que només el jugador que tingués la pilota podia ser obstruït. Aquesta limitació generava el desenvolupament d'una combinació complexa de passades. Els jugadors desenvolupaven regles específiques de joc, diversos trucs i tàctiques que probablement s'involucren.

2. SACERDOS
Els romans estenien el seu caràcter pragmàtic fins i tot a la religió i era habitual que polítics amb poderassumissin les més altes magistratures . El mateix Juli Cèsar va ser Flamen Dialis i Pontifex Maximus .

Les jerarquies sacerdotals s'establien de la manera:

Rex Sacrorum: és el sacerdot de Juno.
Flamines: s’escollien entre les millors famílies de la ciutat i tenia cada un al seu càrrec el culte de una divinitat. El de Júpiter era el Flamen Dialis.
Pontifiquis: el Pontifex Maximus custodiaven eldret romà, fixaven els dies festius, formaven el calendari . César va fixar la durada de l'any en 365 dies.
Vestals: s'encarregaven de tenir sempre encès el foc sagrat de la Deessa Vesta. Eren elegits pel Pontifex Maximus entre les filles dels patricis. Vivien en comunitat i feien vots de castedat durant trenta anys. Si faltaven al seu vot o deixaven que s'apagués el foc , eren enterrades vives.Fecials: executaven els ritus de la declaració de la guerra i de la signatura dels tractats.
Salios: sacerdots de Mart. Organitzaven festes bèl·liques.
Arvals: dirigeixen el culte de Ceres, deessa de l'agricultura i la fecunditat.
Arúspexs: endevinaven el futur i coneixien la voluntat dels déus, estudiant les entranyes de les víctimes sacrificades. Sempre van ser menyspreats i objecte de burladels romans.
Àugurs: Tenien com a missió l'observació de les aus i els fenòmens naturals; van ser molt utilitzats políticament.

3. EXPRESSIONS O FRASES

“CAVE NE CADAS” - Cuida de no caure.
“VAE VICTIS” - Ai dels vençuts!
“SIC TRANSIT GLORIA MUNDI” - Així de passatgera és la glòria del món.

1. Juli Cèsar
Julio César, també conegut com Caius Juli Cèsar , va ser un dels polítics imilitars més destacats de l'antiguitat romana, el seu govern dictatorial va posar punt final a la República Romana. César va governar entre els anys 49 a.C. i 45 a.C.

Cayo Julio César hauria nascut entre el dia 12 i el 13 de juliol de l'any 100 aC a la ciutat de Roma, en el si d'una de les famílies patrícies més tradicionals de Roma, la gens Julia. La seva educació, per tant, va estar en estretasintonia amb el seu origen i així és que Juli Cèsar va saber rebre una selecta formació impartida per mestres grecs de rellevància.
Des de molt primerenca edat, César, va mostrar una inclinació a favor de la política i així és que era molt jove quan va iniciar el contacte amb el Partit Popular.

El seu carisma i el benefici que l'acostava als seus compatriotes, a partir de la subvenció de festesi d'obres públiques , es va multiplicar en suports i així és que va exercir una notable carrera política que el va portar a ocupar càrrecs com els de Questor, Edil, gran Pontífex , Pretor i propretor de la Hispania.
L'acció política d'apropar als líders esdevinguts en rivals , Cras i Pompeu, el aproparia al poder màxim , ja que de la mateixa va sorgir un acord entre els tres per repartir-se elpoder a través d'un Triumvirat que li declararia la " guerra " a l' grup contrari als Populars, que manaven al Senat Romà quan corria l'any 60 AC.
Un any després , César , seria triat com a cònsol , en tant , les seves primeres gestions com a tal no van fer més que seguir sumant voluntats a favor ... Va repartir terres entre els veterans , incrementar el control sobre els governadors de les...