Laura a la ciutat de sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS, Miquel Llor

Sobre Comarquinal i els seus habitants

1. L’oncle Llibori Terra.
• Refés els principals trets del personatge: com ha obtingut la fortuna, les referències ideològiques, el motiu del malnom “Nas de Rei” i els principals objectius a la seva vida. Descriu com tracta i com es relaciona amb els seus fills.
• Defineix la hipocresia del personatgea través de la seva relació amb Teresa i amb Laura. En què basa el seu poder?

Llibori Terra Negra amb Teresa mostra una actitud de menyspreu cap a Laura, li diu a Teresa que no es deixi trepitjar per la barcelonina, que li tindria que haver tret del cap a Tomàs la idea de casar-se amb ella. En canvi, quan estar amb Laura li diu que a part de bonica té seny, que si vol fer-ho bé que segueixiels passos de Teresa, la mira de dalt a baix cada cop que arriba a casa seu, fins i tot va arribar un moment que la va intentar violar. Basa el seu poder en els diners.
• Determina el sentit del seu cognom i posa’l en relació amb el topònim del “Collat Negre”. Observa quins trets converteixen el personatge en una caricatura.
• A través de l’oncle Llibori, l’autor defineix una sumad’aspectes negatius de la humanitat en general. Com la veu Miquel Llor?

2. Defineix altres aspectes del comportament humà a través de les històries secundàries descrites a Laura a la ciutat dels sants: la vídua Torroella i les seves filles, l’oncle Joanet, la tia Madrona i el canonge Grau.

La Vídua Torroella : És una de les dones de Comarquinal que més escampa els rumors sobre l'adulteri amb elpretext de tenir informació privilegida en ser amiga de la família. Guarda rancúnia al Pere, a qui volia per marit d'una filla. Molt xafarderes, Remei és la viuda del notari de Torroella i la germana del doctor Pere Grau. Durant tot el llibre la seva funció principal es casa les seves dues filles.
Oncle Joanet: És un familiar que té una germana a qui tracta com una serventa i no deixa operar-se d'untumor (l'excusa és que ella no vol que cap home li posi la mà a sobre, tot i ser metge), protagonitza escenes ridícules i empaita les prostitutes
Tia Madrona: És la Germana de l’oncle Joanet. Està soltera i malalta de càncer, acaba morint perquè no es vol curar.
Canonge Grau:
3. Descriu la història de Beatriu, “l’avorrida”: com la veuen i la tracten a Can Terra Negra? Quins paral·lelismes té ambLaura? Defineix les seves relacions.

És la neboda recollida a casa del Llibori, és l'única persona que no ataca la Laura però no pot ser amiga seva de debò perquè és massa feble. Tota la família la tracta com inferior (menys la Laura) i ella mateixa s’ho creu. Després d’una història d’amor secreta, es casa amb l’estudiant de capellà (gràcies a les gestions de la protagonista) amb qui viuràn unaexperiència amorosa molt intensa que ella ja desitjava.

4. Un dels principals esdeveniments de Comarquinal són els enterraments. Resumeix les distintes converses que tenen lloc en el velatori de la tia Madrona i indica de quina manera cada conversa defineix els comportaments dels personatges.

La germana de l´oncle Joanet, la tia Madrona, va morir, i en el vel•latori serveis per a que totala gent que alli hi ha “mal-parle” de tot el mon. Alli la Laura és troba desplazada...estant alli Pere entrá i aixó serveix per a que es parle encara més mal de la Barcelonina.

5. A través del deambular final d’en Tomàs s’ofereixen ambients nocturns de Comarquinal. Descriu-los i posa’ls en relació amb el teatre, el lloc on Tomàs obliga a anar Laura perquè tothom la vegi.

6. L’Església té unpes important en el control dels comportaments socials i la repressió sexual. Com obtenen el poder sobre la gent? Apunta algun fet que ho demostri.

La religió és un dels trets distintius de Comarquinal, "ciutat de sants" on l'aparença de recta moral és el més important per als seus habitants. Per a ulls forans el més destacable, però, és la quantitat de xafarderies i rumors que s'escampen...