lengua de las mariposas

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS
1. Fitxa tècnica y artística
DIRECCIÓ: José Luís Cuerda.
GUIÓ: Rafael Azcona y José Luís Cuerda , basado en relatos del libro ¿Qué me quieres, amor? de Manuel Rivas.
PRODUCCIÓ: Fernando Bovaira y José Luís Cuerda.
DIRECTOR DE FOTOGRAFIA: Javier Salmones.
MUNTATGE: Ignacio Cayetano Rodríguez.
MÚSICA: Alejandro Amenábar.
DURACIÓ: 99 minuts.
AÑO: 1999.
PAÍS:Espanya.
INTERPRETES: Fernando Fernán Gómez (Don Gregorio), Manuel Lozano (Moncho "Gorrión") Uxia Blanco (Rosa), Gonzalo Martín Uriarte (Ramón), Alexis de los Santos (Andrés), Guillermo Toledo (O´Lis), Elena Fernández (Carmiña).
GÈNERE: Drama históric.
SINOPSIS ARGUMENTAL:
A principis del 1936. En un petit poble gallec Moncho anomenat "Gorrión", un nen de vuit anys, s'incorporarà a l'escola. Tépor ja que ha sentit dir que els mestres peguen. Les seves pors desapareixeran gràcies al senyor Gregorio, un mestre sensible, humanista i liberal amb qui "Gorrión" començarà a aprendre els valors de l'amistat, la llibertat i l'amor. Don Gregorio inculca als seus alumnes coneixements tan mòdul · lars com poc acadèmics: l'origen americà de les patates o que les llengües de les papallones tenen formad'espiral. Amb l'arribada de la primavera, Don Gregorio treu les classes al camp. El 18 de juliol tot es trencarà i els valors i principis inculcats quedaran relegats a l'oblit. En el moment en que el mestre és detingut, el noi es veurà acorralat entre l'instint de conservació i el que el mestre li va inculcar.



2. Reflexió: “La lengua de las mariposas”
Acabada de veure la pel·lícula “lalengua de las mariposas” he pensat que dividiré la reflexió en tres àmbits diferents. Primer de tot em centraré en la ideologia del moment, en segon lloc i el més important l’educació, i en tercer lloc la religió. Per acabar faré una breu reflexió del que m’han transmès els diferents personatges.
Respecte a la ideologia del moment trobo que la pel·lícula mostra la profunda divisió dels Espanyols,en dos Espanyes enfrontades: per una banda veig l’Espanya conservadora, Catòlica i tradicional i per altra banda l’Espanya progressista i democràtica, és a dir, la republicana.
Al llarg del film podem observar certes frases on l’autor reflecteix clarament aquestes dues Espanyes enfrontades, com per exemple el moment en que el pare de la família diu: “los maestros no ganan lo que tendrían queganar (…) ellos son la luz de la republica” i la seva dona contesta “La República, la República. Ya veremos a dónde va a parar la República”. En aquest diàleg considero que el director vol mostrar-nos les dues ideologies; la conservadora (mare) i la republicana (pare) representades pels membres d’un mateix matrimoni, una situació familiar comuna a l’època.
A més a més, he pogut comprovar que laconfrontació entre les dos ideologies era present en molts àmbits de la vida, per exemple en l’àmbit educatiu. (El moment del comiat del professor, on aquest aconsegueix enrabiar al senyor Avelino (terratinent) i fa que abandoni la sala amb el seu discurs: “si conseguimos que una generación crezca libre en España, nunca nadie podrá robarles la libertad”). Un altre àmbit que també ve molt marcat per laideologia, és la religió. (El moment en que el pare li diu a la seva dona: “¿qué tienes tu contra Azaña?. Eso es cosa del cura, que os anda calentando la cabeza”).
Centrant-me en els aspectes educatius, trobo que el mestre tracta d’impulsar als alumnes cap a l’anàlisi i l’experimentació, per tal de que aquests experimentin, explorin, observin…. Bàsicament, la seva educació està basada i enfocadacap a la naturalesa “La naturaleza es el espectáculo más sorprendente que puede mirar el hombre“ (profesor), coincidint amb la contextualització de la república ja que en aquella època es basava en l’educació experimental.
Un altre fet que podem destacar referent a l’educació basada en la naturalesa, és la importància a la temàtica de les papallones i la seva llengua, d’aquí el títol de la...