Liberales en el poder
Páginas: 24 (5968 palabras)
Publicado: 31 de marzo de 2011
B) EL TRIENNI LIBERAL ( 1820 – 1823 )
La situació a Espanya era insostenible. Per això, varen aparèixer reaccions liberals contra Ferran VII. Aquestes reaccions tenen el seu reflex en els anomenats Pronunciaments →cada un era una revolta protagonitzada habitualment pel sector liberal de l’exèrcit que exigien el torn al sistema constitucional.
Aquests pronunciaments en un principi foren unfracàs i durament reprimits i en moltes ocasions varen executar els seus líders.
1820, un pronunciament tingué èxit pronunciat per Rafael Riego que era un oficial d’alt rang que tenia sota el seu comandament l’exèrcit andalús i amb aquest poder va obligar a Ferran a jurar la constitució.
A partir d’aquest moment s’acabà l’etapa absolutista i comença una etapa liberal però aquest liberalismefou moderat, és a dir, la Constitució de 1812 era el principal fonament del sistema però es concedia certes llibertats polítiques als absolutistes per tenir-los com aliats.
a) Primers grups polítics
Liberals moderats ( poder del Trienni Liberal )
Pacten amb els absolutistes per tenir-los com aliats
Liberals exaltats ( futurs progressistes )
Tenen un caràcter més radical i volen queles reformes i canvis es fessin de forma més accelerada.
Els principis del liberalisme exaltat són:
Sufragi universal masculí
Reduir el poder dels nobles i es feia a través de la desamortització i desaparició de la senyoria jurisdiccional.
Mentre hi havia aquesta disputa ideològica entre els liberals, Ferran VII començà a conspirar contra el govern.
b) Cop d’Estat contra elgovern liberal
La conspiració va consistir en el següent: Ferran VII va demanar ajuda als països absolutistes europeus que en aquells moments s’havien organitzat en la Santa Aliança.
L’objectiu d’aquesta Santa Aliança era atorgar ajuda militar a aquells països que necessitaven lluitar contra el liberalisme i els ideals revolucionaris.
La Santa Aliança envià a Espanya l’exèrcit dels Cent MilFills de Sant Lluís i aquest exèrcit entra a Espanya i expulsà els liberals del poder i foren durament perseguits i molts es varen haver d’exiliar.
C) LA DÈCADA ABSOLUTISTA ( o “Ominosa ) ( 1823 – 1833 )
Una vegada que el govern liberal fou expulsat, Ferran VII va perseguir els seguidors del liberalisme i fins i tot, alguns foren executats com Rafael Riego.
A partir d’aquí tornam a tenir unabsolutisme però aquest tendrà matissos. Si bé per una banda, l’església encara tendrà un paper important dins l’Estat, ara la tasca de govern serà exercida per Ferran VII amb l’ajuda d’un consell de ministres.
Aquest consell millorarà alguns aspectes negatius de Ferran VII. Es posaren en marxa un conjunt de mesures per treure de la crisi la Hisenda. Entre aquestes mesures destaca → reprendre elscontactes comercials amb els països americans i independents.
Una vegada que el comerç es torni a dinamitzar arribaran més beneficis a Espanya. A partir d’aquests moments, Ferran VII va rebre alguns burgesos empresaris que formarien part dels consells de ministres.
La presència de burgesos no va agradar gens als absolutistes però Ferran VII trobava que era necessari tenir-los.
En quant ala situació política, les circumstàncies polítiques no eren massa favorables. Tornen a aparèixer pronunciaments liberals que volen que es torni a les monarquies constitucionals. I dins l’absolutisme apareix un grup d’absolutistes radicals que s’oposen als canvis produïts en aquells moments.
Aquest grup absolutista radical és immobilista i vol que el rei sigui més dur contra els liberals. Peraixò, redactarà 1 document → El Manifest dels reialistes purs, que exigeix al rei tornà a una monarquia absolutista tradicional on el sector senyorial tengui més autoritat. Per tant, a través d’aquest manifest s’exigeix que no hi hagi consellers burgesos en el seu govern.
Els malcontents catalans són els sectors absolutistes catalans que s’oposa a l’augment de poder dels burgesos industrials i...
La situació a Espanya era insostenible. Per això, varen aparèixer reaccions liberals contra Ferran VII. Aquestes reaccions tenen el seu reflex en els anomenats Pronunciaments →cada un era una revolta protagonitzada habitualment pel sector liberal de l’exèrcit que exigien el torn al sistema constitucional.
Aquests pronunciaments en un principi foren unfracàs i durament reprimits i en moltes ocasions varen executar els seus líders.
1820, un pronunciament tingué èxit pronunciat per Rafael Riego que era un oficial d’alt rang que tenia sota el seu comandament l’exèrcit andalús i amb aquest poder va obligar a Ferran a jurar la constitució.
A partir d’aquest moment s’acabà l’etapa absolutista i comença una etapa liberal però aquest liberalismefou moderat, és a dir, la Constitució de 1812 era el principal fonament del sistema però es concedia certes llibertats polítiques als absolutistes per tenir-los com aliats.
a) Primers grups polítics
Liberals moderats ( poder del Trienni Liberal )
Pacten amb els absolutistes per tenir-los com aliats
Liberals exaltats ( futurs progressistes )
Tenen un caràcter més radical i volen queles reformes i canvis es fessin de forma més accelerada.
Els principis del liberalisme exaltat són:
Sufragi universal masculí
Reduir el poder dels nobles i es feia a través de la desamortització i desaparició de la senyoria jurisdiccional.
Mentre hi havia aquesta disputa ideològica entre els liberals, Ferran VII començà a conspirar contra el govern.
b) Cop d’Estat contra elgovern liberal
La conspiració va consistir en el següent: Ferran VII va demanar ajuda als països absolutistes europeus que en aquells moments s’havien organitzat en la Santa Aliança.
L’objectiu d’aquesta Santa Aliança era atorgar ajuda militar a aquells països que necessitaven lluitar contra el liberalisme i els ideals revolucionaris.
La Santa Aliança envià a Espanya l’exèrcit dels Cent MilFills de Sant Lluís i aquest exèrcit entra a Espanya i expulsà els liberals del poder i foren durament perseguits i molts es varen haver d’exiliar.
C) LA DÈCADA ABSOLUTISTA ( o “Ominosa ) ( 1823 – 1833 )
Una vegada que el govern liberal fou expulsat, Ferran VII va perseguir els seguidors del liberalisme i fins i tot, alguns foren executats com Rafael Riego.
A partir d’aquí tornam a tenir unabsolutisme però aquest tendrà matissos. Si bé per una banda, l’església encara tendrà un paper important dins l’Estat, ara la tasca de govern serà exercida per Ferran VII amb l’ajuda d’un consell de ministres.
Aquest consell millorarà alguns aspectes negatius de Ferran VII. Es posaren en marxa un conjunt de mesures per treure de la crisi la Hisenda. Entre aquestes mesures destaca → reprendre elscontactes comercials amb els països americans i independents.
Una vegada que el comerç es torni a dinamitzar arribaran més beneficis a Espanya. A partir d’aquests moments, Ferran VII va rebre alguns burgesos empresaris que formarien part dels consells de ministres.
La presència de burgesos no va agradar gens als absolutistes però Ferran VII trobava que era necessari tenir-los.
En quant ala situació política, les circumstàncies polítiques no eren massa favorables. Tornen a aparèixer pronunciaments liberals que volen que es torni a les monarquies constitucionals. I dins l’absolutisme apareix un grup d’absolutistes radicals que s’oposen als canvis produïts en aquells moments.
Aquest grup absolutista radical és immobilista i vol que el rei sigui més dur contra els liberals. Peraixò, redactarà 1 document → El Manifest dels reialistes purs, que exigeix al rei tornà a una monarquia absolutista tradicional on el sector senyorial tengui més autoritat. Per tant, a través d’aquest manifest s’exigeix que no hi hagi consellers burgesos en el seu govern.
Els malcontents catalans són els sectors absolutistes catalans que s’oposa a l’augment de poder dels burgesos industrials i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.