ljnlj

Comentari de text: a una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

El poema que anem a comentar (pàg. 61 del llibre Petjada) anomenat A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil està escrit per Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579/1582 – Vallfogona de Riucorb, 1623) més conegut com el Rector de Vallfogona,apel·latiu que se li dóna per haver ocupat el càrrec de rector d’aquella població. Aquest autor és el màxim representant de l’Escola Poètica Castellana a Catalunya, caracteritzada per la gran influència que exerceixen els autors castellans, com ara Góngora, Quevedo o Calderón de la Barxa en els autors catalans d’aquell període que anomenem Barroc.
En relació amb l’estructura externa el poema queanalitzem és un sonet, és a dir, està format per dos quartets i dos tercets, que formen un total de catorze versos. Escrit en decasíl·labs, presenta una rima encreuada d’art major –ABBA ABBA- en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets. Aquest canvi de rima té una relació amb l’estructura, ja que hi ha una divisió del poema en dues parts, tant en la forma com en el contingut. En elsquartets, en tercera persona, descriu una dona pentinant-se. En canvi, en els tercets (1ª persona) parla dels sentiments que aquesta acció provoca al protagonista. El primer quartet només ens descriu la dama pentinant-se, però de una manera molt poètica, utilitzant termes com l’atzabeja per referir-se que els seus cabells són negres com aquest mineral; o també, usa el verb polir en comptes depentinar. En el segon quartet, apareix una CONTRAPOSICIÓ entre dos elements, el blanc i el negre de la cabellera, una característica típicament barroca. Ho fa mitjançant els diferents elements blancs que apareixen en el poema: el coll, la mà i la pinta comparats amb la neu i el marfil (elements associats directament al color blanc). Els tercets parlen sobre les sensacions que li causen al protagonista elfet de veure aquella dama pentinar-se, segurament un home que l’estava contemplant en aquell instant. Són unes sensacions relacionades amb l’amor i l’erotisme, que segurament no les relacionaríem amb aquesta acció actualment, però sí al segle XVII. Per tant, podem deduir que la cabellera d’una dona era un símbol eròtic d’aquella època i calia que la portés recollida. I que l’home protagonista, alveure-la li entraren ganes de seduir-la. En aquesta estrofa destaca una figura molt utilitzada al Barroc, el “jo” poètic.
En conclusió, el tema de l’obra seria un cant a una bella dama que el té encisat. Té un to amorós i eròtic. I les figures retòriques que hi apareixen serien aquestes:
La més destacada, la contraposició o antítesi, del color blanc i negre explicada anteriorment. A part,també podem observar que tot el primer quartet es tracta d’un hipèrbaton, ja que el desordre sintàctic amb la finalitat de crear bellesa és un recurs molt típic del Barroc. També caldria destacar que aquest poema està replet de metàfores: atzabeja es refereix al color negre del cabell, l’or més fi als cabells daurats, marfil al color blanc, les referencies blanques es relaciones amb la puresa i bellesaque representava aquest color a l’època, etc. En definitiva, podríem qualificar aquest poema com un dels més destacats en l’etapa literària de la Decadència catalana. I que el podríem relacionar amb un altre escrit per Bartomeu Roselló-Corse al s. XX (1935).
Comentari de text: El mariner

El mariner és una cançó popular d’origen català (també coneguda a altres països europeus com Suècia,Escòcia, Itàlia…) escrita entre els segles XVI-XVIII, on la literatura popular catalana va prendre una gran importància a causa del desequilibri social i econòmic del moment que van portar una gran crisi literària, anomenada Decadència.
És anònima i s’ha anat modificant a causa de la transmissió oral, és a dir el poble la cantava i la coneixia però ningú la va redactar per escrit. Aquest fet...