LLEIS DE FARADAY















1. OBJECTIU
L’objectiu que tenim en aquesta pràctica és obtenir una moneda platejada a partir d’una moneda de 50 cèntims normal i corrent, i un seguit de processos que ara us explicaré.

2. BASES TEÒRIQUES
EL PROCÉS DE CONDUCCIÓ DEL CORRENT: ELECTRÒLISI
Anomenem electròlisi a la descomposició o trencament d’una substància (àcid,
base o sal en solució aquosa obé sal fosa) per mitjà del corrent elèctric.
Fruit d’aquest trencament obtenim d’altres substàncies. Així doncs, es produeix una
reacció química.
A l’electròlisi podem distingir dos tipus de processos:
Un procés físic (la conducció del corrent).
Un procés químic (les reaccions electrolítiques).
En l'electròlisi un corrent elèctric produït per una font externa aconsegueix que es produeixi unareacció química que no té lloc espontàniament. El procés de l'electròlisi es desenvolupa en uns dispositius que es denominen cubes electrolítiques. Una cubeta electrolítica és un recipient que conté un electròlit en què s'introdueixen dos elèctrodes que es connecten a una font de corrent continu. En connectar la bateria als elèctrodes, tenen lloc semireaccions d'oxidació-reducció, en l'ànode esprodueix una oxidació i al càtode una reducció.
En una cuba electrolítica, l'ànode és el pol positiu i el càtode el pol negatiu.
Perquè tingui lloc l'electròlisi és necessari establir una diferència de potencial entre els seus elèctrodes, que sigui, com a mínim, igual a la força electromotriu de la pila que funcionés amb els mateixos ions.
La electròlisi té múltiples aplicacions en la indústria.Obtenció de molts elements, com l'alumini, l'hidrogen, el magnesi, etc. S'utilitza també per recobrir objectes metàl·lics amb capes d'altres metalls, amb fins decoratius (platejat, niquelat, daurat) o com a protecció enfront de la corrosió.
Aquestes són les parts necessàries perquè es produeixi una electròlisi:








LLEIS DE FARADAY
Michael Faraday (1791-1867) fou un científic anglèsprocedent d’una família molt humil. Fou deixeble i protegit de Humphrey Davy. Contribuí extraordinàriament en l’avenç científic, tant a la física (electrització per fregament, corrent elèctric produït per piles, inducció electromagnètica, dinamo, transformador...) com a la química (descobridor del benzè, butè...) com a la química-física (lleis electroquímiques de l’electròlisi).
Al 1800, amb ladescoberta de la pila voltaica, començaren els primers experiments electroquímics. Entre el 1833 i el 1834 Faraday enuncià les lleis de l’electròlisi: relació entre electricitat emprada i matèria obtinguda.
Després de moltes proves i estudi, va dir tres lleis, anomenades avui dia les Lleis de Faraday:
1) La quantitat d’element alliberat en una electròlisi és directament proporcional a laquantitat d’electricitat que ha circulat.
2) Per una mateixa quantitat d’electricitat la quantitat de substància alliberada és directament proporcional a l’equivalent químic ( pes molecular / valència).
3) La quantitat d’electricitat per alliberar 1 equivalent químic de qualsevol substància és de 96.500 C.
DISSOCIACIÓ IÒNICA (TEORIA D’ARRHENIUS)
Cap a principis de la dècada de 1880 un jove estudiantsuec, Svante Arrhenius (1859-1927) formulà una agosarada hipòtesi per tal d’explicar el perquè de la conductivitat de les dissolucions aquoses, bases i sals. Aquesta explicació d’Arrhenius es coneix amb el nom de teoria de la dissociació iònica que en essència diu:
1) Els electròlits (substàncies que en dissolució condueixen el corrent) en dissoldre’s en aigua es dissocien en ions (del grecvianant).
2) Els ions són àtoms o grups d’àtoms amb càrrega positiva o negativa.
Els cations (ions +) van al càtode (placa –).
Els anions (ions –) van a l’ànode (placa +).
3) Els ions tenen propietats molt diferents dels àtoms dels quals deriven.

¿És l’aigua la responsable de la formació dels ions?
Els àcids, les bases i les sals condueixen en dissolució, per que en aigua tenen ions...