Los Cuatro Pilares De La Educación

1. Anàlisi de les parts
Cada vegada és més difícil respondre la demanda de l’educació, ja que hi ha més
alumnes per aula. Per aquest motiu l’alumne ha d’aprofitar i utilitzar les
oportunitats d’actualitzar el que se li presenti, aprofundir i enriquir el primer saber i
adaptar-se amb quatre aprenentatges, també anomenats els quatre pilars : Aprendre
a conèixer, Aprendre a fer, Aprendre aviure junts i, Aprendre a ser.
L’ensenyança escolar s’orienta en aprendre a conèixer i es pot dir que qualsevol
sistema educatiu estructurat amb els quatre pilars del coneixement té la finalitat
que l’educació sigui exclusivament per a l’esser humà.
A continuació analitzarem cada un dels quatre pilars educatius:
El primer pilar és Aprendre a conèixer. Aquest tipus d’aprenentatge és consideratmitjà i finalitat de la vida humana. Es refereix a mitjà per a cada persona en
aprendre i comprendre el món que els envolta, per viure amb dignitat. Hi ha
tendència a allargar l’escolaritat i incrementar el temps lliure que hauria de
permetre que un major nombre d’adults pogués apreciar els coneixements.
L’increment del saber desperta l’activitat intel·lectual, estimula el sentit crític idesxifra la realitat. El coneixement científic permet al nen accedir a través d els
pensaments científics i el coneixement múltiple no ha d’excloure la cultura general
però sí ha de tenir facilitat per estudiar a fons les matèries i afavorir la simultaneïtat
de les dos tendències que permeten la comunicació.
La formació cultural avarca altres camps del saber, aprendre a conèixer significaaprendre a aprendre utilitzant l’atenció, la memòria i e l pensament. El jovent ha de
centrar la seva atenció al coneixement , a l’exercici de la memòria i de pensament.
El segon pilar correspon a Aprendre a fer.

Està vinculat a la qüestió de forma

professional, com per exemple ensenyar als alumnes a posar en pràctica el seus
coneixements i adaptar-los per tal que estiguin orientats cap almercat laboral. La
finalitat d’aprendre a fer no només és una qualificació professional, sinó que és
generalment una competència que capacita l’individu per a fer front a un gran
nombre de situacions i a treballar en equip. Tanmateix, aprendre a fer ho podem
trobar en diferents experiències socials o de treball que se’ls ofereix als joves i
adolescents, ja sigui espontàniament pel context social onacional o b é formalment,
gràcies al desenvolupament de l’ensenyança per alternança.

El tercer pilar s’anomena Aprendre a viure junts. Aprendre a viure junts é s un
objectiu de l’escola, no obstant, la violència el dificulta o fins i tot l’impedeix. La
idea d’ensenyar la No-Violència a l’escola és lloable encara que només sigui un
instrument entre altres per combatre els prejudicis.L’experiència demostra que per
disminuir aquest risc no és suficient mantenint el contacte i la comunicació entre
membres de grups diferents, com són les diferències entre ètnies o religions.
Els objectius són el coneixement dels altres, ensenyar la diversitat de l’espècie
humana i tenir consciència de les diferències, gràcies al coneixement de l’altre, es
coneix a un mateix. L’altre objectiu éstendir als objectius comuns ja que el treball
comunitari pot influir en els conflictes i amb la rutina poden disminuir o fins i tot
desaparèixer les diferències. Es pot exemplificar amb l’esport, on tots els membres
ja siguin de diferents classes socials o ètnies lluiten per una força en comú i
s’eliminen les diferències. Els programes educatius han de dedicar un temps on els
nens i els joveshagin de cooperar junts i, d’aquesta manera, eliminar les
diferències.
L’últim pilar és Aprendre a ser. L’educació ha de contribuir al desenvolupament
global de cada persona, s’ha de dotar als infants d’un pensament crític per poder
decidir alguns dels aspectes de la vida. L’informe aprendre a fer (1972) manifesta
contra l’evolució tecnològica, ja que podria produir un aïllament de...