Malinowski

Oriol Sendra Benito A1.

Antropologia

MALINOWSKI, B. “La cultura”, a J. S. KAHN (ed.), El concepto de cultura: textos fundamentales, Barcelona, 1975, Anagrama, pàgs. 85-127.

En el fragment de text que he escollit, Malinowski fa referència a infinitat d’idees, opinions i punts de vista de diversos autors, que tenen relació amb aquest concepte tant general i tant diàriament utilitzat quedóna nom al seu llibre: “La cultura”.
En primer lloc tindrem en compte la definició de cultura que ens ofereix l’autor, per tal de comprendre millor els arguments que apareixen al text en qüestió.
Per Malinowski, la cultura podia ser entesa com una «realitat sui generis», és a dir, en si mateixa, com una espècie única, que havia de ser estudiada com a tal (en els seus propis termes). En lacategoria de cultura incloïa artefactes, béns, processos tècnics, idees, hàbits i valors heretats. També considerava que l'estructura social podia ser entesa anàlogament als organismes vius ( Com d’altres autors, contínuament estableix comparacions entre l’estructura social i l’estructura orgànica dels ésser vius). Malinowski creia que tots els elements de la cultura posseïen una funció que els donavasentit i feia possible la seva existència. Però aquesta funció no era donada únicament per l'element social, sinó per la història del grup i l'entorn geogràfic, entre molts altres elements.
En les primeres pàgines reflexiona breument sobre la cultura en relació a l’home, a la humanitat en definitiva. Estableix, en primer lloc, que la cultura és quelcom inherent a l’home i absolutament inseparabled’aquest. Malinowski té constància que al llarg de la història, s’ha intentat trobar “l’home de la naturalesa” o Natürmensch, per mitjà d’experiments d’aïllament social des del naixement, abandonament en paratges deshabitats, etc. Totes aquestes experiències, però, han revelat, contràriament al seu objectiu, la impossibilitat de l’existència de l’home en un estat natural, sense cap vinculació ambqualsevol vestigi de cultura.
Malinowski dedica també una part important del text a parlar sobre el llenguatge. Estableix un paral·lelisme entre el coneixement lingüístic d’una persona amb el seu desenvolupament general. Argumenta també, que la llengua és un hàbit corporal i es comparable a qualsevol costum, per tant és un comportament equiparable a tots els altres elements culturals. Conclouincloent, doncs, el llenguatge dins el marc de la cultura i definint-lo com un cos de costums orals. Conclou afirmant: “la cultura no existe sin el lenguaje”.

Reflexiona també sobre una teoria que s’ha prolongat en el temps. Es basa en determinar l’evolució de la cultura en funció del mètode de subsistència que ha emprat l’home al llarg de la història. En els inicis de la humanitat, aquesta tenia esnodria de la caça, com a únic medi per a sobreviure, aquesta etapa correspon, doncs, amb els inicis de la cultura com a tal.
Més tard aparegué la recol·lecció, la qual cosa vol dir que la cultura de la humanitat va créixer i es va expandir. Posteriorment els homes van inventar l’horticultura, un mètode força pròxim a l’agricultura, que els assegurava aliment de manera regular. Per últim trobeml’agricultura, que suposa un gran avenç per a l’home i, per tant, per a la cultura.
En un altre context, Malinowski fa referència a l’antropologia funcional (ciència estudiada i desenvolupada per diversos antropòlegs, Radcliffe Brown, entre ells), la qual s’interessa fonamentalment per la funció de les institucions, dels costums, de les eines, en definitiva de tots els elements culturals. En base aaquesta branca de l’antropologia, que no es fixa en l’objecte o la institució en si, sinó en la seva funció, determina que el tractament aïllat d’aquests trets, es estèril i incorrecte, ja que el significat de la cultura consisteix en la relació entre els seus elements, i no es possible la existència de complexos culturals accidentals. Relacionat amb això també, argumenta que el necessari per...