Marc Aureli
Fitxa técnica
Títol: Retrat eqüestre de l’emperador romà Marc Aureli Antoni August (121-180 dc, regnat de 161-180 dc)
Autor: Desconegut
Cronologia: 175 dc
Tipologia: escultura exempta
Material: Bronze daurat
Mides: Alçada total 4,24m
Estil: Romà de l’Alt imperi
Tema: retrat
Localització: Palazzo dei Conservatori, Museus Cpitolins. Roma
1. Context històric icultural
L’àmbit geogràfic romà abasta tota la Mediterrània. El seu centre és la península Itàlica, i sobre tot Roma, però trobarem la empremta romana en tots els territoris romanitzats. Molt més marcat a l’occident que al orient, on l’influencia hel·lènica va ser més important.
L’art romà pertany dins de l’art clàssic.
Roma va crear un gran estat unificat, un imperi territorial on hi trobaremuna multitud d’influències: grega, itàlica i etrusca i també la influència de les terres conquerides (egípcia, celta, berber, oriental, ibèrica...) Tot això formava Roma.
La cultura romana es basarà amb la Romanització: el procés pel qual els natius adopten la cultura romana.
El llatí com a llengua pròpia en lloc del iber.
Propietat privada de la terra.
Conreu amb tècniques noves(estris deferro)
Esclavitud com a sistema de treball
Comerç bastat en l’intercanvi de mercaderies
Moneda romana
Predomini ideològic de la classe romana dirigent.
Estructura politicoadministrativa basada en les ciutats
Podem distingir tres etapes:
a) Antecedents immediats de l’art romà(etruscs, cultura grega)
b) Art romà de l’època republicana. Segles III, II, I.
c) Art romà a l’època imperial.Dividit en dos etapes:
Alt imperi (s I, III, III) I Baix imperi (s IV, V dc)
Aquesta obra pertany a l’art romà a l’època imperial, a l’etapa de Alt imperi. Època de la Pax romana, i de màxim esplendor, amb les figures de la dinastia Júlia(August), Trajà i Adrià. Es consolida la romanització, clara influència grega. L’arquitectura, el llatí i el dret romà són les bases del imperi.
S’obta perestablir un nou sistema polític liderat per un emperador. L’emperador Marc Aureli, tot i que va haver de recórrer permanentment a la guerra per mantenir la seguretat de l’imperi, era home d’ideals humanitaris i molt conscient dels beneficis d’una convivència pacífica i enriquidora. Se li atribueix un text, les Meditacions, un conjunt de reflexions i consells molt valorats des dels humanistes ençàque l’identifica com un emperador format en sòlids ideals filosòfics. I aquesta obra és del 175 dc.
2. Estil i característiques
És escutura romana i per tant reperesenta en temes generals, la última etapa de l’evolució de l’art grec, hel·lentistic i etrusc. El contrapost, cànon de bellesa, talla, tècnica de bronze o cera peduda.
En l’ambit privat es va conservar la tradició etrusca delsretrats funeraris.
Els materials habituals foren pedra, bronze, or, argent, la terra cuita, el guix i el vori.
Les escultures estaven pintades: cabells, barba, ulls i vestits.
Una periodització:
1. Perdríode republicà: influència grega. Iunius Brutus i Barberini. LLova capitulina
2. D’Agust a Trajà (s I dc) Classiscsime i tendència a la idealització. Obres: Ara pacis, arc de Tit i Augustprima porta.
3. Fins a Dioclecià (SIII dc) Època de màxima producció. Columna de Trajà i retrat de Marc Aureli.
4. Baix imperi (s IV I V dc) Decadència i dos contradiccions: Marcat realisme i figures simbòliques (Arc de Constantí)
Pels romans les arts figuratives, arquitectura i escultura van tenir sempre un caire realista. Van desaparèixer les figures idealitzades dels herois. Els relleusmitològics son subtituits pels històrics.
Dos grans innovacions son típicament romanes:
L’Art del retrat
L’art del relleu històric
El relleu històric:
Escultura no exempta, és a dir tallada només en una de les superficies d’un bloc. Segons el gruix es distingeixen:
Alt relleu
Mig relleu
Baix relleu
El relleu històric reflecteix l’interes dels romans per la història i la glorificació...
Regístrate para leer el documento completo.