Marc De Competèncias De L'Educadors Social

| “Marc Conceptual de les Competències de l’Educador Social”


[Drets humans i marcs legals de l’Educació Social] |


ORÍGEN
El document dels “Marc Conceptual de les competències de l’educador social” va ser publicat amb aquest nom l’any 2006 per l’ “Associació Internacional d’Educadors Socials”, (AIEJI).

Aquesta entitat va ser fundada l’any 1951, sis anys després de la Segona GuerraMundial. Aquest esdeveniment va ser una resposta col·lectiva i internacional per a cobrir les necessitats educatives dels nens i joves que es van quedar sense vincles familiars i sense recursos degut a la catàstrofe.

Es tracta d’ una organització que conta amb membres i professionals d’arreu del món, que treballen amb nenes i nens amb vincles socials trencats, persones amb discapacitat,trastorns mentals, persones sense sostre i toxicòmans, etc. Aquesta associació treballa pel desenvolupament de l’educació social, a partir de la xarxa i el debat entre professionals del món.

IDEES PRINCIPALS
Una de les idees principals és l’Educació social com a concepte. La definició que ofereix és: “Aquella teoria sobre les condicions psicològiques, socials i materials, i de les diferentsorientacions de valors que promouen o dificulten el desenvolupament, creixement, qualitat de vida i benestar de l’individu o del grup”.
Aquesta disciplina facilita l’articulació social i impedeix la marginació i l’exclusió a través d’un procés interactiu que recolza a l’individu i als grups vulnerables per a que puguin desenvolupar els seus propis recursos en una comunitat canviant. Parteix de lesbases d’atenció, aprenentatge, tractament, intervenció, protecció i desenvolupament d’espais socials no exclusius, per a garantir la ciutadania plena.
L’estratègia fonamental de l’educador social és el procés interpersonal. Aquest ha de ser capaç d’entendre i actuar dins la societat a través de les seves pròpies perspectives, coneixements i habilitats, partint d’uns valors i uns objectius com ésla democratització, l’autodeterminació i l’autonomia.
La formació de tals professionals ha d’assegurar que els coneixements reflecteixin les competències professionals per l’acció educativa.
Aquestes competències són centrals o fonamentals:
Les fonamentals es basen en els diversos nivells d’actuació d’un educador o educadora:
* La intervenció: és la resposta a les necessitats del’usuari/ària.
* L’avaluació: és la planificació, l’organització i la reflexió de les intervencions, i posteriorment la realització d’una valoració crítica.
* La reflexió: és la fase de debat amb l’equip interdisciplinari o amb altres professionals per a abordar millor una situació.

Les competències centrals són les eines metodològiques per al treball:
* Competències relacionals ipersonals: compromís personal i sensibilitat en el contacte entre l’educador i l’educand. Requereix empatia, consciència, reflexió ètica, compromís, responsabilitat, ...

* Comp. Socials i comunicatives: col·laborar i participar en un treball en equip. Resoldre i gestionar conflictes. I també, ser capaç de col·laborar amb les autoritats, administracions i familiars.

* Comp. organitzatives:administració, gestió i desenvolupament del lloc de treball i amb el funcionament. L’educador ha de ser capaç de planificar i realitzar  activitats i processos socioeducatius, documentar-los i avaluar-los.

* Comp. del sistema: l’educador ha de funcionar, actuar, negociar i executar el seu treball social. Ha de recolzar i guiar a l’usuari en el “sistema”.

* Comp. d’aprenentatge idesenvolupament: s’ha d’estar preparat pel canvi i estar en constant formació.

* Comp generades pel exercici de la professió: la comprensió, l’ètica, la moral i les normes de la professió estableixen un marc pel treball.  Dins d’aquesta competència trobaríem quatre subcompetències:

* Competències teòriques i metodològiques: són les habilitats socioeducatives i la professionalitat.

*...