me llamo ralph

1. Aspectes psicosocials del malalt terminal. Relacionar el tema de classe amb la protagonista.
Un malalt terminal, tal i com a la pel.lícula ens ho focalitza en la protagonista que pateix la malaltia de càncer, és una etapa més a la vida, l´última. És un procés curt o llarg depenent de cada persona en el qual s´ha de preparar rigorosament bé, tenint en compte tots els valors i creences perdeixar-la marxar en pau.
La Vivian no adopta un estil concret alhora d´afrontar aquests procés terminal, adquireix un paper cooperatiu, ja que veu la malaltia com un allunyament de la realitat i fa regressions en el passat, però també adopta un estil introversiu, ja que es mostra poc comunicatiu i no té masses amistats.
Les primeres fases que es manifesten són la negació, perquè això comportadeixar de fer el que feia abans, que per la Vivian era anar a la universitat i exercir el seu rol de mestre al qual jugava un paper molt important, com a conseqüència la negació és com un mecanisme de defensa per evadir-se de la realitat.
Un altre fase d´impacte és la de ràbia, protestat i ressentiment, perquè està cansada d´estar sotmesa a proves, al aïllament continu, a la falta de comunicació ambel personal sanitari, es sent sola i lo més greu es que no es sent digne ja que als professionals només els hi interessa la malaltia i això cohibiu a la Vivian, ja que no es sent humana.
La següent fase a la qual es sotmès és a l’abatiment, la professora es sent cansada físicament, es troba més dèbil i això li crea una depressió que fa que s’evadeixi del món i es focalitzi en el seu. I l´últimafase és l´acceptació de la mort, al qual té por i creu que no la vençut i que li esperarà una nova vida.

2. Quines creences i valors te la protagonista sobre la mort?
La Vivian abans de la detecció de la malaltia era una persona molt segura d´ella mateixa, perquè tenia clars els objectius que volia aconseguir. Però durant el procés d´enmalaltir i sobretot al final de la seva vida realitza ungir i es sent amb molta por i gens segura d´ella mateixa, perquè no sap el que li espera, té molts interrogants.
Al llarg de la pel·lícula la Vivian va repetint una poema, al qual s´autoconvenç de que la mort no la guanyarà; per tal de no passar por durant el procés que li espera.
Majoritàriament quan un malalt passa per aquesta fase terminal, fa regressions i té moltes hores per pensar i això fareflexionar molt a la Vivian, ja que recorda escenes amb els seus alumnes, perquè es veu relaxada en la figura dels professionals sanitaris al qual només els importa la malaltia.
Presenta també un sentit de despersonalització amb alts i baixos durant els dies, perquè realment té molt de pànic. I assumeix la seva mort; “Es la hora de la sencillez, la hora de la verdad”.

3. Com fa laprotagonista el procés d’afrontament i adaptació a la pèrdua?
La Vivian dur a terme el procés d´afrontament i adaptació al principi amb irregularitat i atordiment, perquè no pot entendre el que està passant i sobretot al estar hospitalitzada li provoca un descontrol, ja que ha de deixar de fer la vida que feia per lluitar per la seva salut. També crea ràbia, emocions de baixa autoestima, perquè passa a sermolt dependent. No té il·lusions per res i sobretot crea records per tal de recordar la seva vida anterior que pot fer-la il·lusionar i tirar endavant.
Les pèrdues que presenta al llarg de la malaltia la fan frustra, com per exemple quan la Vivian perd el cabell, la falta de comunicació... són molts aspectes que fan sentir-la no digne i com que no rep visites de ningú, el professional sanitarihauria de prestar una certa ajuda per tal de facilitar aquesta nova adaptació. I finalment es rendeix a la vida.

4. Quina relació te el personal sanitari amb la malalta?
Des d´un bon principi el personal sanitari no es mostra gens empàtic amb la malalta, ja que no presenten les suficients habilitats comunicatives per escoltar-la ni prestar-la atenció en un nou procés per la Vivian; i això fa...