Medea Resum

Veu
2012-2013
EL CUERPO RECOBRADO: Introducció a la tècnica Alexander,
de Michael Gelb.
Després de llegir aquest llibre he acabat d’entendre l’objectiu d’alguns exercicis que fem a classe, tant de veu com de tècniques de coneixement corporal, per exemple el que sempre anomenem control primari, ara sé perquè és tant important, ja que és determinant pel nivell de funcionament i per organitzarles reaccions en un tot coordinat i fer un bon ús del control primari es pot considerar una preparació per l’acció; el moviment es fa més lleuger i fàcil, la respiració es torna més rítmica i els estímuls interns (propioceptius) es perceben al mateix temps que els estímuls externs (perceptius), creant una millor sensació d’on està un mateix.
He trobat molt curiós quan parla de la apreciaciósensorial del nostre cos, ja que diu que és imprecisa i que el mal ús habitual afecta la fiabilitat d’aquest sentit. En conseqüència el cervell rep informes de “ tot correcte” quan, en realitat, tot va malament. Ja que durant aquest trimestre m’he adonat de moltes tendències corporals que tinc i no havia notat fins ara que estic treballant aquest tipus d’exercicis. Al notar aquestes tensions também’adono de la dificultat de la inhibició de la que parla el llibre, és a dir, la capacitat de suspendre la nostra reacció fins estar adequadament preparats. Estic veient que això és un procés lent que es va notant poc a poc i no es pot fer d’un dia per l’altre.
M’ha sorprès la diferència que posa entre concentració i atenció, ja que la concentració s’associa amb un estat de tensió incrementada, com sis’intentés mantenir tot al seu lloc per tal de poder concentrar-se totalment en un aspecte en concret. L’atenció, en canvi, segons Alexander, implica una consciència equilibrada d’un mateix i del seu entorn, amb la possibilitat de destacar tranquil·lament el que ens sembli rellevant en un moment donat. Crec que això és molt difícil d’aplicar, ja que la tendència quan et vols fixar en algun puntdel cos és concentrar-se i si hi ha tensió en aquesta concentració és pràcticament imperceptible pel que la pateix.
M’he adonat de totes les tensions corporals que es poden acumular en el cos sense que nosaltres en siguem conscients i de tot el mal que poden provocar.
Una tècnica com la Alexander pot ser molt útil a l’hora de buscar un equilibri corporal i mental d’un mateix, ja que cadapersona sense saber-ho té alguna part del cos alterada, que a través de la vista pot ser o no perceptible, això fa que la resta del cos es desequilibri i agafi noves tensions compensatòries, aleshores és quan ens n’adonem a través d’algun dolor. El problema és que la majoria de gent ho habitua a la seva vida quotidiana, pensant que és una cosa normal. Penso que si es pot evitar no s’ha de viure amb captipus de dolor i aquesta tècnica és una de les que pot ajudar a evitar-los, ja que la medicina convencional no contempla aquestes tensions fins que no arriben a ser una patologia muscular.
Aquesta tècnica de coneixement corporal és un mètode pensat per equilibrar el cos humà i alliberar-lo de les tensions físiques i psicològiques les quals es poden haver adquirit al llarg de la vida. Es basa entrobar l’equilibri del cos a través d’exercicis i sensacions interiors examinant el seu efecte pas a pas, amb això pretén canviar els hàbits que provoquen aquestes tensions per uns altres de més correctes els quals mantindran la musculatura relaxada, utilitzant només la mínima tensió. Crec que la tècnica Alexander es pot definir com un medi per canviar pautes de reacció estereotipades mitjançant lainhibició de certes tendències posturals.
Qualsevol pràctica d’actuació escènica és físicament exigent. La rigorositat de llargs assajos, actuacions diàries i tot l’ estrés relacionat amb aquestes activitats realment pot fer que un intèrpret fracassi en la seva feina, per això és important mantenir-se en bona forma física i aprendre alguna tècnica per preparar adequadament el cos creant una...